Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
HISPANIA, image - Coggle Diagram
HISPANIA
-
Economia
Artesania
Ceràmica, teixits, metalls i vidre. Es feien als tallers,
Els tallers més grans es dedicaven a l'elaboració de productes agraris: tèxtils, el vi i l'oli i gaurum, una salsa de peix molt estimada.
Comerç
-
Desenvolupament del comerç exterior per l'exportació de materials pimers desde ports com Cartagonova.
Per Terra, es podia recorrer calçades, com la de Augusta o la de Plata.
-
Hispània va participar en les característiques de l'economia romana dins de la qual era productora de matèries primeres i productes destinats al consum
Agricultura i ramaderia
Trilogia Mediterrània amb la que es fabricava l'oli d'oliva i els vins famosos per la seua qualitat.
-
-
Pobles colonitzadors
-
Cartaginesos
Tenien origen en Cartago, antiga colònia fenícia situada al nord d'Àfrica.
-
Van fundar ciutats de gran valor estratègic a la Pernínsula i a les Illes Balears com Catagonova i Ebussus.
Fenicis
-
Volien controlar les rutes comercials del coure, que es produien a la Península Ibèrica; i de l'estany, que obtenien comerciant amb les illes Britàniques.
-
Pobles autòctons
Íbers
-
-
-
Van usar la moneda amb la qual comerciaven productes agrícoles (trilogia mediterrània), mineria i ramaderia (ovelles, porcs, bous i cavalls).
Van conéixer l'escriptura i crearen un art interessant semblant a l'art grec. El més destacat són les escultures conegudes com a dames (Dama d'Elx).
Pobles del centre i l'oest peninsular (Lusitians, Celtíbers...)
Practicaven la barata, i van viure en poblats, que en alguns casos es van convertir en ciutats, com ara Numancia, a Soria.
Lusitans i Celtíbers van ser pobles guerrers a causa del seu valor i les seues costums. Els guerrers estaven units per llaços de fidelitat, la qual cosa els feia defendre fins a la mort.
-
Tartessis
La seua prosperitat es basava en les riqueses mineres i en les bones relacions amb els fenicis i els grecs.
En els jaciments arqueològics s'han trobat tressors que corroboren els testimonatges que parlaven de la riquesa tartèssia.
-
-
-
Pobles del nord
Metal·lurgia del ferro, ramaderia i una agricultura poc productiva a causa de les tècniques rudimentàries, del terreny escarpat i la duresa del clima.
Tenien trets comuns, com el llenguatge, el misteri i l'escriptura.
-
-
-
-
-
Fases de la conquesta
Fase 2
Final del segle III-segle II aC. Van tindre dificultat de conquesta per part dels pobles autòctons, que hi oposaren molta resistència. N'hi hagueren dos casos significatius:
Lusitians
es van valdre de la tàctica de guerrilles, fins que el seu rei, Viriat, els va traicionar amb els romans. Només la mort d'aquest cabdill posà fi a la guerra.
Numància
Antiga ciutat celtíbera que va resistir a moltes oleades i va sorprendre als romans fins que va ser derrotada l'any 133 aC.
Fase 3
29.19 aC. August va ocupar la zona cantàbrica. La protecció de les muntanyes i el caràcter propens va dificultar la conquesta. Roma es va convertir propietària de tota la Península Ibèrica.
Fase 1
218-206 aC. Van conquerir el sud i el llevant peninsular, la part més desevolupada i rica, després de defensar Saguntum. Per als romans va ser fàcil conquerir aquest territori perquè els habitants ja estaven acostumats al contacte amb altres pobles.
-
Viriat
180-139 aC. Va ser el líder dels lusitians i va enfrentar a altres legions que volien conquerir el territori d'Hispània. Va morir a l'any 139 aC per la traició d'uns lusitians amb els romans, comprats per governador Servilio Cepión.
Guerra de Numància
133 aC. Es coneix com l'últim conflicte que va donar lloc a Hispània entre els romans i els celtíbers. Fou l'epíleg de les guerres celtíberes. Va tindre com a resultat la victòria decisiva de Roma.
-
-
-
-
