Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les grafies o/u - Coggle Diagram
Les grafies o/u
En molts llocs de parla catalana les o àtones es pronuncien u.
Això fa que quan sentim el so u en síl·laba àtona ens preguntem si s'ha d'escriure o o bé u.
Hi ha unes indicacions que ens ajuden a saber com hem d'escriure aquesta vocal.
A l'interior de paraula
Dins una mateixa família de paraules, hem d'escriure els derivats amb la mateixa vocal que el seu primitiu:
s
o
lar → s
o
l; fl
o
rit → fl
o
r
En els verbs, la pronunciació de la 3a persona del present d'indicatiu ens indica com cal escriure la resta de formes:
o
brir → ell/ella
o
bre;
Exepcions: Els verbs cosir, collir, sortir, escopir, tossir no segueixen la norma. S'escriu u en posició tònica i o en posició àtona:
s
o
rtir, s
o
rtien → surt
c
o
llir, c
o
llien → cull
Exepcions: Els verbs poder i voler s'escriuen amb o en les formes àtones, excepte en la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u :
p
u
guem, p
u
gueu
v
u
lguem, v
u
lgueu
A final de paraula:
Els noms i adjectius masculins que es pronuncien amb u àtona final s'escriuen amb o:
mot
o
, carr
o
Els plurals d'alguns noms i adjectius masculins s'escriuen amb -os:
pis
o
s, goss
o
s
La 1a persona del present d'indicatiu de tots els verbs de la 1a i 3a conjugació, i d'alguns de la 2a, acaben en o:
compr
o
(1a), perd
o
(2a), llegeix
o
(3a)
Pseudoderivats
Hi ha uns mots que escrivim amb u malgrat que els derivats de la mateixa família s'escriuen amb o.
Entre altres...
boca, boqueta → bucal
corb, corba → curvatura, curvilini
cònsol, consolat → consulat
dolç, dolçor → dulcificar