Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA - Coggle Diagram
EL NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA
1. Els canvis socieconòmics.
La recuperació de la població i les crisis periòdiques
Segle XIV Europa experiments conseqüencies d'una crisi terrible provocada per les males collites, les guerres i les malalties. Segle seguent la situació millora, i la població comença a recuperar-se.
1500 → Europa arriba al mateix nombre d'habitants que havia tingut abans de la peste negra al 1348.
Antic Règim, propi de l'edat moderna i que es carecteritzava per una natalitat elevada, una mortalitat elevada i els afectes negatius de es crisis periòdiques.
L'increment de l'activitat econòmica
Segles XV i XVI, l'economia europea, experimenta una fase perllongada de creixement.
Potències econòmiques més grans d'aquella època van ser ciutats que tenien ports importants des dels quals comerciar, com ara Venècia, Anvers, Lisboa, Sevilla, Londres i les ciutats de la Hansa.
La base de l'economia, segueix sent l'agricultura, dependent de les condicions climàtiques.
Les transformacions socials
Noblesa i clergat → continua sent un estament privilegiat: no paguen ipostos directes, dominen la societa i ocupen càrrecs principals. Son grups minoritaris.
Camperols → majoria població. A Europa Occidental van millorar la seva condició, perquè en la majoria dels països van deixar de ser serfs i es van convertir en persones lliures.
Estament no privilegiat → burgesia
4. L'humanisme i el desenvolupament.
8. L'arquitectura renaixentista.
Les Característiques
van recuperar elements de l'arquitectura clàssica grega i romana.
van construir edificis de dimensions més reduides que els gòtics.
Els elements ornamentals eren sobris, i la pedra, el marbre i el granit
El Quattrocento
destaca Brunelleschi com a arquitecte, es considera el artista mes complet, perque era arquitecta, pintor i escultor.
El Quintecento
Focus en la ciutat de Venècia, on es van construir esglèsies i palaus de gran bellesa
10. L'expansió del renaixement.
3. La monarquia hispànica.
Castella i Aragó en el segle XV
primera meitat segle XV, el territori estava dividit en cinc unitats polítiques
el regne de Navarra
el regne de Portugal
la corona d'Aragó
el regne Islàmic de Granada
la corona de Castella
La història de la corona de castella va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. El rei Enric va morir al 1474, els castellans es van dividir.
A la corona d'Aragó, Martí I va deixar vacant el tro. Van anomenar rei a Ferran d'Antequera.
La unió dinàstica
1469 → Ferran i Isabel, es casen.
1477 → Isabel es converteix en la reina de Castella.
1479 → Ferran succeix a son pare en el torn aragonès, i es va produir la unio dinastica de la corona de Castella i de la corona d'Aragó.
Isabel i Ferran son anomenats Reis Catolics i governen conjuntament els seus territoris.
Despres de la mort d'Isabel (1504) l'unió donàstica perilla i esta apunt de desfer-se. EL torn castellà va pasar a la seva filla Joana, anomenada "La boja", Ferran continua com a rei d'Arago.
Reina Joana, es incapacitada per exercir les responsabilitats del torn i Ferran acaba ocupant la regència fins que Carles I, el fill de Joana, i Felip el Bell, es fan caàrrec del tron de les dues corones el 1516. Unió dinàstica dels territoris de les dues monarques queda confirmada definitivament en les persones de Carles i els seus succesors.n
La política interior
→ Castella, Ferran i Isabel van pacificar els seus regnes.
→ Castella, creació Santa Germandat.
→ Castella, reorganitzar la justicia.
→ Castella, van crear un excèrcit profesional i permanent.
