BLOC TEMÀTIC 2- MODUL 2: EL COMPROMÍS CÍVIC AL SERVEI DE LA PAU: L'EDUCACIÓ PER A LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA I LA RESOLUCIÓ PACÍFICA DELS CONFLICTES

.

1. PENSAMENT PACIFISTA, NOU HUMANISME SOCIAL I NECESSITAT DE L'EDUCACIÓ PER A LA PAU

  • Les nostres societats són violentesperquè estan lligades a l'actual moral consumista i materialista que orienta les nostres vides en el tenir (Possesions, bens, consumisme) per sobre del desenvolupament d'una personalitat moral plena i solidària

Això són societats basades en una cultura de violència

Per poder aconseguir una cultura de la paués necessari un nou humanisme pacífic i social

2. Pacífic: No violent, sense el domini d'uns homes sobre els altres

3. Social: Desenvolupament dels valors de la solidaritat, la cooperació i la participació per damunt de la competitivitat

1. Humanisme: Importància a la persona, no dels rols, status, riqueses o càrrecs que tengui

Aquest nou humanisme social i pacífic, ha d'estar inserit dins profunds canvis econòmics, polítics, socials i culturals sense els quals és del tot impossible parlar de remoralització

  • Ha d'estar atent a problemes reals que envolten l'home, problemes que no són locals, sinó mundial
  • Els seguidors de la pau hauran de ser activistes de la resistència civil, de la no-violència, amb vista a pressionar sobre els governants poderosos i no pacífics

.

Què és la pau?

És un ple reconeixement dels drets humans en la seva més àmplia accepció. Per a la pau és necessària una nova cultura que no estigui basada en l'afany de possessió i poder (cultura de la violència)

  • Podriem aconseguir una cultura de la pau si canvièssim l'afany de poder i possessió per afany de cooperació, solidaritat i altrusime

No es tracta d'universalitzar la pau, sinó d'aconseguir un nombre més gran de persones convençudes que una cultura de la paués desitjable i possible

  • És tracta d'una CONTESTACIÓ GLOBAL -- Una actitud crítica en tots els àmbits de l'existència, tant en el pla personal com en el pla social

Precisam d'una educació per a la pau i la no violència que ens ajudi a qüestionar tots els valors que són antagònics a la cultura pau

Educar per a la pau i la no violència és:

  • Educar en valors morals, cívics i polítics i socials
  • Educar per a la resolució pacífica dels conflictes
  • Els valors mínims per aconseguir una cultura de pau i un món no violent són
  • Solidaritat
  • Cooperació
  • Igualtat
  • Participació
  • Llibertat
  • Altruisme
  • Justícia
  • Amor
  • Respecte
  • Entrega a l'altra

Aquests valors mínims ens permetrien utilitzar

  • El dret a la vida com a finalitat bàsica de tota la societat
  • La justícia social com l'escenari de convivència espacífica
  • El diàleg com a estretègia per resoldre els conflictes

L'acció pacífica ha de basar-se en valors essencials emparats en la Declaració Universals dels drets humans

  • Tots els éssers humans són iguals en dignitat
  • Solidaritat expressada en un afany de compartir recursos i coneixements, sigui quin sigui el nostre origen, gènere, raça o creença
  • És el requisit fonamental de la governació democràtica
  • L'increment de seguretat no ha de menysprear les llibertats públiques
  • Establir i observar lleis justes en l'àmbit local, nacional i internacional, regulades per institucions basades en ideals democràtics
  • La pau contribueix a construir-la cada dia amb el teu comportament
  • El dret de la vida és el dret fonamental

.

2. CONFLICTES, PAU POSITIVA, CULTURA DE PAU I EDUCACIÓ PER A LA PAU

- VIOLÈNCIA: És l'actitud o el comportament que constitueix una violació o una privació a l'ésser humà d'una cosa que si que li és essecial com a persona (integrat, física, psíquica o moral, drets, llibertats ...)

