Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
7-AL-ÀNDALUS: el regne nassarita de Granada - Coggle Diagram
7-AL-ÀNDALUS: el regne nassarita de Granada
Després de la conquesta almohade, els musulmans van intentar frenar l'avanç dels regnes cristians prerò la majoria dels regnes de taifes van anar caient.
L'EVOLUCIÓ POLÍTICA
La seua independència va ser reconeguda pel rei Ferran III de Castella, a canvi que els nassarites cediren Jaén, pagaren elevades pàries o tributs i oferien ajuda en cas de guerra.
Va ser un regne integrament islàmic.
El 1238 un noble musulmà es va declarar independent de l'inperi almohade.
L'ultim monarca va ser Boabdil, que va lliurar Granada als Reis Catòlics el 1492 perquè passara a lliurar part del regne de Castella.
El 1232 els musulmans només controlaven part de les actuals provincies de Granada, Màlaga, Almeria i Jaén.
LA VITALITAT ECONÒMICA
La morera es cultivava perquè era l'aliment dels cucs de seda, i la cotxina era un paràsit utilitzat com a tint.
Era freqüent la pràctica de la ramaderia transhumant i de la pesca.
Encara que es va intensificar l'explotació dels recursos econòmics de la zona, la prodecció agricola era insuficient, per la cual cosa havien d'inportar productes bàsics com a cereals o oli.
Nombrosos artesans produïen manufactures de luxe que s'exportaven cap a la resta de la Península, Eurapa i el nord d'Àfrica.
El Regne de Granada estava densament poblat, ja que arribaven constantment mudejars i jueus.
L'ALHAMBRA DE GRANADA
Mexuar.
L'Alcassaba.
Pati dels Lleons.
Palau del Carles V.
Pati de les Murtes.
Saló de Comares.
Saló dels Albenseraigs.
Sala dels reis.