PIRINEU AXIAL: (recordeu….?)

cims d’uns 3000 m. (Pica d’Estats, Comaloforno, Carlit, Puigmal) i passos molt

elevats: Viella i la Bonaigua.

Restes de glaceres: (Valls en forma de…?) la Noguera Pallaresa; la Noguera

PIRINEU AXIAL: (recordeu….?)

Restes de glaceres: (Valls en forma de…?) la Noguera Pallaresa; la Noguera

Ribagorçana, Vall Ferrera (Pallars S),

Catalunya té més de la meitat dels Pirineus al seu territori.

PIRINEU AXIAL: (recordeu….?)

cims d’uns 3000 m. (Pica d’Estats, Comaloforno, Carlit, Puigmal) i passos molt

elevats: Viella i la Bonaigua.

Restes de glaceres: (Valls en forma de…?) la Noguera Pallaresa; la Noguera

Ribagorçana, Vall Ferrera (Pallars S),

Serres interiors (inclou el Pedraforca, Bassegoda) (Garrotxa, Urgell,

Berguedà…)

Serres exteriors (inclou el Montsec, Mont-Roig) (Noguera, Pallars,

Ribagorça...)

Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt

d’estrats horitzontals resistents a l’erosió i limitat,

totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús

abrupte. Es poden observar un tipus de relleu de superfícies

aplanades i vores costerudes.

en són dues de paral·leles

Prelitoral o de l’interior

Litoral o de Marina

Entre les dues serralades trobem la DEPRESSIÓ PRELITORAL (Vallès Occ. etc...)

Delimitació Nord: riu Ter

Delimitació Sud: riu Ebre

separen la costa de l’interior del Principat

molt més extensa i alta que la de Marina (Montserrat 1236 m Montsant 1166 m)

cims importants: Prades, Montseny, Port de Beseit.

Es manté més elevada per resistència a erosió

serralada formada per ondulacions suaus. Altituds molt moderades: Montengre,

Collserola, Montsià. En ocasions les muntanyes arriben fins al mar mateix,

formant penya-segats que desemboquen a l’aigua (Costes del Garraf).

les dues serralades costaneres tenen entremig una fossa tectònica delimitada

per DUES falles. S’estenen de la Selva al Camp de Tarragona i antigament

estaven cobertes per mar. D’aquí que hi trobem fòssils aquàtics, sediments

marins, de riu, etc… estan farcides de rius curts, i d’un de principal: el Llobregat.

Són una zona ideal per a la població

humana: Sabadell, Terrassa, Castelldefels,

Gavà, etc… i per a les comunicacions:

autopistes, trens, etc...

ÉS UNA VALL ENORME. ÉS LA PART ORIENTAL DE LA VALL DEL RIU EBRE.

Excepció: no tots els rius que hi trobem són afluents de l’Ebre. De fet, ni

Llobregat ni Ter ni Francolí ho són.

Antigament TAMBÉ havia estat coberta per MAR i té sediments d’origen aquàtic.

S’hi poden explotar dipòsits miners de sals; calcàries, i guixos.

L’alternança de roques fa que es formin altiplans (exp: comarca de la Segarra) i

conques (exp: Barberà, Òdena, Plana de Vic).

Al centre: planes argiloses (Segrià, Urgell i la Noguera).

La costa catalana des del NORD: Cap de Creus (mola granítica). Petites

zones planes: plana empordanesa i Golf de Roses. Interrupció de la Costa

brava: petites cales i estreps rocosos.

Des de la Selva fins al camp de tarragona tot són planes i deltes, només

interromputs per la costa del Garraf (serralada Litoral).

Les zones planes properes a la costa catalana són sobretot terrenys formats per

sediments aquàtics, per tant, terra fèrtil pel cultiu. La proximitat del mar fa que

el clima sigui suau. Les comunicacions són bones i les condicions són ideals

per a promocionar el turisme. Per totes aquestes raons, concentren la majoria

de la població de Catalunya.

Poblacions destacades: Barcelona, Tarragona, Mataró, Vilanova i la Geltrú. es

forma un continu urbà costaner ininterromput del Maresme al Penedès.

Aquest dinamisme econòmic està connectat amb el del País Valencià.

el fet que la costa sigui sobre una falla facilita la creació de deltes, i no ries com

hem vist en el cas de l’Atlàntic.

Delta de la Tordera (8 km2)

Delta del Besòs (16 km2)

Delta del Llobregat (90 km2)

Delta de l’Ebre (320 km2)