Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UT1 DSA: EL DESENV. AFECTIU - Coggle Diagram
UT1 DSA: EL DESENV. AFECTIU
COMPONENTS DEL DESENV. AFECTIU
Les emocions
Són estats d'agitació o excitació fisiològica que apareixen en cada persona com a resposta a un estímul.
Components de les emocions: l'emoció la causa un estímul, que produeix una resposta fisiològica, la resposta és subjectiva i es dóna en un procés temporal momentani.
Tipus d'emocions: bàsiques i més complexes.
Els sentiments
Són les emocions pensades i sentides que romanen encara en absència de l'estímul que les ha generat.
Són més duradors i menys intensos que les emocions.
Són més fàcilment controlables que les emocions.
L'afectivitat
Està constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats d'ànim de l'ésser humà en la seva relació: amb les persones més properes, amb si mateix i amb el seu entorn físic.
Manifestacions de l'afectivitat: sentiments i emocions.
Expressió externa: carícies, petons, abraçades...
S'associa a estats plaents i també a sentiments desagradables.
AGENTS QUE INTERVENEN EN EL DESENV. AFECTIU.
La família
Funcions de la familia pel que fa als seus fills:
Assegurar la supervivència.
Establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.
Vincle entre el bebè i la persona adulta des del naixement:
El bebè per supervivència.
La persona adulta per instint
Aquest vincle afectiu és de summa importància per al desenv. de l'infant.
L'escola infantil
S'hi produirà la interacció amb:
Els seus iguals
Les educadores i els educadors
Forta implicació emocional entre educador/a-bebè, a causa de:
La curta edat dels infants
El gran nombre d'hores que passen al centre
EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
les emocions bàsiques són estats afectius que es desencadenen de manera natural davant de determinats estímuls.
Són sis: alegria, ira, tristesa, por, aversió i sorpresa
FUNCIONS DE LES EMOCIONS
Funció adaptativa
Les emocions generen un estat d'alerta per poder actuar i afrontar una situació determinada.
Adapten l'organisme:
Per a què executi eficaçment la conducte exigida
Per facilitar l'aparició de les conductes apropiades.
Funció social
Funció motivacional
Està relacionada amb:
La capacitat de motivar la realització d'una acció.
La capacitat de la resposta motivada per produir a una determinada emoció o reacció emocional.
EL VINCLE D'INCLINACIÓ
LA TEORÍA ETOLÒGICA DE J.BOWLBY
La inclinació suposa la presència d’una person prop del nounat humà per cuidar-lo.
Fases en la formació del vincle afectiu:
Fase de preafecció.
Fase de formació de la inclinació.
Fase de la inclinació ben definida.
Fase de formació d’una relació recíproca.
M.AINSWORTH. LA SITUACIÓ ESTRANYA
En un entorn desconegut, observa el comportament d'infants de 12 a 24 mesos:
Davant la presència d’una persona estranya.
Amb o sense la presència de la figura d’inclinació principal.
Conclusions:
Un patró d’inclinació segura.
Tres patrons d’inclinació insegura: Inclinació evasiva, Inclinació d’oposició i Inclinació desorganitzada.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA FORMACIÓ DE LA INCLINACIÓ
La presència mantinguda en el temps de la principal figura d’inclinació.
La qualitat de la cura i de la persona que la presta.
Les característiques pròpies del bebè.
La sincronia/asincronia en la relació.
El context familiar.
El context cultural.
El tipus d’inclinació del pare i la mare.
ESTABILITAT DE LA INCLINACIÓ
Existeix una relació entre el tipus d’inclinació d’un infant i la seva conducta social posterior.
Infants amb inclinació seura mostren majors habilitats socials.
No necessàriament la inclinació insegura provoca problemes en les relacions socials posteriors.
La inclinació és el punt de partida del desenvolupament socioafectiu posterior.
L'ésser humà, des del primer moment, estableix vincles amb les persones amb les quals es relacions: vincle d’inclinació
Les persones amb les quals s’estableix aquest vimcles són les figures d’inclinació.
La figura d’inclinació constitueix una base segura al bebé.
TEORIES EXPLICATIVES
S. Freud
Dues pulsions: de la vida i de la mort
Primera tòpica: L'inconscient, el preconscient i el conscient
La segona tòpica: L'això, el jo i el superjò.
H. Wallon
Concepte de l'ésser humà "com a ésser biològic, ésser social, i una sola i única persona".
Impulsivitat motriu (0/6 mesos)
Emocional (6/12 mesos)
Sensoriomotor (1/2 anys)
Personalisme (2/6 anys)
Pensament categorial (6/11 anys)
Pensament sincrètic (6/9 anys)
Pensament categorial (9/11 anys)
Pubertat i adolescència (12/15 anys)
J. Piaget
Assimilació: integració de nova informació en les estructures de coneixement actuals.
Acomodació: Reorganització de la informació present en les estructures cognitives.
ESTADIS DE DESENV. INFANTIL
Sensoriomotor (0/2 anys)
Preoperacional (2/6 anys)
Operacions concretes (7/11 anys)
Operacions formals (dels 12 anys en endavant)