Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Categories Gramaticals - Coggle Diagram

- - - - Les preposions febles són a, en, amb, de, per. Les anomenem febles perquè són monosíl·labs àtons. Tenen un significat molt dèbil i poden tenir molts usos. Ex: al migdia / viatjar amb avió
    - - Les preposicions fortes són aquelles que tenen una síl·laba tònica. Poden ser simples o compostes
      - Simples: contra, durant, entre, fins, malgrat, segons, sense
      - Compostes: cap a, des de, fins a…
  - - - Expressen una alternativa. Ex: Vens amb mi ara o mes tard?
    - - Expressen oposició. Ex: No estic content, sinó contentíssim.
    - - Simplement uneixen. I (afirmativa) Ni (negativa) Ex: Aquell senyor és atent i amable, però ni riu ni fa bromes
    - - Expressen continuïtat. Ex: Parla malament d'ella, i fins i tot l'arribat a insultar.
    - - Indiquen conseqüència. Ex: Demà és dissabte, doncs no ens veurem fins al dilluns.
    - - Expressen una condició. Ex: Si no plou sortirem de casa.
    - - Expressen causes. Ex: Com que no puc menjar llaminadures menjaré xocolata.
    - - Indiquen finalitat. Ex: T'ho explico perquè sàpigues què fer.
  - - - Punt de vista semàntic: expressen, lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, dubte o negació.
      - Punt de vista sintàctic: complementen verbs, adjectius i altres adverbis.
      - Punt de vista morfològic: els adverbis són invariables
    - - Adverbis de lloc (diuen on es realitza). Ex: aquí, allà...
      - Adverbis de temps (diuen quan es realitza). Ex: avui, demà...
      - Adverbis de mode (com). Ex: bé, malament...
      - Adverbis de quantitat (expressen el grau o la intensitat d’una acció o d’una qualitat). Ex: més, menys...
      - Altres adverbis: Afirmació: si, també Negació: no, tampoc Dubte: Potser, tal vegada
  - - - Incitació a actuar
        
        Criden l'atenció de l'oient: avisen d'un perill, ordenen accions... . Ex: compte, alto
      - De contacte
        
        Fórmules de relació entre l'emissor i el receptor (comiat, felicitacions...). Ex: hola, bon dia...
      - Expressives
        
        Manifesten sentiments positius (alegria) i negatius (tristesa). Ex: uf, bufa...
- - - - Limiten la característica o qualitat del substantiu. Ex: els núvols blancs (només blancs), els cavalls veloços (només veloços).
    - - Indiquen una qualitat del substantiu que acompanyen. Ex: una taula gran, un full blanc
    - - Comparatiu
        
        Compara dos noms
        
        D'igualtat
        
        El meu gos és tan gran com el teu
        
        D'inferioritat
        
        La tortuga és menys ràpida que el conill
        
        De superioritat
        
        El conill és més ràpid que la tortuga
      - Superlatiu
        
        És un adjectiu absolut
        
        D'inferioritat Ex: el corredor menys ràpid és el de blau
        
        De superioritat Ex: el cotxe més ràpid és el lila
  - - - Persona: qui realitza l'acció
        1ª persona: jo, nosaltres;
        2ª persona: tu vosaltres;
        3ª persona: ells, ella, ells, elles
      - Nombre: indica si es tracta de: 1 persona: jo, tu, ell, ella
        Més d'una persona: nosaltres, vosaltres, ells, elles
      - Aspecte:
        Perfectiu: l'acció s'expressa com acaba (tots els verbs compostos i el passat simple d'indicatiu).
        Imperfectiu: no especifica l'acabament de l'acció (tots els temps simples, a excepció del passat simple d'indicatiu).
      - Mode: reflecteix la manera com es realitza la idea expressada pel verb: Indicatiu: s'exposa un fet real i objectiu.
        Subjuntiu: expressa un desig o condició.
        Imperatiu: expressa ordre
      - Temps: Moment en el qual es realitza l'acció:
        Passat o preterit (abans) Ex: Vam arribar ahir/Estàvem jugant a futbol
        Present (ara). També expressa:
        Present habitual (fet habitual): A casa sempre sopem a les vuit.
        Present futur (fet que encara no ha passat): Demà anem a Madrid.
        Present històric (fet que ha passat, però el diem com si estiguéssim a l'època): Colom descobreix Amèrica l'any 1492
        Futur: (després). Demà anirem al cine.
    - - Morfològicament poden ser:
        
        Compostos: formats per les formes conjugades del verb HAVER+PARTICIPI. Ex: havia llegit, he estudiat...
        