La unitat religiosa
L'expansió territorial
6. La contrareforma
La lluita contra el protestanisme
Contrareforma → tenia com objectiu → Frenar la Reforma
El Concili de Trento
confirmació de la doctrina → elaborada per l'Esglèsia al llarg dels segles.
normes per enfortir la moralitat del clergat → evitar conductes poc edificants.
creació de nous mitjants per difondre la doctrina catòlica → entra a la societat
elaboració llista llibres contraris → indicava el nom dels autors i dels titols de les obres prohibides
L'impuls i la renovació dels ordres religiosos
ordres religiosos → instruments més eficaços per a la difusió de la fe i del esperit catòlic
La companyia de Jesús
Ignasi de Loiola → va fundar l'ordre dels jesuites als anys 30.
Jesuites → van fundar misions a Amèrica i a l'Àsia i van crear escoles i centres d'estudis superiors per formar els alumnes.
Les conseqüencies de la Reforma i la Contrareforma
després de la reforma → Europa cristiana es divideix en dos blocs religiosos
els protestants
els catòlics
5. La reforma protestant.
9. La pintura i l'escultura del Renaixement.
La pintura
La pintura del Renaixement
la conquesta de la perspectiva i el domini de l'espai.
els temes es van ampliar.
Els pintors → es van inspirar en l'antiguitat clàssica
el Quattrocento
El pintor florentí Masaccio es considerat el primer pintor renaixentista.
la figura més coeguda del Quattrocento italià va ser → Boticelli
Quatre pintors del Cinquecento
Rafael (1483-1520)
Miguel Àngel (1475-1564)
Ticià (1490-1576)
Leonardo (1452-1519)
L'escultura
Va seguir els models de l'antiguitat clàssica.
El primer escultor va ser Ghiberti.
L'escultor mes important va ser Miquel Àngel Buonarroti.
2. La formació de l'estat moderns.
Les monarquies autoritàries
Monarquia autoritària → forma de transició entre la monarquia feudal, amb uns monarques força dèbils, i la monarquia absoluta, que representa la concentració de tots els poders en mans dels reis.
Monarques europeus adoptant seguit de mesures per fer efectives les decisions que prenien, per poder controlar els seus regnes mes directament.
Van crear burocràcia i administració centralitzada i cada cop més porfessional, depenia directament d'ells.
Augmenten i enforteixen els seus excercits.
Augmenten els impostos per obtenir ingressos i finançiar polítiques de prestigi i expansió territorial.
Crean xarxa dipolomàtica per mantenir contactes i fer negociacions amb cancelleries d'altres països.
Cort → abandona caracter ntinerat que tenia en l'edat mitjana i s'instala en una ciutat fixa des d'on es governan els territoris de la monarquia. D'aquesta amnera dorgeixen les monarquies autoritaries.
Els grans regnes
Europa dividida en multitud de petites regnes i principats. A partir del segle XV molts d'aqeusts estats es van unir.
Es crean noves i grans potències.
Quatre grans corones destaquen entre la resta.
França → Despres guerres Cent anys, reis francesos Carles VII fins a Frances I unifiquen el pais.
Anglaterra → Part segle XV pais viu en guerra civil que: debilita nblesa, i fa posible que Enric VIII augmentes poder reial.
Espanya → Enllaç matrimonial entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, posa bases d'unio dinàstica de regnes de peninsula Iberica.
Rússia → Ivan III el Gran unifica el país, incorpora nous territoris i designa a si mateic tsar de Rússia.
7. L'art del renaixement.
Una nova època artística
Segle XIV comença a definir-se nova època artística a Itàlia → Renaixement.
Artistes Renaixement rebutjen l'estètica medieval.
Estil renaixentista es desenvolupa durant els segles XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento)
Característiques
Artistes s'inspiren sobretot en obres d'art fetes a Grècia i Roma durant edat antiga.
Esser huma es converteix en el centre de l'art.
Pintors treballen la perspectiva.
Personatges quadres integrats dins del paisatge o d'un marc arquitectònic molt detallat, resultat d'observació minuciossa d'entorn.
Diversos tipus d'edificis → Esglésies, palaus, ajuntaments, universitats, hospitals i places puúbliques.
Pintors i escultors fan obres de temàtiques diverses.
Artistes firmen obres.
Molts artistes estan sota protecció dels mecenes.