tema 1 punto 2 Una societat de contrastos
2.1 Una societat de constractos
Poblacio activa
Poblacio inactiva
És la mà d’obra que està disponible per a treballar. S’hi distingeixen:
Població ocupada, que és la que té un treball remunerat.
Població desocupada, que és la que està en l’atur i busca una faena.
És el grup de persones que no fa cap treball remunerat i que no en busca; és el cas, per exemple, dels pensionistes i de les mestresses de casa.
Els sectors economics
Els treballadors de tot el món exerceixen el seu treball en algun dels tres sectors d’activitat econòmica:
Sector secundari
Sector terciari
Sector primari
El sector primari és el que s’ocupa d’obtenir recursos directament de la naturalesa: la pesca, l’agricultura, la mineria, la silvicultura i la ramaderia. Fins al segle XIX, abans de l’expansió de la indústria, va ser el sector d’activitat que ocupava la majoria de la població.
El sector terciari no produeix béns, el que fa és prestar serveis de tot tipus. Per aquesta raó, és molt heterogeni, ja que s’hi engloben activitats com el comerç, la banca, els transports, l’ensenyament, la sanitat, les comunicacions, el turisme, etcètera.
El sector secundari és el responsable de la transformació dels productes naturals. Es tracta, per tant, de la indústria. En la indústria, les matèries primeres són transformades en béns de consum. També s’engloba dins d’aquest sector la construcció.
Les clases socials
Classe alta
Els individus es diferencien entre si segons la pertinença a un grup social o un altre. Actualment, la major part de les societats del món són societats de classes.
Classe mitgana
Classe baixa
La classe alta està formada per ciutadans que gaudeixen d’un nivell elevat d’ingressos i possessions importants. Com que és un grup reduït, és freqüent que es relacionen entre si i compartisquen selectes espais educatius, sanitaris i d’oci.
La classe baixa està formada per aquells treballadors, normalment assalariats, que obtenen uns ingressos baixos i exerceixen tasques poc qualificades.
Aquest grup és molt nombrós als països pobres i menor als desenvolupats, encara que augmenta en èpoques de crisi econòmica en empobrir-se alguns membres de la classe mitjana.
La classe mitjana és un grup poc definit. Està format per xicotets empresaris, treballadors autònoms i treballadors per compte d’altri que obtenen unes remuneracions suficients per a viure d’una manera còmoda.
2.2 Desemvolupament y Subdesemvolupament
De la mateixa manera que dins d’un país hi ha diferències econòmiques entre els habitants, a escala planetària també hi ha països rics i pobres. Normalment, se’ls designa amb els termes desenvolupats i subdesenvolupats.
Paisos desemvolupants
caracteristiques economiques
Caracteristiques socials
-El producte interior brut (PIB) és elevat.
-La renda per càpita
-El sector econòmic més important és el terciari.
-L’estat garanteix prestacions socials
-Tenen un gran desenvolupament tecnològic
-La classe mitjana és la més nombrosa i, encara que hi ha grans fortunes, el repartiment de la riquesa és relativament equitatiu.
-Les dones tenen reconeguts els mateixos drets que els homes i en les últimes dècades s’estan integrant d’una manera progressiva en l’estructura laboral en llocs de treball cada vegada més diversificats.
Paisos subdesemvolupants
Caracteristiques economiques
Caracteristiques socials
- Hi ha un repartiment de la riquesa molt desigual, amb unes minories extraordinàriament riques i una gran massa de població molt pobra.
- Les dones poden no tenir drets legals i, en alguns països, dependre directament del marit o dels familiars homes.
- Els xiquets treballen des de molt menuts en llocs que posen en risc la salut i el creixement, i en detriment de la seua educació.
- El PIB i la renda per càpita són molt baixos; de fet, a penes superen els 1 000 dòlars per habitant i any. Per exemple, a Burundi, és de 380 dòlars anuals.
- L’activitat principal és l’agricultura i la industrialització és molt escassa.
-Les prestacions socials són quasi inexistents i, en conseqüència, molts habitants no tenen accés a l’atenció mèdica, a l’educació ni a les pensions. - No tenen tecnologia ni una bona xarxa de transports i comunicacions. A més, per a poder invertir diners en el desenvolupament, necessiten préstecs, que no sempre poden retornar, d’institucions com l’FMI o el BM.
2.3 Divercitat i Integracio
. El món és un lloc amb una immensa diversitat social i cultural que es reflecteix en les religions, les llengües i les estructures socials de cada grup humà.
- La religió és un dels trets més importants que defineixen una cultura.
Budisme
Hinduisme
Islam
Cristianisme
És la religió amb més creients al món (1 500 milions). S’origina en el judaisme i és una religió monoteista. Les tres branques fonamentals són: la catòlica, la protestant i l’ortodoxa.
Té quasi 1 200 milions de seguidors. El nom de Déu en àrab és Al·là. L’islam té grans influències del judaisme i del cristianisme i el seu llibre sagrat és l’Alcorà.
Aquesta religió la practiquen a l’Índia 750 milions de persones. És politeista i els déus més importants són Visnú, Shiva i Brahma.
El practiquen 350 milions de persones. És una religió no teista fundada per Buda entre els segles VI i V aC.