Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LES PRIMERES CIVILITZACIONS - Coggle Diagram
LES PRIMERES CIVILITZACIONS
INTRODUCCIÓ
Al IV mil·leni a.C., a la zona del Creixent Fértil sorgeixen les primeres civilitzacions:
Egipte
Mesopotamia
Es produeix un augment de producció agrícola. Que dona pas al comerç i al creixement de les ciutats
Són terres regades per rius
La societat es torna cada pic més jerarquitzada i més complexa
Apareix l' escriptura. (A Egipte Geroglifica que són dibuixos i a Mesopotàmia Cuneiforme que són signes)
Apareixen a la vora de grans rius per conrear.
Les primeres civilitzacions es desenvoluparen a Mesopotàmia, Egipte, India i Xina fa 5000 anys. Quan es va començar a controlar els rius va augmentar la terra conreable, la població i el comerç
L' escriptura se va inventar perquè els pagesos li donaben aliment al rei o al faraó, i se va inventar per dur el compte.
Aqueix treball només o podia fer la gent que sabia escriure i llegir, clarament.
Mesopotàmia
Significa terra entre dos rius
Apareixen les primeres ciutats estat independent governades per un rei que tenia el poder absolut
Les ciutats estaven envoltades de muralles (per evitar els robaments)
Els edificis principals eren el temple o al ziggurat que és dedicada al deu i el palau, on vivia el rei
Les cases eren de tova i els sostres plans
Cada grup social vivia a un barri segons la seva riquessa i professió
La societat
Religió
Eren politeistes,és a dir, creien en deus, deesses, dimonis i monstres
No creien en la vida després de la mort però si en els somnis o la endaninació
Els deus eren inmortals i tenien la forma del cos humana
Construien temples o ziggurats en honor als seus deus i eren la residencia dels deus a la terra
EGIPTE
Egipte és un ampli desert travessat per un gran riu, el Nil. A les terres d' Egipte se diferenciaben dues regions. el baix Egipte, una extensa vall al delta del Nil i l' Alt Egipte, una zona àrida on només es podia viure a prop del riu
Durant el V mil·lenni a.C., les tribus que vivien disperses per el territori es varen concentrar a la riba del Nil.A l' any 3000 a.C., el rei Narmer va juntar el Baix i l' Alt Egipte i es va coronar el faraó dels dos regnes. Després va estar governat per diferents faraons i aixó es va mantenir fins més de 2500 anys
La societat
A l'estiu l'aigua del Nil pujava, es desbordava i inundava els camps. Quan l' aigua es retirava, deixava un llim molt fèrtil per al conreu. Per aprofitar l' aigua, els egipcis construïen dics(per retenir l' aigua) i canals(per dur l' aigua fins a camps de conreu). El Nil també era la via de comunicació, en el que a través d' ell es movien vaixells amb mercancia o amb persones
Religió
Eren politeistes, és a dir, creien en més d'un déu
El déu més venerat era Ra, déu del Sol, al qual es va associar Amon, el déu de la ciutat de Tebes (Amon-Ra). Osiris era el déu dels morts
perquè, segons explicava la llegenda, després d'haver estat assassinat pel seu germà, va ressuscitar gràcies a les atencions de la seva
esposa Isis, deessa de la fertilitat. Del matrimoni entre Isis i Osiris va néixer Horus, el déu de la guerra. Anubis era el déu de la
momificació, i Tot, el secretari dels déus i el patró dels escribes.
El benestar de la comunitat depenia de les divinitats, que propiciaven la crescuda del Nil, en controlaven les aigües i permetien les collites. Per
això, havien divinitzat els animals que els eren més útils: el cocodril, que anunciava la crescuda del riu, l'ibis, una au que eliminava les serps, i
el xacal, que mantenia neta de carronya la riba del riu.
La població era molt supersticiosa i acostumava a protegir-se dels mals esperits amb amulets.
Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (ka). Creien en la immortalitat, quan el cos moria, el ka accedia a la
vida d'ultratomba en el regne d'Osiris.
Per ser acceptat al regne dels morts, el cos havia de romandre incorrupte. Per a això, el difunt havia de ser momificat, seguir un sofisticat ritual i
presentar-se davant del Tribunal d'Osiris, guiat pel déu Anubis.
En aquest trànsit, a la tomba del difunt es col·locava un exemplar del Llibre dels morts, que contenia una sèrie de regles sobre com s'havia de
comportar davant el Tribunal dels déus.
Els egipcis creien que els ritus religiosos eren necessaris per
conservar l'ordre de l'univers: la situació dels astres al cel, la
successió de les estacions o el creixement anual del Nil.
Els temples eren els llocs a on es guardava l'estàtua del déu
La momificació: Consistia a extreure diversos òrgans del difunt i omplir i cobrir el seu cos amb un mineral
(natró) durant 40 dies. Passat aquest temps, el cos es netejava, s'hi introduïa serradís dins i es ruixava amb olis.
Finalment, s'envoltava amb benes.
Els vasos canopis: vísceres del difunt, una vegada rentades i embalsamades, es guardaven en uns vasos
per mantenir la idea d'unitat del cos.
El sarcòfag: El rostre del difunt era cobert amb una màscara. Després, la mòmia es dipositava en un
sarcòfag amb forma humana, juntament amb un exemplar del Llibre dels morts.
Trasllat a la tomba: Després dels funerals, es col·locava el sarcòfag en una barca funerària i es traslladava
en processó fins a la tomba, que havia de quedar ben segellada perquè perduràs intacta tota l'eternitat.
L'aixovar funerari: A l'interior de les tombes es col·locaven ofrenes (aliments, mobiliari...) i figuretes de
servidors (ushebtis, «els qui responen»), que cobraven vida en el més enllà i suplien el difunt en les seves
feines.
El judici d'osiris: Osiris sotmetia el difunt a un judici davant el Tribunal dels Morts. Si el superava, entrava al
seu regne; si fracassava, era devorat per un animal.
Per poder accedir al món d'ultratomba, el cos del difunt era embalsamat seguint un ritual molt precís. Després,
un seguici fúnebre traslladava el sarcòfag fins a la tomba, on s'iniciava el camí cap al regne dels morts o
d'Osiris.
Els primers faraons s'enterraven dins piràmides enormes de pedra. Dins la piràmide es trobava la cambra
funerària que era a on es col·locava el cos del faraó difunt i el tresor que l'acompanyava. Més endavant es
construïen uns altres tipus de tombes, anomenades hipogeus (eren tombes excavades a l'interior d'una
muntanya, amb l'entrada camuflada per protegir-se dels lladres. Les parets dels hipogeus es decoraven amb
pintures d'escenes sobre els déus egipcis.
La religió egípcia prometia una vida després de la mort:
Els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la
vida d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte
Per això, la família embalsamava el difunt(momificació) que després de 40 dies es convertia en
mòmia dissecada i s’havia de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
On s' enterraven?
Després va pasar a ser les piràmides, que era com un estil de triangle i per dedins tenia laberints i cambres trampes perque no robessin
Les rimeres tombes eren les mastabas que eren com un estil de piràmide però sense acabar
I en derrer lloc els hipogeus, que ren grans cambres però ocultes devall terra
