Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
AL-ÀNDALUS: EL REGNE NASSARITA DE GRANADA - Coggle Diagram
AL-ÀNDALUS: EL REGNE NASSARITA DE GRANADA
Despés de la conquesta almohade, els musulmans va intentar frenar l'avaç cristià, però els regnes de taifes van caure. L'unic que va resistir va ser el regne nassarita.
L'evolució política
Va ser un regne íntegrament islàmic.
L'ultim monarca va ser Boabdil, que va lliurar Granda als Reis Católics el 1492.
La seua independència va ser reconeguda pel rei Ferran III de Castella, a canvi que els nassarites cediren Jaén, pagaren elevades pàries i oferiren ajuda en cas de guerra.
El 1238, un noble nassarita es va declarar independent del regne almohade i es va constituir con a regne, la capital es va establir a Granada.
La vitalitat econòmica
Al regne de Castella arribaven constantment mudèjars i jueus procedents dels regnes cristians, per això estava molt poblat.
Es va intesificar l'explotació del recursos, però la producció agrícola era insuficient per a alimentar a tanta població.
El cereal més cultivat era l'ordi, però també destacaven lleguminoses i les hortalisses. A més el teixits es tenyien amb un paràsit anomenta cotxinilla.
Era freqüent la pràctica de la ramaderia transhumant i de la pesca, que va donar lloc a una activitatindústria de salaó.
Les mines d'or, plata, plom, ferro i ercuri, juntament amb l'explotació de marbres i lapislàtzuli i a més a més la manufacturació eren bàsics en aquest comerç.
L'Alhambra de Granada
Mexuar
L'Alcassaba
Pati dels Lleons
Palau de Carles V
Pati de les Murtes
Saló de Comares
Saló de Abenseraigs
Sala del Reis