Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA - Coggle Diagram
El NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA
Els canvis socioeconòmics
La recuperació de la població i les crisis periòdiques:
El segle XIV, tot Europa va experimentar les conseqüències d'una crisi terrible provocada per les males collites. El segle següent la situació va millorar i la població va començar a recuperar-se.
L'increment de l'activitat econòmica:
Durant el s sigles XV i XVI, l'economia europea va experimentar una fase perllongada de creixement.
Per facilitar les transaccions comercials es van perfeccionar els mètodes de pagament i de préstec, fet que es va concretar en una millorar del sistema bancari.
Les transformacions socials:
Malgrat els canvis socials i econòmics com a resultat del creixement de les ciutats i del desenvolupament de l'artesania i del comerç, la societat continuava dividida en tres estaments com en l'edat mitjana.
La Monarquia Hispànica
La política interior
Un cop acabada la guerra de successió a Castella, Ferran i Isabel es van dedicar a pacificar els seus regnes.
La unitat religiosa
Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa un dels objectius de la política interior.
La unió dinàstica
El 1469 s'havien casat Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. el 1479 es va produir la unió dinàstica de la corona de Castella i de la corona d'Aragó.
L'expansió territorial
Els Reis Catòlics van ampliar les possessions de la monarquia. A la península Ibèrica van conquerir el regne de Granada, últim territori en poder dels musulmans, que van incorporar a la corona de Castella el 1492.
Castella i Aragó en el segle XV
En la primera meitat del segle XV, el Territori de la península Ibèrica estava dividit en cinc unitats polítiques: Castella, Aragó, Navarra, Portugal i islàmic de Granada.
La història de la corona de Castella en el segle XV va estar marcada per les contínua revoltes dels nobles.
A la corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 va deixar vacant el tron.
L'arquitectura renaixentista
El Quattrocento
Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Brunelleschi.
Les característiques
Els arquitectes del Renaixement van recuperar elements de l'arquitectura clàssica grega i romana.
El Cinquecento
En el segle XVI el gran centre de l'arquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma.
L'expansió del Renaixement
Influència desigual
L'estil renaixentista es va estendre des d'Itàlia cap a altres zones d'Europa, sobretot en el segle XVI.
El Renaixement hispànic
L'art renaixentista no es va imposar plenament als territoris peninsulars fins al segle XVI.
L'art del Renaixement
Una nova època artística
Durant el segle XIV va començar a definir-se a Itàlia una nova època artística, el Renaixement.
Les característiques
Els artistes s'inspiraven sobretot en les obres d'art fetes a
Grècia i Roma durant l'edat.
L'ésser humà es va convertir en el centre de l'art.
Els pintors van treballar la perspectiva fins a aconsequir la representació.
Observació minuciosa de l'entorn.
Diversos tipus d'edificis i obres de temàtiques diverses.
Els artistes firmaven les obres.
Molts artistes estaven sota la protecció dels mecenes.
La formació de l'estat modern
Les monarquies autoritàries:
En el segle XV els reis europeus van tendir a reforçar el poder de la institució monàrquica.
Els grans regnes
Durant l'edat mitjana, Europa va estar dividida en multitud de petits regnes i principats.
-Rússia:
Ivan III el Gran va unificar el país, va incorporar nous territoris i es va designar a si mateix tsar de Rússia.
- França:
Després de la guerra dels Cents Anys, els reis francesos van unificar el país i van afermar el seu poder.
Espanya
L'enllaç matrimonial d'Isabel de Castell i Ferran d'Aragó va posar les bases del la unió dinàstica dels regnes de la península Ibèrica, llevat de Portugal.
-Anglaterra:
Durant bona part del segle XV el país va viure una guerra civil que va debilitar la noblesa i va fer possible que Eric VIII augmentés el poder reial.
La pintura i l'escultura del Renaixement
La pintura
L a pintura del Renaixement es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva i el domini de l'espai.
El Quattracento
El pintor florentí Masaccio és considerat el primer pintor plenament renaixentista.
Els quatre grans pintors del Cinquecento
Miquel Àngel (1475-1564).
Rafael (1483-1520).
Leonardo (1452-1519).
Ticià (1490-1576).
L'escultura
L'escultura també va seguir els models de l'antiguitat clàssica.
L'Humanisme i el desenvolupament científic
.
Les idees i els valors d'una època nova
Les transformacions artístiques i culturals dels segles XV i XVI van tenir com a referent la cultura clàssica grecollatina.
Una profunda curiositat. Els humanistes aspiraven a un coneixement integral.
Recuperar la literatura, la filosofia i l'art de l'antiguitat.
Situar l'ésser humà en el centre de l'interès intel·lectual i científic.
El desenvolupament científic
El desig d'investigar i de saber fomentat per l'Humanisme va ser també un incentiu per al desenvolupament de les ciències.
La difusió de l'Humanisme
Les obres dels humanistes es can difondre fonamentalment a través de la impremta i dels contactes entre pensadors i científics.
La Contrareforma
L'impuls i la renovació dels ordes religiosos
Els ordes religiosos van ser un dels instruments més eficaços per a la difusió de la fe i de l'esperit catòlic renovats.
La Companyia de Jesús
L'orde dels jesuïtes va ser fundat al final dels anys trenta per Ignasi de Loiola.
El concili de Trento
Entre 1545 i 1563 es va reunir el concili de Trento amb la finalitat de buscar la reconciliació amb els protestants.
L'elaboració de normes per enfortir la moralitat del clergat.
La creació de nous mitjans per difondre la doctrina catòlica.
La confirmació de la doctrina.
L'elaboració d'una llista de llibres contraris i perjudicials per a la fe catòlica.
Les conseqüències de la Reforma i la Contrareforma
L'Europa cristiana es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics.
La lluita contra el protestantisme
L'Església catòlica va trigar a prendre consciència de l'amplitud i la dimensió del moviment protestant.
La Reforma protestant
La Reforma luterana
El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere.
Principis bàsics del qual són:
Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració
L'única font de veritat són els textos sagrats.
Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin.
Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l'eucaristia.
El culte a la Verge i als sants ha de desaparèixer.
L'Església al principi de l'edat moderna
Al final de l'edat mitjana, determinats sectors de la societat europea van manifestar un malestar profund contra alguns comportaments i pràctiques de la jerarquia eclesiàstica catòlica.
L'expansió de la Reforma
El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya i el nord d'Europa.