Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

BLOC TEMÀTIC 2- MODUL 2: EL COMPROMÍS CÍVIC AL SERVEI DE LA PAU: L'…

- - - - Això són societats basades en una cultura de violència
        
        Per poder aconseguir una cultura de la paués necessari un nou humanisme pacífic i social
        
        2. Pacífic: No violent, sense el domini d'uns homes sobre els altres
        
        Aquest nou humanisme social i pacífic, ha d'estar inserit dins profunds canvis econòmics, polítics, socials i culturals sense els quals és del tot impossible parlar de remoralització
        
        Ha d'estar atent a problemes reals que envolten l'home, problemes que no són locals, sinó mundial
        
        Els seguidors de la pau hauran de ser activistes de la resistència civil, de la no-violència, amb vista a pressionar sobre els governants poderosos i no pacífics
        
        .
        
        Què és la pau?
        
        3 more items...
        
        3. Social: Desenvolupament dels valors de la solidaritat, la cooperació i la participació per damunt de la competitivitat
        
        1. Humanisme: Importància a la persona, no dels rols, status, riqueses o càrrecs que tengui
    - - Solidaritat
      - Cooperació
      - Igualtat
      - Participació
      - Llibertat
      - Altruisme
      - Justícia
      - Amor
      - Respecte
      - Entrega a l'altra
      - Aquests valors mínims ens permetrien utilitzar
        
        El dret a la vida com a finalitat bàsica de tota la societat
        
        La justícia social com l'escenari de convivència espacífica
        
        El diàleg com a estretègia per resoldre els conflictes
- - - - S'accepta que la violència és el recurs habitual per a la resolució de conflictes-- Quan aquesta violència està interioritzada com a part de la cultura pròpia
        
        Vivim en una cultura de la violència quan la força i la imposició, són l'únic camí per resoldre els conflites i els problemes humans
        
        La pau comença pel rebuig de la violència com a forma de solucionar els conflictes en els àmbits més quotidians
    - - El conflcite és inherent a les relacions humanes i és precís afrontar-lo positivament, abordant-lo, de s de pressupostos deomcràtics, comunicatius, dialògics i cooperatius
        
        El conflcite és una estratègia fonamental per facilitar el desenvolupament de les persones, els grups i la societat
        
        Davant el conflicte podem adoptar diferents postures, no totes postives o constructivistes
        
        L'acomodament: En aquest model, deixam que l'altra part faci valer els nostres interessos
        
        L'evasió: ni els objectius ni la relació se'n surten bé
        
        La competició: en aquest model és important aconseguir el que un vol
        
        La cooperació: intenta que tant el fi com els mitjans siguin coherents i cerca solucions en què tots guanyem
        
        La negociació: No és una vairiant del model competitiu-- Arribar a la cooperació plena és difíciil
    - - La pau seria la conjugació de les quatre "D"
        
        Democràcia
        
        Drets huamans
        
        Desenvolupament
        
        Desarmament
        
        .
        
        Aquesta conjugació de les quatre "D", donaria pas a un concepte superador de la pau com a mera absència de guerres (PAU NEGATIVA ): PAU POSITIVA
        
        La pau positiva seria sols un estat o un temps d'absència de guerres, sinó un ordre social reduïda violència i elevada justícia
        
        La pau positiva suposaria
        
        L'absència de condicions no desitjables (guerres, fam, migració...)
        
        La presència de condicions desitjades (treball, habitatge, sanitat, educació ...)
        
        La igualtat en el control i la distribució del poder i els recursos
        
        La construcció d'una cultura de la pau, requereix
        
        Satisfer les necessitats bàsiques i les potencionalitats del desenvolupament i deciisó de les persones
        
        Atendre el principi de sotenibilitat i respectar els recursos limitats
        
        Superar la masculanitat a través de l'empatia, l'afecte i la tendresa i la corresponsabilitat en l'educació dels fills
        
        Actuar sobre les arrels dels conflictes
        
        Potenciar el coneixement i el diàleg entre cultura i religions
        
        Millorar la governabilitat democràtica i incrementar la participació ciutadana
        
        Desacreditar i deslegitimar la guerra i l'ús de la violència
        
        Desmilitalitzar les polítiques de seguretat i donar prioritat a les inversions educatives per sobre de les militars
        
