Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UN-8 ELS EQUIPS DE TREBALL - Coggle Diagram
UN-8 ELS EQUIPS DE TREBALL
L’organització del treball a les empreses
Els canvis en l’organització del treball
Estructures descentralitzades
Producció flexible per donar resposta ràpida a qualsevol demanda
Control d’existències a magatzem per estalviar costos
Polivalència i rotació de tasques de treballadors/es
Treball en equip
Rotació i mobilitat en l’ocupació
Control de qualitat en el procés
La flexibilitat en les condicions laborals
Contractació temporal mitjançant les ETT
Mobilitat geogràfica, treball a distància o teletreball
Retribució en funció de la producció o objectius pactats
Polivalència i ampliació de tasques del lloc de treball
Llocs de treball compartits per diversos treballadors/es
Jornades distribuïdes de manera irregular, parcials, reduïdes, horaris flexibles...
El treball en equip
El grup de treball: és el conjunt de persones que treballen de manera independent per assolir un objectiu global i poden treballar al mateix lloc o no. Existeix una jerarquia.
Classes de grups
Els grups informals: sorgeixen espontàniament com a resultat de les relacions entre els treballadors de l’empresa.
Els grups formals: són els que constitueix l’empresa deliberadament
L’equip de treball
és un grup de persones que s’organitzen per fer una activitat o treball, comparteixen un mateix objectiu i treballen de manera coordinada i cooperant per assolir-lo.
Característiques de l’equip de treball
Grandària: s’aconsella un nombre imparell, de 5 ó 7 persones per poder desempatar en les votacions.
Tasques: han d’estar ben definides, han de tenir sentit per elles mateixes, han de ser importants per a l’empresa i han de ser variades perquè els membres de l’equip se sentin més motivats.
Membres: és preferible un grup heterogeni ja que afavoreix la creativitat, encara que l’homogeneïtat facilita una bona entesa i la comunicació.
La presa de decisions
Absència de resposta: falta d’interès
Autàrquic: una sola persona pren les decisions
Oligàrquic: un subgrup determina la decisió
Majoritari: es pren la decisió per votació
Per consens: tothom cedeix per arribar a un acord
Per unanimitat: tots el membres de l’equip són partidaris de prendre la mateixa decisió
Tipus de comportament
Passiu: no expressar obertament opinions, sentiments i pensaments per donar més valor als aliens que als propis per por a ser rebutjats.
Assertiu: habilitat d’expressar directament, obertament i honestament els pensaments, sentiments i creences propis, però sempre respectant els altres.
Agressiu: defensa els drets personals de manera inadequada i impositiva, no respectant altres persones i obviant o menyspreant l’opinió dels altres.
La comunicació i la participació en l’equip de treball
Comunicació
Superació de les barreres en la comunicació
Tècniques de comunicació correctes
Participació
Rol
Coordinació
Les tècniques de la comunicació
L’assertivitat: defensar les nostres opinions de maner adequada, sense menysprear o atacar els punts de vista dels altres.
L’escolta activa: percebre els missatges prestant atenció per entendre’ls i interpretar-los amb exactitud.
La intel.ligència emocional: capacitat per gestionar sentiments propis i dels altres per aconseguir relacionar-nos adequadament. S’inclou l’empatia, l’autoconsciència i automotivació.
Estils de coordinació
AUTORITARI
Imposa
DEMOCRÀTIC
Proposa
DEIXAR FER
Deixa decidir
Les tècniques de dinamització d’equips
3 condicionants
la grandària
l’objectiu
característiques dels seus membres.
Tècniques
taula rodona; Philips 6/6; brainstorming
debat; simulació o role playing
reunions; estudi de casos
El conflicte en l’equip
Confrontació: hi ha un guanyador i un perdedor
Negociació: les parts dialoguen per arribar a un acord (com en els convenis col.lectius).
Conciliació: el conciliador ni resol ni proposa una solució, sinó que convida a les parts a fer-ho.
Mediació: intervé un tercer imparcial que presenta propostes de solució
Arbitratge: les parts en conflicte acorden sotmetre’s a la solució que dicti un tercer.
La negociació
Hi ha 4 fases ben diferenciades:
Fase 1. Planificació
L’estratègia és un pla d’acció per assolir els objectius fixats. Aquestes accions són les tàctiques.
Fase 2. Presa de contacte
Són moments de tempteig i cerca d’informació per conèixer en profunditat les posicions de l’altra part i matisar el contingut i l’abast de les nostres posicions o plantejaments inicials.
Fase 3. Discussió
és la part més difícil del procés de negociació. En aquesta s’intenta apropar l’acord final a la nostra posició.
Fase 4. Apropament de les posicions i tancament
En la recta final es produeix un intercanvi de concessions, s’apropen les posicions i es materialitzen propostes que facilitin arribar a un acord amb una solució acceptable per a tothom amb màxims beneficis.
L’acord s’assoleix si hi ha una zona que coincideixi entre el límit de sortida i el límit de ruptura dels negociadors. Si no, es trenca la negociació amb desacord.