- CONFLICTE: És aquella situació de disputa o divergència en que hi ha una contraposició d'interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts

S'accepta que la violència és el recurs habitual per a la resolució de conflictes-- Quan aquesta violència està interioritzada com a part de la cultura pròpia

La resolució pacífica dels conflcites és el camí per a la pau. La pau seria un estat actiu de tota societat en la recerca d'una societat més justa i equitativa (Estat de justísica social) i participativa (Democràcia com a moral)

  • Vivim en una cultura de la violència quan la força i la imposició, són l'únic camí per resoldre els conflites i els problemes humans
  • La pau comença pel rebuig de la violència com a forma de solucionar els conflictes en els àmbits més quotidians

El conflcite és inherent a les relacions humanes i és precís afrontar-lo positivament, abordant-lo, de s de pressupostos deomcràtics, comunicatius, dialògics i cooperatius

  • El conflcite és una estratègia fonamental per facilitar el desenvolupament de les persones, els grups i la societat

La pau seria la conjugació de les quatre "D"

  • Democràcia
  • Drets huamans
  • Desenvolupament
  • Desarmament

.

Aquesta conjugació de les quatre "D", donaria pas a un concepte superador de la pau com a mera absència de guerres (PAU NEGATIVA ): PAU POSITIVA

La pau positiva seria sols un estat o un temps d'absència de guerres, sinó un ordre social reduïda violència i elevada justícia

La pau positiva suposaria

  • L'absència de condicions no desitjables (guerres, fam, migració...)
  • La presència de condicions desitjades (treball, habitatge, sanitat, educació ...)
  • La igualtat en el control i la distribució del poder i els recursos

L'educació per a la pau i la no violència ha de ser entesa com un procés educatiu continu i permanent, fonamentat en:

  • La perspectiva creativa del conflcite: resolució dialogada
  • Desenvolupament social, polític, econòmic i cultural
  • El concepte de pau positiva, no sols absència de guerres
  • El drets humans de primera, segona i tercera generació
  • La democràcia com a moral o forma de vida
  • El desarmament, sobretot de les armes de destrucció massiva

Davant el conflicte podem adoptar diferents postures, no totes postives o constructivistes

  • L'acomodament: En aquest model, deixam que l'altra part faci valer els nostres interessos
  • L'evasió: ni els objectius ni la relació se'n surten bé
  • La competició: en aquest model és important aconseguir el que un vol
  • La cooperació: intenta que tant el fi com els mitjans siguin coherents i cerca solucions en què tots guanyem
  • La negociació: No és una vairiant del model competitiu-- Arribar a la cooperació plena és difíciil

La construcció d'una cultura de la pau, requereix

  • Satisfer les necessitats bàsiques i les potencionalitats del desenvolupament i deciisó de les persones
  • Atendre el principi de sotenibilitat i respectar els recursos limitats
  • Superar la masculanitat a través de l'empatia, l'afecte i la tendresa i la corresponsabilitat en l'educació dels fills
  • Actuar sobre les arrels dels conflictes
  • Potenciar el coneixement i el diàleg entre cultura i religions
  • Millorar la governabilitat democràtica i incrementar la participació ciutadana
  • Desacreditar i deslegitimar la guerra i l'ús de la violència
  • Desmilitalitzar les polítiques de seguretat i donar prioritat a les inversions educatives per sobre de les militars
  • Millorar els drets humans, ampliar-los i univeralitzar-los
  • Exercir una nova mirada sobre els conflcites i una educació sobre la forma de regular-nos i transformar-los positivament

.

3. LA INVESTIGACIÓ PER A LA PAU, LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I LA MEDIACIÓ COM AJUDA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

El moviment de la Investigació per a la pau, persegueix la reducció de la violència , a través del coneixement dels mecanismes i la dinàmica de funcionament dels conflictes per trobar vies de solució pacífica als mateixos

La seva evolució històrica, ha seguit sis grans etapes

  • PAU POSITIVA: Diferencia entre pau negativa i positiva (conceptes introduïts per JOHAN GALTUNG, per diferenciar entre pau com a mera absència de guerra i pau com a conjugació de les quatre "D"
  • PAU HOLÍSTICA INTERNA I EXTERNA: Inclou a més de l'educació ambiental, per crear relacions armòniques amb l'entorn natural i artificial, els aspectes espirituals interiors humans:
  • PAU COM EQUILIBRI DE FORCES: Centrat en l'equilibri dinàmic dels factors econòmics, polítics, socials. culturals i tecnològics del siistema internacional, entre els distints estats
  • PAU FEMISTA: Inclou no sols l'abolició de la violència organitzada a nivell macro (guerra), sinó també a nivell micro (violacions en les guerres, violència domèstica, violència de gènere)
  • PAU COM ABSÈNCIA DE GUERRA : Centrat exclusivament en els conflictes bèlics entre estats
  • PAU HOLÍSTICA -GAIA: Entén la terra com la biosfera , és a dir, allà on conviuen tots els éssers humans