        Perifràstics: formats per l'auxiliar anar (vaig, vas, va...) + l'infinitiu. Ex: vaig acabar, va despertar...
        
        Simples: formats per una paraula. Ex: canta, juguem.
    - - 1a Conjugació
        
        Gerundi: jugant, parlant...
        
        Participi: jugada, parlat...
        
        Infinitiu: jugar, parlar...
        
        3a Conjugació
        
        Infinitiu: dormir. dir...
        
        Gerundi: dormint, dit...
        
        Participi: dormida, dit...
        
        2a Conjugació
        
        Infinitiu: batre, témer...
        
        Gerundi: batent, tement...
        
        Participi: batut, temuda...
  - - - Indiquen la possessió o pertinença del nom que determinen
        Ex: meu, nostra
    - - Indiquen una quantitat de manera imprecisa Ex: poc, bastats
    - - Situen el nom en l'espai o el temps indicant proximitat o llunyania Ex: aquest, aquell
    - - Els determinants indefinits determinen el nom amb poca precisió i normalment fan d'adjectiu (si substitueixen el nom, són pronoms) Ex: una, algunes
    - - Indica el gènere i el nombre del nom al qual acompanya Ex: el, la
    - - Es classifiquen en cardinals, ordinals, partitius i múltiples
      - Partitius
        
        Expressen fraccions Ex: mig, quart...
      - Ordinals
        
        Són aquells que expressen l'ordre Ex: segona, sisè...
      - Múltiples
        
        Indiquen el nombre de vegades que es repeteix una cosa Ex: doble, sèptuple...
      - Cardinals
        
        Expressen una quantitat exacta Ex: quatre, deu...
    - - Són determinants que acompanyen el nom, amb el qual concorden en gènere i nombre, al principi d'una oració amb modalitat interrogativa Ex: quins, quines...
  - - - Hi ha dos tipus: Antropònims (que són els noms de persona) i Topònims (els noms dels llocs)
    - - Són noms plurals que representen un nom singular en un conjunt.
        Ex: Orquestra, Equipatge...
    - - Un nom abstracte és un nom que no es pot percebre pels sentits.
        Un exemple són les emocions.
    - - Són noms en singular que, molts d'aquests noms formen un conjunt.
        Exemples: Música, maleta...
    - - Els noms comuns són noms que serveixen per referir-se a un objecte o substància.
    - - Els noms concrets són aquells que es poden percebre amb els sentits, com ara: Pilota, bossa, ciutat...
  - - - Els pronoms neutres tenen dos graus de llunyania (això i allò).
        El pronom feble neutre de tercera persona és ho.
    - - Els pronoms febles (o àtoms) van immediatament abans o després del verb, n'hi ha de quatre menes:
      - Elidida: Va davant de verbs que comencen en vocal.
      - Reduïda: Va darrere de verbs acabats en vocal.
      - Reforçada: Va davant de verbs que comencen amb consonant.
      - Plena: Va darrere de verbs acabats en consonant o semivocal.
    - - Els pronoms díctics són aquells que indiquen distància a la persona a la qual es refereix en la persona emissora.
        
        També poden fer referència a elements del discurs. De persona, temps i lloc.
        
        Reben significat a partir de les indicacions lingüístiques que l'hi atribueixen.
    - - Demostratius: Fan referència a entitats, emocions o esdeveniments els dos raus de proximitat són això i allò.
      - Indefinits: S'utilitzen per referir-se a persones o coses de forma poc precisa (algú, algun, res, tots...).
      - Interrogatius: Apareixen en oracions interrogatives (què, qui).
      - Personals: Es refereixen a les persones gramaticals (jo, tu, ells...).