Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
GUERRA D'AFGANISTÁ - Coggle Diagram
GUERRA D'AFGANISTÁ
CAUSES
Expulsió del rei Zaher Shah en 1973, intervenció de Moscou, influencia soviètica.
La intervenció soviètica d'Afganistan va ser la primera fase de l'extens conflicte de la guerra civil d'Afganistan.
La resistència prest es va concretar en guerrilla islamites de ''mujahidins''. Els problemes interns de les dues principals tendències comunistes varen precipitar la intervenció de l'URSS en 1979
Les guerrilles islamites varen assaltar Kabul i es va iniciar un període de les lluites internes que culminaria en la toma del poder pels extremistes islamites talibans en 1966.
CONSEQÜÈNCIES
Mijaíl Gorbatxov va ordenar la retirada de les tropes soviètiques. A principis de 1989, es varen retirar els darrers soldats del exèrcit soviètic. La guerra va deixar profundes ferides dins la societat afgana i també dins la societat soviètica i russa després.
El 24 de desembre de 1989, el segon congrés dels diputats de la Unió Soviètica va expressar la seva ''Condemna moral i política'' de la intervenció Afganistan en desembre de 1979.
es recorda com el 'Vietnam de l'URSS'' pel seu alt cost de vides i econòmic, i per l'esterol del resultat, tenint com única conseqüència l'encara major desestabilització de la situació política soviètica en un moment quan estava pròxima la seva desintegració.
DESENVOLUPAMENT
El conflicte va començar en 1978, quan va tenir lloc la Revolució de Saur, que va fer d'Afganistan un estat socialista governat pel Partit Demòcrata Popular d'Afganistan (PDPA). Un any després el Consell Revolucionari va sol·licitar la intervenció militar de la Unió Soviètica.
Estats Units va iniciar ''l'Operació Cicló'' en el context de la guerra freda, subministrant armes i una amplia finançament als rebels islàmics mujahidins.
La intervenció va produir un gran ressorgiment dels guerrillers mujahidins, ressoldats pels subministraments i recolzo logístic i financer de nacions com Estats Units, Pakistan, Irà, Aràbia Saudita, Xina, Israel i El Reina Unit.
Després de més de 9 anys de guerra, els soviètics es varen retirar en 1989 després de la firma dels acords de Ginebra entre Pakistan i la Republicà Demòcrata d'Afganistan
La població d'Afganistan va caure de 13, 41 milions en 1979 a 11,61 milions en 1988 com a conseqüència de la violència de la guerra i la crisi dels refugiats.
Els enfrontaments entre els insurgents i les tropes del govern varen continuar fins abril de 1992, quan la dissolució de la Unió Soviètica va provocar el col·lapso econòmic del país i els fonamentalistes varen poder establir l'estat Islàmic
es varen enfrontar: les forces armades de la República Demòcrata d'Afganistan contra els insurgents mujahidins, grups de guerrillers afgans islàmics.
Forces armades de la República Demòcrata d'Afganistan, apocades entre desembre de 1979 i febrer de 1989 per l'exèrcit soviètic.
els insurgents mujahidins, grups de guerrillers afgans islàmics apocats per nombrosos països estrangers, destacant Estats Units, qui li va proporcionar grans candidats d'armes y diners.