Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Som la revolució - Coggle Diagram
Som la revolució
Revolució Francesa
Causes:
-
SOCIALS
-La noblesa s'oposa a pagar impostos.
-La burgesia desitjava ocupar el poder polític a costa de la noblesa
IDEOLÒGIQUES
-La Il·lustració: les seves idees van proporcionar les bases ideològiques
-La independència dels EUA
L'ESCLAT
El 14 de juliol de 1789, davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla
FASES DE LA REVOLUCIÓ
- MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
-El règim polític era la monarquia parlamentària.
-Es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
-La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de la burgesia, però va deixar insatisfeta a les masses populars.
-
- CONVENCIÓ REPUBLICANA (1792-1794)
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà (Convenció Nacional). La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i va ser executat.
- La Convenció va comptar amb diverses
tendències ideològiques:
- Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot.
- Els Jacobins: representants de la burgesia mitjana, dirigits per Robespierre.
Al juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder (dictadura del "Terror"). Els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats.
Més de 50.000 persones van ser guillotinades, entre elles la reina Maria Antonieta, a més d'importants líders moderats, nobles, clergues ...
Després de l'execució de Robespierre, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional. A més es va assajar la fórmula del Directori, així del poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors).
Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799 (Brumari), recolzat per l'alta burgesia, per posar fi a el sistema.
-
Unificacions
-
ITÁLIA
- Itàlia estava dividida en vuit Estats .
- Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia.
- El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia.
ALEMANYA
- Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria.
- En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva
- La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia.
-
Rev. liberals burgueses
Revolució de 1848
Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III, donant a el trast amb la major part de les reivindicacions revolucionàries i inaugurant el Segon Imperi francès.
Fora de França es van produir revolucions en l'imperi austríac, Polònia, Prússia i Alemanya, però en cap cas van tenir èxit.
Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social .
Revolució de 1820
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia.
El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme.
Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència de el nou Estat.
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa").
Revolució de 1830
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic.
Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans.
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
Napoleó :
CONSOLAT (1799-1804)
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari.
Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals.
En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit.
-
Napoleó va perseguir la idea d'una Europa unida sota un mateix ordre, caracteritzat per l'abolició de la societat estamental.
La formació d'aquest imperi va ser possible gràcies a una sèrie de victòries militars enfront de russos, austríacs i prussians (Ulm, Austerlitz, Jena ...).
No obstant això Napoleó va fracassar en l'intent de prendre Anglaterra sent bloquejada per mar.
Revolució americana
Llegat:
-George Washington va ser el primer president
-Els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern
-Divisió de poders
-Garantia de drets i llibertats
-El president tenia amplis poders de govern
Conflicte:
-Nova Anglaterra i Gran Bretanya
-Guerra dels Set Anys
-Declaració dels Drets
-George Washington
Origen:
-Es va iniciar el liberalisme
-Van aparèixer els Estats Units
-Tretze colònies
-Esclavització a les colonies
Congrés de Viena
Després de reposar els monarques legítims en els seus trons, les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d'Europa. Els principals canvis van ser:
- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris.
- Es va enfortir als "Estats tap" per dificultar una possible expansió francesa: Bèlgica va assimilar a Holanda (Regne dels Països Baixos), Suïssa i Piemont que va incloure Savoia i Gènova.
A més, en aquest Congrés es van establir els principis ideològics de la Restauració:
- Legitimitat dels monarques de les cases regnants a cada país.
- Defensa de l'absolutisme, negació de la sobirania nacional.
- Recerca de l'equilibri entre les potències a través de la política de congressos.