        Millorar els drets humans, ampliar-los i univeralitzar-los
        
        Exercir una nova mirada sobre els conflcites i una educació sobre la forma de regular-nos i transformar-los positivament
        
        L'educació per a la pau i la no violència ha de ser entesa com un procés educatiu continu i permanent, fonamentat en:
        
        La perspectiva creativa del conflcite: resolució dialogada
        
        Desenvolupament social, polític, econòmic i cultural
        
        El concepte de pau positiva, no sols absència de guerres
        
        El drets humans de primera, segona i tercera generació
        
        La democràcia com a moral o forma de vida
        
        El desarmament, sobretot de les armes de destrucció massiva
- - - - La seva evolució històrica, ha seguit sis grans etapes
        
        PAU POSITIVA: Diferencia entre pau negativa i positiva (conceptes introduïts per JOHAN GALTUNG, per diferenciar entre pau com a mera absència de guerra i pau com a conjugació de les quatre "D"
        
        La vertadera pau, la pau positva, implica:
        
        Democràicia
        
        Drets humans
        
        Desenvolupament
        
        Desarmament
        
        PAU HOLÍSTICA INTERNA I EXTERNA: Inclou a més de l'educació ambiental, per crear relacions armòniques amb l'entorn natural i artificial, els aspectes espirituals interiors humans:
        
        La reflexió interna
        
        La meditació
        
        Es persegueix la felicitat a través de vies no competitives , sino competencials
        
        Es valora el ser per damunt del tenir
        
        Reb una gran influència de les doctrines i religions orientals , en particular dels ensenyaments de Gandhi i Krishnamurti
        
        PAU COM EQUILIBRI DE FORCES: Centrat en l'equilibri dinàmic dels factors econòmics, polítics, socials. culturals i tecnològics del siistema internacional, entre els distints estats
        
        Es comença a pensar que aquests factors (les causes dels conflictes) són centrals per poder evitar els conflictes bèl·lics internacionals
        
        PAU FEMISTA: Inclou no sols l'abolició de la violència organitzada a nivell macro (guerra), sinó també a nivell micro (violacions en les guerres, violència domèstica, violència de gènere)
        
        A les guerres tots sortim perdent però les dones i les nines reben la pitjor part
        
        A la llar familiar , en la convivència entre homes i dones, les dones són objecte de violència de gènere o violència domèstica com a conseqüència del masclisme i el patriarcat
        
        PAU COM ABSÈNCIA DE GUERRA : Centrat exclusivament en els conflictes bèlics entre estats
        
        No s'entra a analitzar qüestions socials, polítiques, econòmiques i culturals que generen aquesta mena de conflictes al món -- Amb les causes dels conflictes
        
        Sols estudien i investiguen les conseqüències de les guerres
        
        PAU HOLÍSTICA -GAIA: Entén la terra com la biosfera , és a dir, allà on conviuen tots els éssers humans
        
        L'home forma part de la biosfera , és un animal més, sense rellevància que la resta d'animals
        
        Es concedeix un valor alt a les relacions dels éssers humans amb el medi ambient (EDUCACIÓ AMBIENTAL)
        
        La pau positiva implica viure en un món net, saludable i equilibrat, la qual cosa, implica, necessàriament una Educació ambiental, que permeti unes millores relacions de l'ésser humà amb l'entorn natural construït
    - - Les investigacions del moviment d'Investigació per a la pau, han aconseguit identificar cinc tipus de violència
        
        INDIVIDUAL
        
        Es caracteritza per tenir el seu origen en la societat i per manifestar-se de manera interpersonal
        
        Tot i que aquesta violència es genera dins la societat, són els subjectes individualment o en petits grups, qui la exerceixen
        
        Per exemple, els episodis de violència individual que recurrentment sembren terror en la societat nord americana tenen com a component indiscutible la desmesurada proliferació d'armes de foc en mans de la població
        
        CULTURAL
        
        És exercida per una cultura o grup cultural dominant sobre altres cultures utilitzant la diferència per a inferioritzar -les i l’assimilació per suprimir-les
        
        Aquesta violència s’exerceix des de les idees i les normes com una forma natural d’acceptar les formes violentes provocades per la cultura oficial i establerta. En definitiva, és tota violència promoguda o legitimada per la cultura dominant.
        
