Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UT3 : EL JOC EN LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA. EL MODEL LÚDIC - Coggle Diagram
UT3 : EL JOC EN LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA. EL MODEL LÚDIC
EL MODEL LÚDIC
Sabem què:
El joc és una activitat espontània i universal.
El joc afavoreix el desenv. integral.
Mitjançant el joc els infants interioritzen valors socials i expressen el que senten.
Per aquets motius:
El joc és un mitjà educatiu i una font d'aprenentatge.
NOVA CONCEPCIÓ EDUCATIVA
Mètode d'intervenció educativa basat en el joc.
Aquesta nova concepció educativa es fonamenta en:
L'adopció d'una metodologia centrada en el joc.
L'etapa infantil té un sentit propi i unes funcions específiques.
La metodologia educativa centrada en el joc es posa en pràctica en: educació formal, no formal i informal
INTERVENCIÓ EN L'EDUCACIÓ FORMAL
1. Factors que intervenen en la planificació
El joc té dos components:
Lúdic: el joc causa plaer i felicitat
Educatiu: el joc té valor didàctic
Distingim entre joc lliure i joc dirigit?
El joc ha de ser lliure, espontani, natural... el podem planificar?
L'espiral del joc
Coneixements i destreses
Experiències
Joc lliure - Joc dirigit - Joc lliure - Joc dirigit
2. Metodologia
Planificació d'activitats i recursos per a l'adquisició de: coneixements, habilitats i estrategies.
Aportar seguretat emocional.
Evitar la distinció entre treball i joc.
Presentar activitats: atractives, motivadores i significatives.
3. Continguts
Igual que el desenvolupament, l'aprenentatge és global.
Estudiarem per separat com s'afavoreix el joc en aprenentatges específics:
Adquisició del llenguatge
Resolució de problemes morals
Resolució de problemes matemàtics
Desenvolupament de la creativitat
Adquisició del llenguatge
Funció comunicativa
L'infant desenvolupament i empra el llenguatge per comunicar i socialitzar.
El joc simbòlic incrementa la comprensió i el desenvolupament de produccions.
Funció instrumental
El llenguatge esdevè un instrument per a l'aprenentatge i estructuració de nous coneixements, l'infant empra el llenguatge per entendre i reforçar els seus jocs.
Funció lúdica
Plaer i diversió en l'articulació de sons i la repetició, el joc amb o mitjançant el llenguatge és intrínsec en els infants.
Resolució de problemes morals
L'infant jutja el mon i els comportaments mitjançant models apresos i imaginaris.
El concepte de bo/dolet, aadequat/inadecuat i es pot fer/no es pot fer.
Resolució de problemes matemàtics
Desenvolupament de la creativitat
A L'HORA DE PLANIFICAR CAL:
Conèixer el moemnt evolutiu de l'infant, per decidir continguts i determinar estratègies.
Conèixer les necessitats educatives i personals, per personalitzar al màxim el procés, partint de l'estat inicial i repectar ritmes i tempos.
3 Definir el grau de dificultat.
Concretar l'agrupament dels infants.
Saber que els continguts són procedimentals.
Valorar la realitat sociocultural.
LES EDUCADORES I ELS EDUCADORS
Estimular la participació i implicació dels infants
Propiciar un ambient ric en estímuls: materials sufucients i adequats als aprenentatges i estratègies.
REFORÇ I ESTIMULACIÓ
Relació de qualitat
Estretegies de reforç
Espai propi peró compartit
Tenen un paper clau en el desenvolupament de les activitats
ESPAIS LÚDICS A L'EDUCACIÓ FORMAL
AULA
Ha de ser cersàtil i flexible - L'organització es clau
Ha de tenir, com a mínim, 2 zones diferenciades: joc i descans
Ha de facilitar el joc lliure i la interacció
Cada grup ha de tenir la seva pròpia aula.
AULA DE PSICOMOTRICITAT
A partir dels 2 anys, desenvolupament psicomotor, relaxació i interacció
BIBLIOTECA
Espai de lectura per prelectors i primers lectors
Espai de joc i dramatització
SALA POLIVALENT
Activitats lúdiques que necessiten temps de preparació. Celebració de festes
PATI
L'espai s'ha de planificar
La seva planificació ha de potenciar e desenv. integral dels infants i facilitar que sigui un espai funcional dels adults.
El pati i el temps climatològi: sola l'hivern, ombra a l'estiu i cal disposar d'un espai aparent de la pluja.
ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS
Tanca exterior: finestra segura al món.
Tanques interiors: fetes d'elements naturals i delimitació d'espais de joc i intimitat.
Espais de joc: joc simbòlic (cabanes, tipis, cuinetes, trens...), experimentació (arener, elements naturals, aigua...), joc motriu (desnivells, rampes, estructures...) i observació d'éssers vius (caracols, cucs, marietes...)
L'ORGANITZACIÓ EN RACONS
Espais temètics que: permeten la introducció del joc a les propostes, garanteix l'aplicació d'una metodologia activa i afavoreix(l'expresió, la esperimentació, la creativitat i la projecció de sentiments.
Un recurs metodològic: fonamentat en unes bases psicopedagògiques sòlides i avalat per l'experiència que ha suposat l'aplicació generalitzada a les escoles.
BASES PSICOPEDAGÒGIQUES
L'infant, fins als 5 o 6 anys, fonamenta el seu coneixement de la realitat en el joc.
L'ordre per a l'adquisició de conceptes: manipulació i experimentació amb diferents materials i en situació diverses i verbalització de l'experiència.
DECÀLEG
S'han d'organitzar en funció de: les possibilitats de l'espai, els objectius programats i els interessos del grup.
S'han d'adequar a: l'edat, les necessitats i les característiques
Hi ha d'haver un equilicri entre: racons on els infants puguin ser autònoms i racons que requereixin la presència de la mestra
Han de tenir una estructura definida i un espai acotat, però la mestra ha de tenir una visió general de tots els racons.
S'han d'organització per a 2-5 participants.
cal respectar el ritme dels infants i no pressionar-los per acabar el joc.
Els materils han de ser: vistosos, agradables, segurs i adecuats
Els materials han d'ordenar-se fàcilment i els infants han de poder reconeixer-los de manera autònoma.
El millor horari és: 1a hora mati o tarda.
Cal comptar amb la participació d'infants i famílies.