Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
BLOC 4, segons Klapper (1974), és precís - Coggle Diagram
BLOC 4
1. La infància com a construcció
INFÀNCIA
Depenen del context econòmic, polític, cultural i social de referència
És un categoria social històricament contruïda, reflexa un consens social
No pot determinar-se exclusivament pels anys, característiques biològiques i/o psicològiques
Cada societat, en un moment històric, concep i diu què és la infància
Visió d'infància
Nin com a ésser necessitat d'ajuda aser un subjecte de dret
Infància: edat amb entitat pròpia i subjecta a drets
Societats postindustrials = nova concepció d'infància
Límits temporals
Criteris a l'hora de delimitar el període
Tenir una edat determinada
L'únic criteri que delimita la condició de ser nin
Delimita de forma objectiva els grup humà format pels nins
Problemes terminològics: Nin, adolescent i jove
Límits temporals
ADOLESCENT: Els 11-12 i els 13-14 anys
JOVE: 14-18 anys
NIN: Abans dels 11-12 anys
Desprotecció i vulnerabilitat de la infància
Crea dependència d'altres persones
No té total responsabilitat dels seus actes i té altres persones adultes per protegir-li, ajudar-li, recolzar-li i ensenyar-li
Hi ha altres adults discapacitats físicament o mentalment que també poseeixen aquestes insuficiències
Inmaduresa inherent a la infància
Falta de maduresa física i mental, necessita protecció i atenció esppecial.
N'hi ha que pateixen certes discapacitats i poden no tenir el grau de desenvolupament ''normal'' per a l'ésser humà adult.
Les nines adquireixen abans la plena maduresa
3. Infància: efectes reforçadors de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació de massa
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Producte i una de les funcions fonamentals: PUBLICITAT
NO pensat per satisfer les necessitats del nin
Societat, mal ús: Instrument per al consum
Lògica de consum i de mercat
Mitjans per accedir al coneixement de que depenen moltes activitats socials
TELEPORQUERIA
Difonen i fomenten valors considerats moral i socialment
negatius
Fama fàcil, aconseguida sense esforç ni mèrit.
Greu en l'audiència més jove en fase de formació i vulnerable a les manipulacions
Diners ràpids amb la venda de les misèries de la vida privada
Ideal de riquesa material
Efectes sobre els nens
Els mitjans reforcen més que canvien els públics
La seva funció es tradueix en el reforç que en el canvi o creació d'actituds
El possible impacte depèn de la interacció d'una sèrie de variables:
El context
Disseny i presentació del mitjà
Característiques cognitives i actitudinals del receptor
Característiques concretes dels continguts
Últimes dècades
Col:lectiu IOE
(1989)
Indivius en paper de passivitat , factors emocionals importància fonamental
Reforcen l¡aïllament i redueixen els temps de joc i sociabilitat del nin
Comunicació i consum de masses com a dispositius de configuració de ciutadans i consumidors socialment integrats, especialment la població infantil
4. L'infant com a agent social actiu enfront dels mitjans
Efectes dels mitjans
PROBLEMA
Ha desaparegut la imatge del menor que usa la xarxa per consultar informació amb fins acadèmics, mantenir una xarxa de sociabilitat, diversió...
Imatge actual del nin addicte a la consola, visita de pàgines pornogràfiques...
Un altre model alternatiu per contemplar els riscos i avantatges de les nove tecnologies, sense disminuir el paper dels nins com agents socials
Atorgar als nins un lloc com a actors i constructors de la societat que habiten
Prestar atenció a la veu dels menors
Depèn nivell alfabetització que han aconseguit en els mitjans poden ser positius o negatius
No tots resulten afectats
Els efectes no son els mateixos
Tendència a menysprear la capacitat com a agent social
Tendència a subestimar la maduresa dels nins, donant lloc a la necessitat del control i sobreprotecció
Alguns trets principals de la representació social de la infància: en termes de víctima o com un subjecte potencialment perillós
Massa accent sobre la vulnerabilitat, mal·leabilitat, fragilitat i 'perillositat social' quan son exposats a determinats ambients i continguts
Suggeriments per a fer millor ús de la televisió
Veure la TV amb els fills = valors positius
Aparells en el dormitori = ús incontrolat
TV = no càstig o premi i no restar temps familiar
Aprofitar programes per tractar temes/situacions conflictives
Franja de programació infantil i horaris protegits
Aprendre a apagar la TV
Pares necessiten suport institucions
Pares = crítics veient la TV
Poders públics = control sobre el que s'emet als horaris protegits
Evitar programes en contra de valors
Escola = ensenyar a veure la TV
Apredre a fer la nostra programació pròpia
TV NO ha d'interferir als horaris de son
Consum abusiu i incontrolat = resultats acadèmics negatius
Pares: prendre consciència responsabilitat i capacitat de mobilització:
Prestigiar pogrames de qualitat
2. Infància i drets de l'infant
1989
Convenció sobre els Drets del Nin
Intrument comprensiu dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals
Es regulen els comportaments de terceres persones en relació amb els nins
Obliga als estats a respectar, respectar els drets dels nins i fer-los complir
Principis bàsics
Protecció (drets)
Provisió (futur)
Participació (vida social i cultural)
Condició de nin
No s'indica en quin moment s'adquireix
Nin és tot ésser humà MENOR de 18 anys
Diferents conclusions:
Depén del punt de referència, el moment de concepció o el moment del naixement
El nin no nascut és el titular de protecció d'acord amb les normes que regulen el dret a la vida
Moment de la concepció: El dret a la vida s'aplicaria des d'aquest moment i
l'avortament
estaria
totalment prohibit
Articles referits al món educacional
Dret a la protecció contra
Tot maltractament físic o mental, descuit, negligència o explotació
Atacs al seu honor i reputació
L'explotació econòmica
L'ús il·lícit , tràfic i producció d'estupefacents i substàncies psicotròpiques
Tota forma d'abusos sexuals o explotació
Tractes inhumans o degradants
Dret a:
Llibertat d'expressió, pensament, consciència i religió
Llibertat d'associació i reunió
Protecció i assisstència humanitària necessària
Al tractament mèdic i sanitari
Nivell de vida digne
Assisstència social i econòmica
L'EDUCACIÓ
L'ensenyament primari obligatori, gratuït i facilitarà l'accés a l'ESO
Mesures per reduir taxa d'abandonament
Estimular el desenvolupament integral de la personalitat del nin
Descans, temps lliure, activitats recreatives i vida cultural
SI altres lleis (nacionals o internacionals) tenen millor protecció al nin que la convenció
seran vàlides les dites lleis
L'Estat, obligat de
donar a conèixer el contingut de la convenció
a tothom.
segons Klapper (1974)
és precís