        Per exemple, quan a un immigrant se li exerceix que s’adapti a la cultura del país d'acollida, oblidant-se de la seva pròpia cultura
        
        INSTITUCIONAL
        
        S’exerceixen des de les institucions legitimades per a lús de la força quan en les seves actuacions impedeixen la realització de les potencialitats dels ciutadans.
        
        Aquesta violència s’exerceix l’estat o institucions que formen part de l’estat.
        
        Per exemple, a Espanya, el cas del Gal, o a països no democràtics, les actuacions de la policia o l'exèrcit contra les persones, violentant-les sense que aquestes puguin fer absolutament res (desaparicions, genocida, repressió, tortura, violacions dels drets humans…)
        
        HI ha com a dues vessants: una legal(quan s’ajusten a lo que diu la llei) i s’altre il·legal. (quan la violència no s’ajusta a la llei) Com per exemple la pena de mort en alguns països és legal, però no és legal moralment.
        
        ESTRUCTURAL
        
        Está edificada dins l’estructura de la societat i es manifesta com un poder desigual i conseqüentment, com a oportunitats de vida distintes.
        
        Aquesta violència està tan arrelada al sí de la societat que forma part de la mateixa, de tal forma que es fa invisible i es considera una situació normal que poca gent qüestiona perquè tradicionalment ha estat sempre així.
        
        Per exemple, el paper inferior o subordinat de les dones arreu del món
        
        COL·LECTIVA
        
        Quan la societat col·lectivament considerada o grups significatius de la societat participen activament i públicament de la violéncia.
        
        Es tracta de l’ús de la violència com instrument per a part de persones que s’identifiquen a si mateixos com a membres d’un grup contra altre grup o conjunt d’individus per assolir objectius polítics econòmic, culturals o socials.
        
        Per exemple: les guerres, el terrorisme, la delinqüència organitzada….
    - - Podem destacar quatre grans enfocaments pedagògics en la resolució dels conflictes:
        
        PEDAGOGIES DEL DIÀLEG: Cerquen la forma de generar coneixements, habilitats, destreses i actituds destinades a resoldre conflictes que es presenten partint del dissens o la discrepància i intentants arribar a acaords o al consens mitjançant el diàleg.
        
        En un pla d’igualtat real, en un espai democràtic, alumnes i mestres, mitjançant la paraula, el diàleg i la comunicació, intenten arribar a acords que afavoreixin la convivència escolar.-- TEORIA DE L’ACCIÓ COMUNICATIVA D’HABERMAS.
        
        PEDAGOGIES DE LA PAU: No volen educar per al conformisme, sinó per a la concienciació
        
        Es tracta de fomentar processos d’aprenentatge en els quals s’examinis les causes estructurals i socials de les guerres, les injustícies, les discriminacions i els conflictes (causes que són socials, econòmiques, polítiques i culturals) en els diferents espais de la vida quotidiana.
        
        L’objectiu és fer persones amb capacitat per ser constructors d’una vida pròpia amb futur, com a ciutadans lliures i autònoms. -- LA PEDAGOGIA DE LA CONSCIENCIACIÓ DE FREIRE.
        
        PEDAGOGIA DE LA IMPOSICIÓ: L’escola, l’educació i el professorat estan preparant l’alumnat perquè es comporti d’acord amb les necessitats del sistema, formant éssers dominats pel les estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals de la societat.
        
        Es tracta de suprimir el conflicte , fins i tot, si és necessari, a través de mecanismes punitius violentes (amaances, càstigs, agressions).
        
        Es tracta de fer nins i nines submises que una vegada que entren a formar part de la societat a través de l’ocupació professional, també siguin submisos i no donin problemes Sociologisme de DURKHEIM
        
        PEDAGOGIES INCOMPLETES O NUL·LES: Són aquelles pedagogies que fan un tractament incomplet o nul del conflicte.
        
