Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Intervenció amb famílies i atenció a menors en risc social. U1: La…
Intervenció amb famílies i atenció a menors en risc social. U1: La infància.
Concepte d'infància .
És un període de la vida d'un nen o una nena .
La infància com a minoria d'edat .
Primera etapa : La infància .
Primera infància ( 0-3 anys).
Etapa preescolar (3-6 anys).
Etapa escolar ( 6 anys fins a la pubertat)
Adolescència.
La infància és un espai delimitat i segur , separat de l'edat adulta , en el qual els infants poden créixer , jugar i desenvolupar-se.
L'atenció a la infància al llarg de la història.
Al món antic .
Antiga mesopotàmia .Codi D'Hammurabi.
Els Veda de la Índia .
Les antigues societats de Grècia i Roma :
Valor com a propietat o com inversió en el futur adult.
Poc valor dels vincles sanguinis.
L'època medieval i renaixentista.
S'imposa la nova moral cristiana : El matrimoni com a forma priòritaria d'unió . Les relacions de consanguinitat són llaços d'unió indissoluble .
Religió musulmana: idees que contribueixen a la millora de l'atenció a la infància.
Figures rellevants : sant agustí . sant joan , ramon llull , etc.
L'humanisme i el començament de l'educació
interès més específic per la infància com una etapa diferenciada i que ha de ser objecte d'atenció.
Proliferen institucions destinades a la protecció de la infància.
Mètodes educatius :
Els mestre com a protagonista de l'educació i centre del coneixement.
Disciplina i severitat.
Figures destacades : J.Comenio , Joan Baptista de la salle o Vicenç de Paül.
De la il.lustració al segle XX.
NOVES IDEES ------ PRIMERS PEDAGOGS:
J.J Rousseau . Reclama el respecte per les emocions i les fases maduratives dels infants.
J.H.Pestalozzi.Busca integrar socialment els menos d'escassos recursos.
F.Fröbel . Instrodueix el joc com a principal estratègia pedagògica .
Industralització i reglamentació estatal.
Utilització de menors com a força de treball molt dures i en condicions de sobreexplotació.
Els estats incorporen lleis protectores de la infància i regulació del treball infantil.
L'època daurada de la pedagogia i la psicologia.
Pedagogia.Eclosió d'un moviment pedagògic conegut com a Escola Nova :
Proposa una renovació dels mètodes pedagògics.
Experimentació de noves pràctiques educatives i difusió per tot el món.
Figures destacades : M.Montessori , O.Decroly , C.Freinet...
Psicologia:
S'incideix en l'estudi de la infància.
Figures destacades : J.Piaget , L.Vigotski , H.Wallon o S.Freud.
Cap al reconeixement mundial de la infància.
Declaracions clau : Declaració de Ginebra ( 1924), Declaració Universal dels Drets Humans (1948), Declaració Universal dels Drets de l'infant (1959) , Convenció sobre els drets de l'infant (1989).
Conseqüències d'aquestes declaracions:
Els organismes internacionals passen a establir el marc de protecció, atenció i drets de la infància.
Als infants se'ls reconeixen uns drets civils.
Organismes internacionals d'atenció a la infància .
Organismes internacionals oficials o governamentals.
Organismes no governamentals.
Les ONG són entitats de caràcter privat , sense ànim de lucre , creades independentment dels governs i dels organismes internacionals.
Tenen la missió de :
Denunciar les causes de violació dels drets humans.
Incidir per a què aquesta realitat injusta sigui modificada.
Sensibilitzar la població sobre la realitat existent.
No tenen la missió de reemplaçar les accions d'estats i organismes internacionals.
Solen treballar sota el paraigua dels drets humans i atenen les necessitats de la població desatesa.
Solen especialitzar-se en diferents camps d'acció.
El marc internacional dels drets de la infància.
La Declaració dels Drets de l'infant
El 20 de novembre de 1959 , l'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Declaració dels Drets de l'infant.
Aquest document consta d'un preàmbul i 10 articles :
En el preàmbul es posa de manifest l'exigència que té la societat de proporcionar protecció dels infants i dotar-los de drets i insta als governs nacionals perquè es reconeguin aquests drets i els insorporin a la seva normativa
La convenció dels Drets de l'infant.
