Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UT 1: LA INFÀNCIA INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES - Coggle Diagram
UT 1: LA INFÀNCIA
INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES
CONCEPTE D'INFÀNCIA
És un període de la vida d'un infant.
La infància com a minoria d'edat.
Primera etapa, la infància: primera infància (0-3 anys), etapa preescolar (3-6 anys) i etapa escolar (6 anys fins a la pubertat).
Adolescència.
La infància és un espai delimitat i segur, separat de l'edat adtlta, el el qual els infants poden créixer, jugar i desenvolupar-se. (UNICEF)
L'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
De la il·lustració al segle XX
Noves idees - Primers pedagogs
Rousseau. Reclama el respecte per les emocions i les fases madurativas dels infants.
Pestalozzi. Busca integrar socialment els menors d'escassos recursos.
Fröbel. Introdueix el joc com a principal estratègia pedagògica.
Industrialització i reglamentació estatal
Utilització de menors com a força de treball en tasques molt dures i en condicions de sobreexplotació.
Els estats incorporen lleis protectores de la infància i regulació del treball infantil.
L'humanisme i el començament de l'educació
Interès més específic per la infància com una etapa diferenciada i que ha de ser objecte d'atenció
Proliferen institucions destinades a la protecció de la infància.
Mètodes educatius: el mestre com a protagonista de l'educació i centre del coneixement, disciplina i severitat.
L'època daurada de la pedagogia i la psicologia
Pedagogia
Eclosió d'un moviment pedagògic conegut com a
Escola Nova
:
Proposta una renovació dels mètodes pedagògics.
Experimentació de noves pràctiques educatives i difusió per tot el món.
Psicologia
:
S'incideix en l'estudi ded la infància.
L'època medieval i renaixentista
S'imposa la noca moral cristiana: matrimoni com a forma prioritària d'unió i les relacions de consanguinitat són llaços d'unió indissoluble
Religió musulmana: idees que contribueixen a la millora de l'atenció a la infància.
Cap al reconeixement mundial de la infància
Declaracions clau:
Declaració de Ginebre (1924)
Declaració Universal dels Drets Humans (1948)
Declaració Universal dels Drets de l'Infant (1959)
Convenció sobre els Drets de l'Infant(1989)
Conseqüencies d'aquestes declaracions:
Els organismes internacionals passen a establir el marc de protecció, atenció i drets de la infància.
Als infants se'ls reconeixen uns drets civils.
Al món antic
Antiga Mesopotàmia. Codi d'Hammurabi
Els Veda de la Índia.
Les antugues societats de Grècia i Roma: valor com a propietat o com a inversió en el futur adult i poc valor dels vincles sanguinis.
ORGANISMES INTERNACIONALS D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA
Organismes governamentals
Depenen dels governs
UENESCO
OMS
UNICEF
OMEP
UIPE
IIN
Organismes no governamentals
No depenen dels governs
Les
ONG
són entitats de caràcter privat, sense ànim de lucre, creades independentment dels governs i dels organismes internacionals.
Tenen la missió de:
Denunciar les causes de violació dels drets humans
Incidir per a què aquesta realitat injusta sigui modificada
Sensibilitzar la població sobrela realitat existent.
No tenen la missió de reemplaçar les accions d'estats i organismes internacionals.
Solen treballar sota el paraigua dels drets humans i atenen les necessitats de la població desatesa.
Solen especialitzar-se en diferents camps d'acció
El marc internacional dels drets de la infància
La Declaració dels Drets de l'Infant
El 20 de novembre de 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Declaració de l'infant.
La Declaració de Ginebra
La Convenció dels Drets de l'Infant
Aprovat per unanimitat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989
Protocols Facultatius
Sobre la participació dels infants en els conflictes armats.
Sobre la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia
Els drets de la infància en la Unió Europea
El marc jurídic de l'atenció a la infància a Espanya
El marc internacional
Com a país que ha ratificat la Convenció de Drets de l'Infant-
Com a estat que pertany a la Unió Europea.
El marc constitucional. Del qual emana tota la normativa estatal i autonòmic.
El marc autonòmic.
LA PROTECCIÓ JURÍDICA AL MENOR
Fiures jurídiques relacionades amb la protecció del menor
El defensor judicial
Serà la persona que defensi els interessos del menor quan:
Existeixi conflicte d'interessos entre els menors o les persones incapacitades i els seus representants legals o curador.
Quan, per qualsevol causa, el tutor o curador no exercís les seves funcions.
L'acolliment familiar
És una figura que atorga la guarda d'un menor a una persona o nucli familiar amb caràcter temporal.
La curatela
Té per objecte la intervenció de la figura del curador, únicament en aquells actes en els quals el menor o la persona incapacitada no pugui intervenir per si mateixa.
L'adopció
És la figura jurídica qua consisteix en la creació d'una filiació per decisió judicial.
La tutela
És una institució jurídica que consisteix a concedir a una persona física o jurídica el poder sobre la persona i/o béns d'un menor o persona incapacitada, en el seu benefici i per la seva protecció.
L'emancipació
Suposa l'extinció o la finalitat de la pàtria potestat o de la tutela sobre una persona, de manera que aquesta pugui passar a regir-se i regir els seus béns com si fos major d'edat.
La pàtria potestat
És el conjunt de dreta i deures que la llei reconeix al pare i la mare sobre els seus fills mentre aquets són menors d'edat o si estan en situació d'incapacitat.
La llei de protecció del menor
RESPONSABILITAT PENAL DEL MENOR
La llei que regula la responsabilitat dels menors és la L.O. 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors
Aquesta llei pretén compaginar:
L'aplicació d'un procediment sancionador-educatiu que respecti els interessos del menor.
Amb l'interès propi de les persones perjudicades o víctimes del fet comés pel menor.
Introdueix el principi de la responsabilitat solidària de pares, tutors, acollidors o guardadors amb el menor responsable.
Estableix el límit dels 14 anys d'edat per exigir responsabilitat sancionadora, amb dos trams d'edat: de 14 a 16 anys i de 16 a 18 anys.
LA PROTECCIÓ DE L'ESTAT DEL BENESTAR
El sistema educatiu
Organitza l'ensenyament d'un país.
El sistema de salut
És el conjunt de recursos sanitaris que una comunitat organitza per atendre els problemes de salut de la seva població.
Les principals característiques : Universalitat, descentralització i accessibilitat
Nivells del sistema sanitari: Atenció primària, atenció especialitzada i serveis d'urgència
El sistema de serveis socials
La cartera de serveis socials és el document que recull el conjunt de prestacions que estan a la disposició de la població.
els serveis socials es configures a través d'una xarxa que integra els centres públics i privats.
La xarxa de serveis socials s'estructura en dos nivells:
1 Serveis socials generals.
2 Serveis socials especialitzats.
