Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ESQUEMA DEL BARROC (1600- 1750), La principal forma d’instrucció segueix…
ESQUEMA DEL BARROC (1600- 1750)
CONTEXT
POLITICA-ECONOMIA
França era el país més ric i poderós d'Europa, sobretot durant el regnat del rei LLuís XIV, o tombe conegut com el rei Sol.
Al segle XVIII agafa el relleu Londres.
Espanya, a pesar d'estar en un decadència económica, en el segle XVII té lloc un segon segle d'or.
ARISTOCRÀCIA
Aquest és un periode de governs absolutistes a Europa
Es creen les Acadèmias real de pintura, escultura i música a França.
Els reis i els nobles s'interessen per la música i la dansa, com el gran Lluís XIV
BURGESIA
Augmenta el seu poder gràcies al activisme mercantil i financier
Sorgiment de concerts públics
Es dediquen a aprendre música
ESGLÈSIA
Segueix fomentar la música.
La competència del la cort és massa forta
La Reforma protestant debilita el poder de l'esglèsia
MUSICS
MUSICS DE CAPELLA
ORGANISTES
per davall del mestre de capella
Funcionen en algun sentit com una organització gremial
INSTRUMENTISTES DE CAPELLA
la capella d’una gran cort pot sol·licitar la col·laboració d’instruments de les capelles, a més de l’orgue
arpa, tiorba, violí, l'oboe, el cornetto, el sacabutx
CANTORS
En les veus agudes els xiquets són reforçats i a vegades substituïts per falsetistes i /o castrat
La moda de la castració amb finalitats musicals sembla limitar-se sols a Itàlia i un poc a Alemanya i Espanya
Amb la castració, la laringe deixa de créixer al ritme que ho fan en els xics normals. La mesura de les cordes vocals es similar al d’una dona alt- soprano
MESTRE DE CAPELLA
La gran majoria dels músics importants d’aquesta època ho són
Les funcions són pràcticament les mateixes llevat que ara deu dirigir un conjunt major d’instruments I escriure músics per als entreteniments profans, sobretot òperes.
MUSICS DE CORT
MUSICS DE CAMBRA
Son cantants i instrumentistes
A les funcions d’èpoques anteriors s’uneixen les seues feines en el teatre
MUSICS DE CAVALLERIA
Segueixen sent els millor pagats i els més valorat per la sumptuositat que atorguen a la cort
La gran novetat d’aquesta època és la formació de l’orquestra
Entre els músics alemanya de cort destaca Johan Sebastian Bach, 1685- 1750. Els seus primers treballs son com organista en xicotetes esglésies. Durant la resta de la seua vida, Bach serà Kapellmeister d’església a Leizpig,
La seua feina principal és la de preparar música per al servei litúrgic dels diumenges i festes en les 4 esglésies de la ciutat, sobretot en la de San Tomàs. També ensenyar música que demane el consell i altres institucions locals
MUSICS AUTÒNOMS
CANTANTS
Aquesta professió es desenvolupa com a tal a Itàlia en el segle XVII. El castrato més admirat és Farinelli.
COMPOSITORS
La composició d’òperes comença a convertir-se en una alternativa que pot reportar més diners que un càrrec oficial
Entre els compositors destaquen: Purcell, Vivaldi, Händel...
Principals instruments de cambra d’aquesta època: llaüt, guitarra, viola, oboè, fagot, flauta, flauta travessera, clarinet, clavicordi, clave, virginal, piano...
GÈNERES, FORMES I ESTILS
DANSA
Les danses s’imposen com a gènere instrumental al perdre la seua funció exclusiva d’acompanyar un ball. S’escriuen per a instruments solistes o per a conjunt.
BALLET
És un espectacle coreogràfic de dansa per a ser ballat de forma teatral, amb un argument. Es desenvolupa en les corts, sobretot a França i Itàlia.
ORATORI, PASSIÓ
L’oratori s’assembla a l’òpera en que els personatges de la història estan representats per diferents cantants i per l’estil musical
VARIACIONS
les més habituals son sobre «àries»
TONO, CANTADA
El terme tono s’utilitza com a sinònim de música que acompanya a un poema. Es consolida com a gènere i domina absolutament la producció de música profana a Espanya, desterrant a termes com romance, villancico i cançó.
RICERCARE, TIENTO, FANTASIA, CAPRICCIO
Aquests gèneres tenen en comú l’ús de contrapunt imitatiu i estan pensats principalment per a teclat.
CANTATA
És el gènere que desbanca al madrigal com a música vocal de cambra.
TOCATA, PRELUDI
gèneres instrumentals, generalment per a teclat on predomina un estil que divaga, impredictible, improvisatori, amb molts passatges escalístics.
ÒPERA
És la gran novetat d’aquesta època i naix en les corts de Florència
SONATA
Sorgeix per oposició al terme «cantata». Des del punt de vista del lloc d’interpretació es distingeixen al començament dos tipus:
sonata de cambra
sonata d'esglèsia
CANTS DE L'OFICI
podem trobar encara el contrapunt però cada vegada és més freqüent el nou estil.
CONCERTO
converteix ràpidament en el gènere mes important per a conjunt instrumental
TRANSMISSIÓ, ESCRIPTURA I INTERPRETACIÓ
TRANSMISSIÓ
una bona part de la músic d’aquesta època ha arribat a nosaltres a travès de manuscrits
En el segle XVII alguns editors comencen a escriure en la portada la paraula «opera» seguida d’un numeral, per a ordenar les publicacions d’un mateix compositor.
ESCRIPTURA-INTERPRETACIÓ
Al llarg del segle XVII va desapareixent el format de «particellas» i es va imposant el de partitura.
L’àmbit i registre de les veus es manté o s’amplia, per exemple les sopranos d’òpera poden arribar fins el Do6.
La principal forma d’instrucció segueix sent el cor de xiquets de les capelles.
Els papers de compositor i intèrpret no estan encara separats. En aquesta època hi ha una demanda constant de música nova
El funcionament de les capelles segueix sent bàsicament el mateix que en l’època anterior