Coggle requires JavaScript to display documents.
Han d’estar: ben planificats, ben distribuïts en l’espai, amb una delimitació clara, els materials y les propostes curosament escollits.
Els racons estan programats amb un temps de dedicació específic (no pas relegats a ser fets quan ja han acabat la feina prevista per l’adult, per exemple).
Fomenten el treball cooperatiu i entre iguals.
Els racons són polivalents: poden variar la seva funció segons el moment del dia.
En cada zona es pot veure l’activitat que allà es pot desenvolupar.
Paper de l’adult: proposa i dona seguretat però no dirigeix en tot moment.
Paper de l’infant: actiu, amb iniciativa pròpia, explorador, investigador i creador; pot i vol decidir què fer i pot regular la seva pròpia activitat; vol ser autònom.
Espais delimitats (dins o fora de l’aula), en els què els alumnes, individualment o en grup, poden realitzar diferents propostes sense la presencia continuada d’un adult.
Organització espaial alternativa a l’aula: espai fora de l’aula dedicat a unes activitats concretes.
S’hi dirigeixen periòdicament.
No hi ha alteracions en l’estructura del centre ni de l’aula, tampoc en la continuïtat professor-grup d’alumnes.
Exemples de tallers i materials: sorra, terra, aigua, peces de construcció, materials d’arts plàstiques, retallar, encolar, teixir, impremta...
En un taller és un espai físic on s’hi troben materials específics, instruments i tècniques que permeten interaccionar segons unes intencionalitats i finalitats de manera que es poden construir múltiples projectes utilitzant diferents llenguatges i formes de representació.
Un taller és una àrea especialitzada, un context exclusiu.
En un taller, l’alumne pot: descobrir, elaborar, produir, aprendre, practicar, reflexionar, tafanejar, provar, concentrar-se, explorar, buscar solucions, actuar amb calma...
Normalment, s’hi realitzen activitats prèviament meditades.
Ambient = territori d’exploració i primer abecedari.
Altres estudis es van fixar en: ocupació que els infants fan de l’espai, capacitat de “fer-lo propi” i desplaçaments que hi realitzen.
Perquè això passi, l’activitat ha de ser organitzadora i l’entorn ha de contenir certa informació i models d’acció i de conducta.
Seguretat, capacitat d’autonomia i capacitat d’informació que l’entorn pot oferir als infants segons l’organització de l’espai, la distribució dels equipaments i la selecció dels material y propostes.
Interacció subjecte-entorn (a l’escola infantil): relacions y comunicació a l’aula.
Facilitar el contacte amb materials diversos.
Facilitar el contacte amb activitats diverses.
Oferir escenaris diversos.
Entorn dinàmic i adaptable (que evolucioni amb el grup).
Oferir diàleg entre allò intern i allò extern: “Tocar el mon”, contacte amb l’exterior per impregnar-se’n.
Espai de construcció significativa de la cultura.
AMBIENT vs. MEDI en geografia = El ‘medi’ deixa de banda la influència dels éssers humans, només es centra en l’aspecte físic. L’ ‘Ambient’ es deriva de la interacció de l’home amb l’entorn que l’envolta, aportant sentit a la seva existència.
Relacions entre l’home i l’entorn: home projectat en l’entorn.
Relació entre l’home y el seu medi ambient: interacció activa amb el medi amb capacitat de TRANSFORMAR-LO.
Relacions MORALS entre la conducta, l’experiència i els ambients construïts i naturals.
EL VALOR DE LA COMUNITAT: relacionar-se i barrejar-se alumnes de diferents edats i diferents adults.
EL VALOR DE LA DIFERÈNCIA: Cada alumne ha de poder avançar en funció del seu nivell de desenvolupament i segons les seves motivacions en cada moment.
SEGUIR ELS PROPIS OBJECTIUS: Els alumnes es poden autogestionar, i per tant, perseguir els seus propis objectius.
EL REPTE I LA COMPLEXITAT: Els ambients permeten oferir reptes del món real, això els exigeix PENSAR, el que implica explorar i generar projectes i coneixements nous.
LA CONTINUÏTAT: l’estabilitat espaial i temporal dels ambients facilita donar continuïtat als processos propis i fer créixer les idees, modificar-les o fer-les evolucionar.
simple cubicle vs. Xarxa de relacions entre adults, infants, objectes, material y esdeveniments.
Àmbit = lloc habitable de trobada.
Àmbit segons la pedagogia Reggiana = espai dinàmic, interrelacional, qualificat i obert a les possibilitats múltiples de les actuacions [humanes.](https://example.com)
Malaguzzi: Arquitectura cultural que decideix la qualitat del treball dels adults y la qualitat de la vida dels infants.
Les criatures tenen dret a participar d’un àmbit que respongui (faci d’interlocutor) a les seves capacitats, per tal que es puguin expressar y desenvolupar profunda y qualitativament.
Epigènesis: els espais han de tenir la qualitat de poder ser modificats pels infants, afavorint les seves capacitats i necessitats.
Organitzar l’espai de manera que ajudi a crear connexions entre les experiències educatives.
Humà = “Ser que habita” => convertim els espais en àmbits.
Exemple: Els infants construeixen i desconstrueixen àmbits: en alguns moments utilitzen els espais amb la mateixa finalitat per a la què han estat dissenyats, mentre que altres vegades, modifiquen totalment la seva funció.
... Promou l’actuació de l’alumne i la seva autonomia. Alumnes com a protagonista del seu propi aprenentatge.
... Permet a l’alumne provar estratègies diferents i prendre decisions.
... Permet que els alumnes resolguin problemes per sí mateixos, amb ajuda o no de companys o mestres. :
... Permet l’error.
... Genera espais d’interacció entre iguals: l’aprenentatge es construeix en conjunt (en companyia).
... Permet la inclusió d’alumnes de diferents edats i adults diversos.
Organització de l’espai.
Dotació per a l’aprenentatge.
Disposició dels materials.
Organització per a propòsits especials.
Ambient d’aprenentatge = condicions òptimes per tal que l’aprenentatge tingui lloc.
Escenari on es generen unes condicions favorables per al desenvolupament i l’aprenentatge.
Montessori: proporcionar als alumnes un ambient estimulador , estructurat, ordenat, atractiu, motivador. Crear espais: còmodes, acollidors, càlids i estètics. => activitat de l’infanti AUTÒNOMA i LLIURE.
Ambient d’aprenentatge = relacions entre l’entorn físic i la conducta (entre ambient i aprenentatge).
Escenari complex i dinàmic que canvia en el temps i que és flexible a les necessitats dels alumnes.
Estructura de 4 dimensions: física, temporal, funcional i relacional.
Espai de construcció, d’intercanvi, estimulador i reflexiu (per a alumnes i mestres).
Creador: Herman Hertzberger, arquitecte Holandès.
Atén la relació entre l’espai i les formes d’aprendre.
Proporciona una varietat d’escenaris en els quals destaquen tant espais per a la socialització com per a la privacitat.
Entorn d’aprenentatge on diferents grups i individus poden realitzar diferents activitats simultàniament.
Cada estudiant pot concentra-se en la seva feina, però a la vegada, pot accedir visualment a la resta d’espais per estimular la curiositat i l’intercanvi mutu.
Mols espais diferenciats
Els passadissos es converteixen en espais educatius
Aula com a ‘home base’, però l’aprenentatge pot succeir en molts altres llocs.
Permeabilitat visual o física entre els espais (planimètricament i verticalment).