No s'entra a analitzar qüestions socials, polítiques, econòmiques i culturals que generen aquesta mena de conflictes al món -- Amb les causes dels conflictes

Sols estudien i investiguen les conseqüències de les guerres

Es comença a pensar que aquests factors (les causes dels conflictes) són centrals per poder evitar els conflictes bèl·lics internacionals

La vertadera pau, la pau positva, implica:

Democràicia

Drets humans

Desenvolupament

Desarmament

A les guerres tots sortim perdent però les dones i les nines reben la pitjor part

A la llar familiar , en la convivència entre homes i dones, les dones són objecte de violència de gènere o violència domèstica com a conseqüència del masclisme i el patriarcat

L'home forma part de la biosfera , és un animal més, sense rellevància que la resta d'animals

Es concedeix un valor alt a les relacions dels éssers humans amb el medi ambient (EDUCACIÓ AMBIENTAL)

La pau positiva implica viure en un món net, saludable i equilibrat, la qual cosa, implica, necessàriament una Educació ambiental, que permeti unes millores relacions de l'ésser humà amb l'entorn natural construït

La reflexió interna

La meditació

Es persegueix la felicitat a través de vies no competitives , sino competencials

Es valora el ser per damunt del tenir

Reb una gran influència de les doctrines i religions orientals , en particular dels ensenyaments de Gandhi i Krishnamurti

.

Les investigacions del moviment d'Investigació per a la pau, han aconseguit identificar cinc tipus de violència

  • INDIVIDUAL
  • CULTURAL
  • INSTITUCIONAL
  • ESTRUCTURAL
  • COL·LECTIVA

Quan la societat col·lectivament considerada o grups significatius de la societat participen activament i públicament de la violéncia.

Es tracta de l’ús de la violència com instrument per a part de persones que s’identifiquen a si mateixos com a membres d’un grup contra altre grup o conjunt d’individus per assolir objectius polítics econòmic, culturals o socials.

Per exemple: les guerres, el terrorisme, la delinqüència organitzada….

S’exerceixen des de les institucions legitimades per a lús de la força quan en les seves actuacions impedeixen la realització de les potencialitats dels ciutadans.

Aquesta violència s’exerceix l’estat o institucions que formen part de l’estat.

Per exemple, a Espanya, el cas del Gal, o a països no democràtics, les actuacions de la policia o l'exèrcit contra les persones, violentant-les sense que aquestes puguin fer absolutament res (desaparicions, genocida, repressió, tortura, violacions dels drets humans…)

HI ha com a dues vessants: una legal(quan s’ajusten a lo que diu la llei) i s’altre il·legal. (quan la violència no s’ajusta a la llei) Com per exemple la pena de mort en alguns països és legal, però no és legal moralment.

Está edificada dins l’estructura de la societat i es manifesta com un poder desigual i conseqüentment, com a oportunitats de vida distintes.

Aquesta violència està tan arrelada al sí de la societat que forma part de la mateixa, de tal forma que es fa invisible i es considera una situació normal que poca gent qüestiona perquè tradicionalment ha estat sempre així.

Per exemple, el paper inferior o subordinat de les dones arreu del món

És exercida per una cultura o grup cultural dominant sobre altres cultures utilitzant la diferència per a inferioritzar -les i l’assimilació per suprimir-les

Aquesta violència s’exerceix des de les idees i les normes com una forma natural d’acceptar les formes violentes provocades per la cultura oficial i establerta. En definitiva, és tota violència promoguda o legitimada per la cultura dominant.