Document que va ser aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989.
La convenció transforma els drets de la infància en jurídicament vinculats .
Actualment la convenció ha estat acceptada per tots el països del món.
Es compon de 54 articles que assenyalen drets civils , polítics , econòmics , socials i culturals.
Els infants de tot el món són considerats subjectes de drtes civils i polítics.
Reconeix l'existència d'infants que viuen en condicions excepcionalment difícils i que necessiten especial consideració.
Protocols facultatius.
El Protocol Facultatiu sobre la participació dels infants en els conflictes armats.
Sobre la venda d'infants , la rpostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia.
Els drets de la infància en la Unió Europea.
La carta europea dels drets de l'infant aprovada mitjançant la resolució A3/0172/92.
La carta de drers fonamentals.
L'estratègia sobre els drets de la infància.
El marc jurídic de l'atenció a la infància a espanya.
El marc internacional.
El marc internacional : Com a país que ha ratificta la convenció de drets de l'infant.
Com a estat que pertany a la unió europea.
El marc constitucional.Del qual emana tota la normativa estatal i autonòmica.
El marc autonòmic.
La protecció jurídica al menor.
Figures jurídiques relacionades amb la protecció del menor.
La pàtria potestat.
És el conjunt de drets i deures que la llei reconeix al pare i la mare sobre els seus fills mentre aquests són menors d'edat o si estan en situació d'incapacitat.
Engloba la guarda dels fills per via natural.
La tutela.
És una institució jurídica que consisteix a concedir a una persona física o jurídica el poder sobre la persona i els béns d'un menor o persona incapacitada , en el seu benefici i per la seva protecció.
La curatela.
Té per objecte la intervenció de la figura del curador , únicament en aquells actes en els quals al menor o la persona incapacitada no pugui intervenir per si mateixa.
El defensor judicial.
Serà la persona que defensi els interessos del menor quan : Existeixi conflicte d'interessos entre els menors o les persones incapacitades i els seus representants legals o el curador.
L'acolliment familiar.
És una figura que atorga la guarda d'un menor a una persona o nucli familiar amb caràcter temporal.
Té com objecte integrar socialment als menors en un nucli familiar.
L'adopció.
És una figura jurídica que consisteix en la creació d'una fliació per decisió judicial.
L'emancipació.
Suposa l'extinció o la finalització de la pàtria potestat o de la tutela sobre una persona , de manera que aquesta pugui passar a regir-se i a regir els seus béns com si fos major d'edat.
La llei de protecció del menor.
Es fa prevaldre l'interès superior del menor sobre qualsevol altre.
Les mesures que s'hagin d'adoptar tenen un caràcter educatiu.
És procura la col.laboració de la família i preval la permanència en l'entorn familiar.
Es conceben els menors com a subjectes de dret i per les seves característiques d'edat.
Es buscarà l'adequació a la normativa internacional.
Concep als menors com a subjectes actius , participatius , creatius i amb capacitat de modificar els esu medi.
Responsabilitat penal del menor.
La llei que regula la responsabilitat dels menors és la L.O.5/2000, de 12 de gener , reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
Aquesta llei pretén compaginar:
L'aplicació d'un procediment sancionador-educatiu que respecti els interessos del menor.
Amb l'interès propi de les persones perjudicades o víctimes del fet comès pel menor.
Introdueix el principi de la responsabilitat solidària de pares , turors , o guardadores amb el menor responsable.
Estableix ell límit dels 14 anys d'edat per exigir responsabilitat sancionadora .
La protecció d el'estat del benestar.
El sistema educatiu.
Organitza l'ensenyament d'un país .Etapes del sistema educatiu de règim general:
Educació infantil
Educació primària
Ensenyament secundari obligatori
Batxillerat
Formació professional
Ensenyaments de règim especial: els ensenyaments d'idiomes , activitats artístiques , esportives i l'aprenentatge al llarg de la vida.
El sistema de salut.
És el conjunt de recursos sanitaris que una comunitat organitza per atendre els problemes de salut de la seva població.
El sistema de serveis socials .
La cartera de serveis socials és el document que recull el conjunt de prestacions que estan a la disposició de la població.
Els serveis socials es configuren a través d'una xarxa que integra els centre públic i privats.
