LA CRISI AGRICOLA
La rompuda de noves terres de cultiuhavia incentivat l´aprofitament, com a nous terremys agricolas, de terres marginals, pero la seua productivitat era escassa.
D´altra banda, a causa de l´increment de terres de cultiu, va haver hi una reculada de la ramaderia, activitat indispensable per a l´alimentació i, tambe, per a la produccio de fertilitzants utilizats en la agricultura.
Aixi doncs, aquest increment de cultius no era suficient per a mantindre a llarg termini l´increment demografic que s´havia produit durant la plena edat mitja.
A mes, des de finals del segle XIII. i, sobretot, en el primer terc del segle XIV, es van succedir diversos anys de climatologia adversa: sequeres que donaven collites escasses, o pluges intenses que podrien els cereals.