Per exemple, quan a un immigrant se li exerceix que s’adapti a la cultura del país d'acollida, oblidant-se de la seva pròpia cultura

Es caracteritza per tenir el seu origen en la societat i per manifestar-se de manera interpersonal

Tot i que aquesta violència es genera dins la societat, són els subjectes individualment o en petits grups, qui la exerceixen

Per exemple, els episodis de violència individual que recurrentment sembren terror en la societat nord americana tenen com a component indiscutible la desmesurada proliferació d'armes de foc en mans de la població

El conflicte té una connotació negativa com a conseqüència de no haver-nos educat per resoldre’l positivament. No tenim eines ni recursos per afrontar-lo, especialment des del punt de vista educatiu

Podem destacar quatre grans enfocaments pedagògics en la resolució dels conflictes:

Resolució de conflictes

click to edit

  • PEDAGOGIES DEL DIÀLEG: Cerquen la forma de generar coneixements, habilitats, destreses i actituds destinades a resoldre conflictes que es presenten partint del dissens o la discrepància i intentants arribar a acaords o al consens mitjançant el diàleg.
  • PEDAGOGIES DE LA PAU: No volen educar per al conformisme, sinó per a la concienciació
  • PEDAGOGIA DE LA IMPOSICIÓ: L’escola, l’educació i el professorat estan preparant l’alumnat perquè es comporti d’acord amb les necessitats del sistema, formant éssers dominats pel les estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals de la societat.
  • PEDAGOGIES INCOMPLETES O NUL·LES: Són aquelles pedagogies que fan un tractament incomplet o nul del conflicte.

Es tracta de suprimir el conflicte , fins i tot, si és necessari, a través de mecanismes punitius violentes (amaances, càstigs, agressions).

Es tracta de fer nins i nines submises que una vegada que entren a formar part de la societat a través de l’ocupació professional, també siguin submisos i no donin problemes Sociologisme de DURKHEIM

En un pla d’igualtat real, en un espai democràtic, alumnes i mestres, mitjançant la paraula, el diàleg i la comunicació, intenten arribar a acords que afavoreixin la convivència escolar.-- TEORIA DE L’ACCIÓ COMUNICATIVA D’HABERMAS.

Es tracta de fomentar processos d’aprenentatge en els quals s’examinis les causes estructurals i socials de les guerres, les injustícies, les discriminacions i els conflictes (causes que són socials, econòmiques, polítiques i culturals) en els diferents espais de la vida quotidiana.

L’objectiu és fer persones amb capacitat per ser constructors d’una vida pròpia amb futur, com a ciutadans lliures i autònoms. -- LA PEDAGOGIA DE LA CONSCIENCIACIÓ DE FREIRE.


Trobem, dos tipus de propostes educatives: (Només fan servir la teoria, no ho posen en pràctica -- Incompletes Nul·les- ignoren el conflicte)

Les primeres s'expressen en propostes educatives que reconeixen i analitzen el context de crisi en què s’ubiquen però no preparan per a l’acció i la intervenció -- DEWEY, NEILL, FREINET

Les segones cerquen passar sense ser tocades, ocultant o negant l’existència de conflictes, No permeten que els nins i les institucions educadors progressin -- EN GENERAL TOT EL POSITIVISME FUNCIONALISTA (TEORIA DEL CONSENS)

Ha d’entendre’s com un procés negociador entre les parts involucrades. En tota negociació per a la resolució de conflictes, la mediació es converteix en un instrument necessari

La principal funció de la mediació és aconseguir espais on es pugui:

  • Analitzar els conflictes
  • Arribar a solucions de mútua satisfacció
  • Restablir la comunicació i el diàleg

QUÈ ÉS EL MEDIADOR?

-El mediador ajuda a què les parts superin les seves diferències i troben els suficients punts en comú o noves perspectives que permetin avançar cap a la consecució de compromisos i acords satisfactoris.

-El mediador no resol els conflictes, són les parts implicades les que han de fer

-És un intermediari normalment una persona o una organització que és acceptada per totes les parts i que actua de forma imparcial i neutra

