Durant 3 anys, conciutadans i familiars lluitaren entre si, els que van vèncer exclogueren i perseguiren als que eren del bàndol contrari. Va haver les següents víctimes: 430.000 persones exiliades que hagueren de refugiar-se a l'estranger (sobretot a França i països llatinoamericans) per haver defensat públicament el govern legal republicà (molts d’ells acabarien, fins i tot en camps de concentració nazi); quasi mig milió de morts en la guerra, tant en combat (160.000), persecució i repressió (130.000) com per fam i malalties (170.000); 250.000 presoners de guerra; i una xifra inexacta de desapareguts en combat, que segueixen enterrats en centenars de cunetes i fosses comunes (de fet, Espanya és el segon país del món amb major nombre de persones desaparegudes).
Les víctimes republicanes foren superiors (437.000, aproximadament, davant les 221.000 del bàndol sublevat), sobretot per la repressió posterior del franquisme durant la Posguerra, però en la Guerra Civil hi hagué repressió en ambdós bàndols. Amb tot, la població espanyola va disminuir moltíssim a causa de la sobremortalitat durant la guerra i per la baixa natalitat en els anys de la posguerra.