Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UT1. El joc: conceptes i teories - Coggle Diagram
UT1. El joc: conceptes i teories
Què és el joc?
Té un caràcter universal
És més que una mera diversió
Està reconegut com un dret fonamental
És:
Una activitat necessària i molt important en l'aspecte social.
Una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i/o afectives.
S'ha de fer de manera espontanea, no de manera obligada.
El joc infantil a través de la història.
El joc a l'època clàssica
Primers referents escrits
Formava part de la vida quotidiana dels infants
teories de Plató, Aristòtil i Quintillà.
El joc al món medieval i renaixentista
És continuava jugant, tant amb material natural com objectes de joc.
Es jugava tant al món cristià com en el musulmà.
En el Reneixament el joc infantil recupera la seva importància.
El joc a l'etapa moderna
El model educatiu vigent desestima sistemàticament el valor educatiu del joc.
XVII sorgiren línies de pensament que conceben el joc com un element que falicita l'aprenentatge.
XVIII noves teories que contemplen el joc com a instrument pedagògic: ROUSSEAU, PESTALOZZI I FRÖBEL.
El joc a l'edat contemporània
Sorgeix el moviment pedagògic de l'Escola Nova.
Algunes van sostenir que el joc és el mètode més eficaç: DECROLY I MONTESSORI.
Van promoure recursos educatius basts en el joc.
Concepcions teòriques sobre el joc.
Teories relacionades amb el consum d'energia
Teoria de la potència supèrflua
El joc consumeix l'energia que li sobra a l'organisme una vegada satisfetes les necessitats biològiques bàsiques.
Teoria de l'energia sobrant
Considera que el joc és el resultat d'un excés d'energia acumulada.
Teoria de la relaxació
El joc és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d'abatiment o fatiga.
Teoria de la recapitulació
El seu exponent és Stanley Hall
Fixa la causalitat del joc en els efectes d'activitats de genaracions passades.
Exposa que les persones reprodueixen mitjançant el joc tasques de la vida dels seus avantpassats.
En aquest procés evolutiu, els infants juguen per eliminar les funcions rudimentàries que s'han convertit en inútils.
Les activitats lúdiques tenen una funció preparatòria per la vida adulta.
Teoria de l'exercici preparatori
El seu exponent és Karl Groos
Exposa que el joc és una activitat que serveix per practicaro entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils en la vida adulta.
El joc és un dels elements més importants en el desenvolupament, ja que és una emprenta per practicar els instints.
El joc simbòlic sorgeix en la infància a partir del preexercici.
Teoria general de joc
El seu exponent és Buytendijk
La infància explica el joc: l'infant juga per què és infant".
Hi ha quatre condicions que fan possible en la infància: l'ambigüitat, el caràcter impulsiu, l'actitud emotiva i timidesa
Impulsos que condueixen al joc: l'impuls de llibertat, desig de fusió i tendència a la reiteració.
Teoria de la ficció
El seu exponen és Claparède.
Va definir el joc com una actitud diferent de l'organisme davant la realitat.
La clau del joc és el seu comportament de ficció, ja que la conducta real es transforma en lúdica a causa de la ficció.
Així, el joc es converteix en el refugi on es compleixen desitjos dels petits.
El joc en els grans corrents psicològics.
Teoria de Freud
El joc vinculat a l'expressió dels instints (plaer)
El joc ofereix l'oportunitat d'expressió de sentiments inconcients i de realització de desitjos insatisfets.
En el joc també actuen les experiències reals
El joc també compleix la funció d'expressar sentiments reprimits.
Teoria de Piaget
Va explicar detalladament els canvis i progressos que es van produint en el joc en cada estadi de la infància.
L'infant necessita jugar perquè és l'ùnica manera que té de poder interactuar amb la realitat que el desborda.
Altres teories
Teoria del joc de Elkonin.
Teoria de l'enculturació (Sutton-Smith i Roberts)
Teoria ecològia Brofenbrenner
teoria antropològica (Blanchard i Cheska)
Teoria praxiològica de Pierre Parlebas.
Toria de Vygotski
El joc com a valor socialitzador
L'origen del joc es troba en l'accio espontània dels petits, però orientada socialment.
Així, els jocs adquireixen un vaor sociaitzador i són transmissors de cultura.
El joc com a factor de desenvolupament
El joc contribueix el motor del desenvolupament en la mesura en què crea "zones de desenvolupament proper"
L'infant, quan juga, "està per sobre de la seva conducta diària"