Podem identificar deu etapes en la mediació per tal d’intervenir en conflictes

  1. Identificació: recopilació de la informació sobre el conflicte i les persones i identificació dels punts més importants a resoldre. A partir d’aquí, el mediador establirà una primera estratègia sobre el procés
  1. Regles del joc: establiment de les línies generals del procés. Inclou l’acord de confidencialitats, les normes de comportament que cal observar durant el procés i les normes de funcionament
  1. Prenegociacio: contactes inicials entre el mediador i les parts. Normalment a través de reunions privades amb cadascuna de les parts. El mediador ha de saber el que cada part està inicialment disposada a transmetre i compartir amb l’altra part.
  1. Planificació i posada en marxa: disseny detallat del procés mediador i inici de les sessions. Identificació de les estratègies a realitzar, creació de confiança i cooperació, control d eles emocions, ajuda per exterioritzar les emocions, minimització dels estereotips i els prejudicis
  1. Punts en comú i discrepàncies: identificació dels punts d’acors i les incompatibilitats bàsiques. Punts d'interès comú, identificació dels motius per què no s’arriba a un acord, redefinició dels problemes
  1. Empatia: visibilitzar els interessos ocults i creació d’empatia. Educar a les parts perquè entenguin les raons i els interessos dels altres.
  1. Reformulació del problema: redefinició de les incompatibilitats. Es repalntegen els marcos de comprensió del problema per aconseguir noves aproximacions, obtenir nous consensos i atenuar les posicions d’imcompatibilitat
  1. Generació d’opcions: elaboració d’un primer bloc de propostes i acords. Es creen i avaluen àrees d’acord, es redueixen els desacords i s’avança en el consens
  1. Acords i compromisos: s’arriba al consens sobre propostes i s’identifiquen els passos que s’han de seguir perquè els acords es facin operatius. Molt important deixar clarament identificats els acords i compromisos a què cada part es compromet
  1. Verificació dels acords: creació de mecanismes de seguiment i vigilància. En cas d'incompliment dels acords a què han arribat les parts s’han de preveure possibles sancions

.

4. PRINCIPALS ACTUACIONS INTERNACIONALS AL SI DE LES NACIONS UNIDES TOT EL LLARG DEL SEGLE XX

L'organització de les nacions unides va ser creada dia 24 d'octubre de 1945 per 51 països per mantenir la pau mitjançant la cooperació internacional i la seguretat col·lectiva

Quan els estats passen a ser membres de les nacions unides, accepten les obligacions de la Carta de les Nacions unides

És un tractat internacional que s'estableixen els principis fonamentals de les relacions internacionals

Quatre propòsits

  • Fomentar entre les nacions relacions d'amistat
  • Realitzar la cooperació internacional en la soculció de problemes internacional
  • Mantenir la pau i la seguretat internacional
  • Promoure el respecte dels drets humans i servir de centre que harmonitzi els esforços de les nacions

La Declaració dels drets humans, és el text de referència per els països que formen el sistema de les Nacions unides

Es recullen els drets interrelacionals, interdependents, indivisibles i inherents a tots els éssers humans sense cap distinció de nacionalitat, gènere, sexe, releigió, color...

PRINCIPALS ACCIONS DESENVOLUPADES A LES NACIONS UNIDES

  • Pla d'acció integrat sobre l'educació per a la pau, els Drets humans i la democràcia de París (1995)
  • Pla d'acció per al Decenni de les Nacions unides per a l'educació en l'Esfera dels drets humans
  • Declaració de la Conferència internacional de l'Educació (1994)
  • Declaració sobre principis sobre la tolerància (1995)
  • Declaració i programa d'acció de Viena de la Conferència mundial dels drets humans (1993)
  • Resolució aprovada per l'Assemblea general sobre la cultura de pau (1985)
  • Declaració de Yamoussoukro sobre la pau a la ment dels homes (1989)
  • Declaració de Chisinau <<Per una cultura de la pau i diàleg entre les civilitzacions >> (1998)
  • Deccenei (2001-2010)Internacional d'una cultura de pau i no -violència per als infants del món (1999)
  • Declaració i programa d'acció sobre una cultura de pau (1999)
  • Declaració de l'assemblea general de les nacions unides de l'any 2000 com l'any internacional de la cultura de pau (2000)
  • Declaració sobre els dret dels pobles a la pau (1984)
  • Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació basades en la religió o les conviccions (1981)
  • Recomanació sobre l'educació per a la comprensió, cooperació i la pau internacionals i l'educació relativa als drets humans i les llibertats fonamentals (1974)
  • Declaració sobre el foment entre la juventut dels ideals de la pau, respecte mutu i comprensió entre els pobles (1965)