Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les característiques dels éssers vius. La cèl·lula - Coggle Diagram
Les característiques dels éssers vius.
La cèl·lula
Les funcions vitals
Tots els éssers vius fan aquestes funcions. Si no les fan no es consideren vius. Les 3 funcions són:
La nutrició
És el procés en que incorporem els nutrients necessaris per créixer i viure. Segons com els incorpore, els organismes poden ser:
Autòtrofs: agafen els nutrients inorgànics i els transformen en orgànics.
Hetròtrofs: no poden fabricar nutrients orgànics a partir d'inorgànics així que agafen nutrients orgànics.
La relació
Gràcies a la relació ens podem adaptar als canvis del nostre entorn. Els processos de relació són:
Captació de l'estímul a través de receptors.
Transmissió de l'estímul i interpretació.
Execució d'una resposta.
La reproducció
És el procés en que un organisme dona origen a nous organismes. Pot ser:
Sexual: es necessiten dos organismes.
Asexual: un organismes crea clons d'ell mateix éll sol.
La cèl·lula
Classes de cèl·lules
Les cèl·lules poden ser eucariotes o procariotes.
Procariotes: no tenen nucli ni orgànuls.
Eucariotes: tenen nucli i orgànuls.
Diferències entre cèl·lules vegetals i animals.
Animals: tenen vacuoles petites; algunes tenen cilis o flagels; només tenen mitocòndris.
Vegetals: tenen una gran vacuola central; no tenen cilis ni flagèls; tenen mitocòndris i cloroplasts.
L'estructura de les cèl·lules
Totes les cèl·lules tenen: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic.
Tots els éssers vius estan formats cèl·lules.
La cèl·lula és la unitat mínima de vida.
Els organismes poden ser:
Unicel·lulars: que només tenen una cèl·lula
Pluricel·lulars: que tenen més d'una cèl·lula.
L'organització cel·lular
Les cèl·lules que juntes formen teixits
Els teixits que junts formen els òrgans
Els òrgans que junts formen els aparells
I els aparells que formen els organismes.
La taxonomia i els 5 regnes
Per classificar els éssers vius utilitzem la branca de la ciència que es diu taxonomia.
La classificació de Carl von Linné:
Les espècies similars s'agrupen en gèneres
Els gèneres similars s'agrupen en famílies
Les famílies amb similituds s'agrupen en ordres
Els ordres similars s'agrupen en classes
Les classes s'agrupen en divisions
i les divisions s'agrupen en regnes
Cada animal té un nom científic universal que s'anomena nom binominal. Serveix perquè, vagis on vagis, et puguis dirigir a un animal precís.
En els noms binominals:
• La primera paraula és el gènere de l’espècie.
• La segona paraula és l’epítet específic, i identifica l’espècie dins el gènere.
Les normes:
Sempre s’escriu en cursiva i sinó es pot es subratlla.
El gènere va en majúscules i l’espècie en minúscules.
Els 5 regnes són:
El cas especial dels virus:
Els virus són paràsits que ataquen les cèl·lules i provoquen malalties als altres éssers vius.
Són més petits que les altres cèl·lules i consistèixen en una molècula de material genètic encapsulada en una membrana de proteïnes.
Els virus no estan formats per cèl·lules i no poden fer les tre funcions vitals aixi que no es concideren vius.
