Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
1ª GUERRA MUNDIAL (28 de juliol de 1914-1918) - Coggle Diagram
1ª GUERRA MUNDIAL (28 de juliol de 1914-1918)
Causes per a la guerra
Imperialisme
A la dècada de 1900, diverses nacions europees tenien imperis a tot el món.
Abans de la 1ª Guerra Mundial, l'imperi britànic i francès eren les regions colonitzadores més poderoses del món.
A mesura que països com Gran Bretanya i França van expandir els seus imperis, va provocar un augment de les tensions entre els països europeus.
Alemanya el que volia era forçar un nou repartiment d'Àfrica per posar els seus productes de les seves fàbriques.
Nacionalisme
El nacionalisme va ser una de les moltes forces polítiques en joc en l’època anterior a la 1ª Guerra Mundial, i el nacionalisme serbi, en particular, va jugar un paper clau.
Els Balcans, els serbis eslaus van buscar la independència d'Àustria-Hongria i de l’Imperi Otomà i, el 1878, van intentar obtenir el control de Bòsnia i Hecergovina per formar un estat Serbi unificat.
El nacionalisme Serbi va continuar augmentant, culminant amb l’assassinat de l’Arxiduc d’Àustria el 1914 per part d’un serbi bosnià, pertanyent a un grup anomenat Mà Negra i desencadenat oficialment l’inici de la Gran Guerra.
Aliances
Els països de tota Europa havien creat aliances. Les aliances prometien que cada país donaria suport a l’altre si mai esclatava la guerra entre un aliat i una altra gran potència.
L’aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia era anomenada Triple Entesa. L'aliança entre Àustria-Hongria, Itàlia i Alemanya era anomenada Triple Aliança.
La formació dels dos bàndols de la 1ª Guerra Mundial, les potències aliades i centrals.
Les potències centrals, alternativament, estaven formades per Alemanya, Àustria-Hongria, l’Imperi otomà i Bulgària.
Assassinat de l'Arxiduc
El 28 de juny de 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria va ser assassinat per Gavrilo Princip.
Francesc Ferran va ser escollit com a objectiu perquè havia de ser l’hereu de l’Imperi Austrohongarès. El dia del seu assassinat, l’arxiduc va viatjar a Sarajevo per a inspeccionar les forces armades imperials a Bòsnia i Hecergovina, antics territoris otomans adquirits per Austria-Hongria el 1908. Mentre Ferran viatjava en un cotxe obert a Sarajevo, Princip va disparar al cotxe afusellant Francesc Ferran i la seva dona Sophie.
Àustria-Hongria va emetre un ultimàtum a Sèrbia, que va ser rebutjat i va portar Àustria-Hongria a declarar la guerra contra Sèrbia, iniciant la 1ª Guerra Mundial.
Xec en blanc
L’aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria al començament de la 1ª Guerra Mundial també es coneix com a “garantia de xec en blanc”.
Mitjançant un suport incondicional, buscava el triomf militar i polític en la seguretat dels Balcans. També va donar als líders austrohongaresos la confiança necessària per emprendre la guerra contra Sèrbia.
Relació entre la carrera armamentística i la 1ª Guerra Mundial
Imperi britànic (1900)
Era l’imperi més gran del món.
Imperi alemany
Desig imperialista
Se sentía inferior.
Al 1914, Gran Bretanya tenia l’imperi més gran de la història.
Alemanya també volia un imperi, però havia arribat tard i la major part del món ja estava repartit. El Kaiser Guillem II es va adonar que hauria de lluitar.
Comença la carrera armamentística.
Com a resposta a aquest vaixell, Alemanya, preocupada perquè ara era encara més fàcil dominar-ho tot pels Anglesos, comença a intentar igualar el poder naval d’aquests.
L'esclat i desenvolupament de la guerra
Gravrilo Princip i l'esclat de la Guerra
28 de juny de 1914 - L’hereu de l’Imperi Austrohongarès és assassinat a Sarajevo (territori ocupat pels Austríacs)
Com a resposta a aquest assassinat, el tiet de Francesc Ferran, va ordenar l’atac contra Sèrbia, doncs es va considerar que havien instigat el magnicidi.
Efecte dominó
L’Imperi Austrohongarès decideix, aleshores, declarar la guerra a Sèrbia, doncs els consideraven responsables.
Rússia envia tropes a Sèrbia per ajudar-los en la seva defensa.
1 d’Agost - Alemanya declara la guerra a Rússia, per considerar que està interferint amb el seu aliat.
3 d’Agost - Alemanya decideix també declarar la guerra a França i es llença a la conquesta de Bèlgica per obtenir pas cap a França.
6 d’Agost - Austria-Hongria declara la guerra a Rússia.
Comença la guerra Europea
Guerra de Moviments (1914)
Front occidental
Pla Schlieffen: atac alemany contra França a través de la neutral Bèlgica. Moltke dirigeix les tropes germàniques.
L’exèrcit francès, a el comandament de Joffre aconsegueix frenar l’atac alemany a la batalla del Marne. (Novembre 1914)
Estabilització dels fronts s’inicia la guerra de trinxeres.