        Trobem, dos tipus de propostes educatives: (Només fan servir la teoria, no ho posen en pràctica -- Incompletes Nul·les- ignoren el conflicte)
        
        Les primeres s'expressen en propostes educatives que reconeixen i analitzen el context de crisi en què s’ubiquen però no preparan per a l’acció i la intervenció -- DEWEY, NEILL, FREINET
        
        Les segones cerquen passar sense ser tocades, ocultant o negant l’existència de conflictes, No permeten que els nins i les institucions educadors progressin -- EN GENERAL TOT EL POSITIVISME FUNCIONALISTA (TEORIA DEL CONSENS)
- - - - Quan els estats passen a ser membres de les nacions unides, accepten les obligacions de la Carta de les Nacions unides
        
        És un tractat internacional que s'estableixen els principis fonamentals de les relacions internacionals
        
        Quatre propòsits
        
        Fomentar entre les nacions relacions d'amistat
        
        Realitzar la cooperació internacional en la soculció de problemes internacional
        
        Mantenir la pau i la seguretat internacional
        
        Promoure el respecte dels drets humans i servir de centre que harmonitzi els esforços de les nacions
    - - Es recullen els drets interrelacionals, interdependents, indivisibles i inherents a tots els éssers humans sense cap distinció de nacionalitat, gènere, sexe, releigió, color...
    - - Pla d'acció integrat sobre l'educació per a la pau, els Drets humans i la democràcia de París (1995)
      - Pla d'acció per al Decenni de les Nacions unides per a l'educació en l'Esfera dels drets humans
      - Declaració de la Conferència internacional de l'Educació (1994)
      - Declaració sobre principis sobre la tolerància (1995)
      - Declaració i programa d'acció de Viena de la Conferència mundial dels drets humans (1993)
      - Resolució aprovada per l'Assemblea general sobre la cultura de pau (1985)
      - Declaració de Yamoussoukro sobre la pau a la ment dels homes (1989)
      - Declaració de Chisinau <<Per una cultura de la pau i diàleg entre les civilitzacions >> (1998)
      - Deccenei (2001-2010)Internacional d'una cultura de pau i no -violència per als infants del món (1999)
      - Declaració i programa d'acció sobre una cultura de pau (1999)
      - Declaració de l'assemblea general de les nacions unides de l'any 2000 com l'any internacional de la cultura de pau (2000)
      - Declaració sobre els dret dels pobles a la pau (1984)
      - Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació basades en la religió o les conviccions (1981)
      - Recomanació sobre l'educació per a la comprensió, cooperació i la pau internacionals i l'educació relativa als drets humans i les llibertats fonamentals (1974)
      - Declaració sobre el foment entre la juventut dels ideals de la pau, respecte mutu i comprensió entre els pobles (1965)
- - - - Identificació: recopilació de la informació sobre el conflicte i les persones i identificació dels punts més importants a resoldre. A partir d’aquí, el mediador establirà una primera estratègia sobre el procés
      - Regles del joc: establiment de les línies generals del procés. Inclou l’acord de confidencialitats, les normes de comportament que cal observar durant el procés i les normes de funcionament
      - Prenegociacio: contactes inicials entre el mediador i les parts. Normalment a través de reunions privades amb cadascuna de les parts. El mediador ha de saber el que cada part està inicialment disposada a transmetre i compartir amb l’altra part.
      - Planificació i posada en marxa: disseny detallat del procés mediador i inici de les sessions. Identificació de les estratègies a realitzar, creació de confiança i cooperació, control d eles emocions, ajuda per exterioritzar les emocions, minimització dels estereotips i els prejudicis
      - Punts en comú i discrepàncies: identificació dels punts d’acors i les incompatibilitats bàsiques. Punts d'interès comú, identificació dels motius per què no s’arriba a un acord, redefinició dels problemes
      - Empatia: visibilitzar els interessos ocults i creació d’empatia. Educar a les parts perquè entenguin les raons i els interessos dels altres.
      - Reformulació del problema: redefinició de les incompatibilitats. Es repalntegen els marcos de comprensió del problema per aconseguir noves aproximacions, obtenir nous consensos i atenuar les posicions d’imcompatibilitat
      - Generació d’opcions: elaboració d’un primer bloc de propostes i acords. Es creen i avaluen àrees d’acord, es redueixen els desacords i s’avança en el consens
      - Acords i compromisos: s’arriba al consens sobre propostes i s’identifiquen els passos que s’han de seguir perquè els acords es facin operatius. Molt important deixar clarament identificats els acords i compromisos a què cada part es compromet
      - Verificació dels acords: creació de mecanismes de seguiment i vigilància. En cas d'incompliment dels acords a què han arribat les parts s’han de preveure possibles sancions