Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
planetas solares - Coggle Diagram
planetas solares
mercuri
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit de tot el sistema solar. També és un dels més densos i el més ric en metalls. No té cap satèl·lit.
En el temps que triga a completar una òrbita al voltant del Sol, dóna una volta i mitja sobre si mateix.
-
Per la seva proximitat al Sol i per la falta d’atmosfera, les temperatures a la seva superfície varien molt entre el dia i la nit: pot passar de 430 °C a -170 °C.
-
ura
-
És el menys pesat dels planetes gasosos, i el seu diàmetre equival a unes quatre vegades el de la Terra.
Urà té un petit nucli rocós, rodejat de metà, aigua i amoni en estat sòlid. La seva atmosfera està formada per hidrogen, heli i, en molta menor mesura, metà.
El planeta Urà gira sobre si mateix estirat sobre el pla de la seva òrbita, com si avancés rodolant.
Júpiter
Júpiter és el més pròxim al Sol dels planetes gasosos. És el més gran de tots els planetes. El seu diàmetre és més d’11 vegades més gran que el de la Terra. Malgrat estar format bàsicament per gasos, la seva massa és superior a la dels altres planetes junts.
El seu aspecte característic amb franges marrons i groguenques és degut a la circulació dels gasos de la seva atmosfera, principalment hidrogen i heli.
Júpiter té més de 60 satèl·lits que orbiten al seu voltant, de manera que sembla un petit sistema solar. Els quatre més grans són Ió, Cal·listo, Ga nimedes i Europa, que foren observats per Galileu el 1610.
Saturn
Saturn és un gegant gasós de composició molt semblant a la de Júpiter i una mica més petit que aquest. És el menys esfèric de tots els planetes.
Tot i que presenta un petit nucli rocós, la densitat de Saturn és in ferior a la de l’aigua. És el planeta de menor densitat del sistema solar.
Saturn està envoltat d’un sistema d’anells de menys d’un quilòmetre de gruix, format principalment per fragments de gel. Des de la sonda espacial Cassini s’han pogut distingir una trentena d’anells.
Entre els més de 60 satèl·lits que orbiten al voltant de Saturn, Tità desta ca per ser l’únic satèl·lit amb atmosfera de tot el sistema solar.
venus
Venus és el planeta que hi ha més a prop de la Terra. No té satèl·lits, i la seva mida és semblant a la del nostre planeta.
A diferència de la resta de planetes del sistema solar, el moviment de rotació de Venus és retrògrad: gira d’est a oest, en sentit oposat a la seva translació.
La seva atmosfera és molt densa i tòxica, està formada principalment per diòxid de carboni. Aquest gas absorbeix la calor irradiada pel Sol i per la superfície del planeta, i per això assoleix temperatures de 480 °C a la su perfície.
L’activitat geològica de Venus és molt elevada. La superfície d’aquest planeta presenta gegantins volcans actius.
-
terra
La Terra és el més gran dels planetes terrestres, i el que té mes densitat. La Lluna, l’únic astre que orbita al voltant de la Terra, és el seu satèl·lit natural.
La distància respecte al Sol i les característiques de la seva atmosfera fan pos sible que la temperatura a la superfície de la Terra sigui apropiada per contenir aigua en estat líquid.
La Terra és, de moment, l’únic planeta del sistema solar on s’ha trobat aigua líquida. També és l’únic en el qual s’ha detectat vida.
-
-
mart
Mart és el planeta terrestre més allunyat del Sol. La seva massa és unes deu vegades menor que la de la Terra, i presenta una atmosfera molt tènue.
Té dos satèl·lits naturals molt petits, Fobos i Deimos.
-
-
-
-