Front oriental
Després d’un inicial avanç rus, els alemanys s’imposen, encara que no de forma definitiva, a la batalla de Tannenberg (agost 1914).
Avenços russos davant Àustria-Hongria.
Les tropes austro-hongaresos fracassen en el seu atac a Sèrbia.
Guerra de Trinxeres (1915-1917)
A partir d’aquí la guerra va continuar en el que anomenem guerra de trinxeres, on ambdues parts lluitaven per guanyar uns metres de terreny i defensaven el que ja tenien amb ferocitat.
Final de la Guerra
Davant l’estancament de la guerra al continent, el conflicte es va intensificar al mar.
Gran Bretanya va intentar asfixiar les potències centrals amb un bloqueig marítim que els impedís rebre subministres.
Alemanya va respondre amb la guerra submarina, enfonsant els vaixells interceptats en aigües britàniques.
El 1915 l’enfonsament del Lusitània, un vaixell britànic on van morir molts passatgers nord-americans, va indignar l’opinió pública d’EUA.
EUA declara la guerra a Alemanya (6 d’abril 1917). Aquest fet acabaria decidint la sort del conflicte.
Inici de 1918 les potències centrals es van beneficiar de l’esclat de la Revolució Russa, ja que es van retirar de la guerra (Pau de Brest - Litov).
A la tardor de 1918 Alemanya estava esgotada. Amb ajuda de els tropes americanes es va aconseguir trencar el Front Occidental.
Conseqüències de la 1ª Guera Mundial
Conseqüències a Europa
Desastre demogràfic i econòmic
La guerra va provocar aproximadament 10 milions de soldats morts en combat als quals cal afegir vora 6 milions d’invàlids i un nombre molt elevat de mutilats i ferits.
Des del punt de vista econòmic, la 1ª Guerra Mundial va significar la fi de l’hegemonia (qui té el màxim poder) econòmica europea i passa a EU.
Estats Units
En canvi els Estats Units va ser la més beneficiada de la guerra i la seva economia es va convertir en la capdavantera de les finances mundials, el símbol de les quals deixà de ser Londres per passar a ser Nova York.
Àmbit social
L’aparició de nous rics que s’havien beneficiat de les comandes de guerra (banquers, grans propietaris de terra, comerciants…)
També s’ha d’afegir l’empobriment generalitzat de les classes assalariades.
La participació de les dones en la guerra els va permetre guanyar-se el dret a incorporar-se a algunes feines.
S’amplia el dret a vot per a algunes d’elles.
Àmbit Territorial
Una altra sèries de tractats es van ocupar dels altres vençuts, establint el dret a formar un Estat independent, per debilitar-los i, fins i tot, desintegrar-los.
Van desaparèixer els grans imperis i es van formar noves nacions
L’Imperi Rus va perdre quasi tota la seva costa al Bàltic i va cedir extensions a Polònia. Es va confirmar la independència dels Estats Balcànics.
L’Imperi Turc va estar a punt de desaparèixer per complet.
L’Imperi Austrohongarès es va acabar i van aparèixer nous estats com: Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.
Alemanya va cedir:
Alsàcia i Lorena → França
Schleswig-Holstein → Dinamarca
Eupen i Malmédy → Bèlgica
Posmània → Polònia
Niemen → Lituània
Prússia es va separar per Banzing.
Van aparèixer nous Estats: Romania, Iugoslàvia...
Europa en acabar la guerra
Camí cap a la pau
TRACTAT DE VERSALLES, que imposava a Alemanya certes condicions:
Alemanya era considerada l’única culpable de l’esclat del conflicte i estava obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
Es desmantellava quasi per complet tot el seu exèrcit i se li prohibia el rearmament.
Pèrdua de territoris (Alsàcia, Lorena i Posmània).
Conseqüències mundials
Societat de les Nacions
El gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau, el Tractat de Versalles, que imposava les condicions de pau a Alemanya. Els hi van imposar condicions molt dures:
Es declarava Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
Es desmantellava quasi per complet tot el seu exèrcit i se li prohibia el rearmament.
Pèrdua de territoris.
Els tractats es van signar amb Àustria, Bulgària, Hongria i l’Imperi turc. Es va imposar la fragmentació dels imperis i la remodelació de les fronteres europees. El president nord-americà, Thomas Woodrow Wilson, havia aportat la seva visió de la pau basada en la concòrdia i en l’absència de revenja. Gràcies a ell, es va crear la Societat de Nacions (SDN):
Una organització internacional que havia de garantir la pau i la cooperació entre els Estats.
Nous problemes, nous conflictes
Les conferències de pau van obrir nous enfrontaments.
Els alemanys van considerar les condicions imposades pel Tractat de Versalles com una humiliació, fent que augmentés el nacionalisme i l’anhel de revenja.
Itàlia no va rebre les reivindicacions territorials que havia demanat i va començar a créixer un moviment nacionalista.
L’esclat de la Revolució Russa del 1917 havia plantejat a Europa una nova situació de tensió: la lluita entre el capitalisme i comunisme.