Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

MODEL CÍVIC. BLOC TEMÀTIC 1: ESTAT DE DRET I DE JUSTÍCIA SOCIAL: SOCIETAT…

- - - - Pretén acostar l'ésser humà a la virtut cívica, a través del ple desenvolupament de la seva moralitat en la vessant personal- individual i convivencial-social
      - Suposa possibilitar en les persones una actuació individual i social adequada a l'espert cívic -- compromís ciutadà
        
        OBJECTIU: Foment d'una ciutadania responsable i coresponsable
      - Proposa la formació perfectiva de l'ésser humà
      - Ha de formar ciutadans compromesos en la democràcia com a forma de vida
      - Es fomenta en:
        
        Una jerarquia de valors (Axiologia)
        
        Una visió de la ciutadania (Politicologia)
        
        Una concepció de l'home (Antropologia)
        
        Unes finalitats cíviques i socials (teleologia)
        
        Això és possible perquè l'ésser humà posseiex una dimensió ineliminable i irreductible a qualsevol altra dimensió
        
        LA MORAL
        
        Com ha de ser l'ésser humà?
        
        Es desenvolupa en la realitat social --- Relació activa i actuant amb les coses i amb els homes
        
        La nostra personalitat moral, és el resultat d'un diàleg amb nosaltres mateixos (intrasubjectivament) i amb els altres homes, la naturalesa i la cultura (intersubjectivament)
        
        Ha de fer la seva vida amb els altres homes, no en solitari
        
        L'ésser humà és:
        
        En quant ha de ser la seva vida (ningú la pot fer per ell -- Responsabilitat personal
        
        En quant que no la fa tot sol (la fa amb els altres homes) -- Corresponsabilitat social
        
        Les dues, han de fonamentar-se en el Respecte a la dignitat humana -- Els drets humans
        
        És una finalitat en sí mateix: Posseix el màxim valor moral -- Hauria de ser considerat com un valor absolut
        
        1 more item...
        
        Un subjecte dinàmic i autoregulador
        
        És el subjecte de l'educació
        
        Considerat, personalment i socialment, ha de fer la seva vida en llibertat
        
        És per això que l'educació ha de possibilitar a l'home l'adquisició d'aprenentatges que li permetin una major i millor orientació en la conducció de la seva vida, una orientació personal i social, eminentment prudencial
      - L'educació de l'ésser humà és fruit del context circumstancial, on es desenvolupa, del moment històric en que succeeix, del lloc on es realitza, de la cultura imperant --- Estructura, política, social, econòmica vigent
        
        L'educació és una tasca comuna dels homes, educands i dels educador, en la plasmació històrica d'un tipus d'home en la qual es realitzin la totalitat dels valors humans
      - Quatre Grans teories de l'educació moral
        
        2. Desenvolupament del judici moral: es considera que una progessiva educació moral adequada, és aquella, que proporciona l'ascens d'un estadi de judici moral a un estadi superior, fins que el subjecte abasta un estadi de judici sobre allò que ha de fer des de principis morals universals. -- KOHLBERG
        
        3. Aclariment de valors (teoritzat per Raths i desenvolupat per Simons): els valors no han d'estar determinats per avançat, sinó que ha de ser cada persona que decideixi quins han de ser els seus deures morals.
        
        1. Desenvolupament del caràcter o personalitat moral: assimilació de l'educació moral, en un procés de socialització. Educar moralment, consisteix en presentar a les persones, unes actituds i unes conductes que li integrin en la seva comunitat d'una manera harmoniosa, a través de l'interiorització dels valors morals i les normes socials vigents
        
        4. Filosofia per infants (desenvolupada per Lipman): pretén que els alumenes, apropiant-se dels conceptes i mètodes propis de la filosofia, penser per ell mateixos. La base és la psicologia constructivista de Vigiostki i Bruner -- Diàleg clau per el desplegament del pensament
- - - - Les desigualtats socials
      - La manca de valors ètics
      - El terrorisme
      - El consumisme
      - Les guerres
      - La degradació medioambiental
      - La violència
      - Foment d'hàbits que atempten contra la salut
    - - La seva inclusió pretneia pal·liar algunes necessitats socials que haviem heretat de la cultura tradicional i tractar de trasnformar-los a través d'una educació de valors
    - - Suposen formalitzar una educació en valors i actituds no de forma esporàdica sinó constant al llarg de cada curs
        
        Alguns temes transversals són:
        
        Educació vial
        
        Educació per a la igualtat d'oportunitats entre sexes
        
        Educació del consumidor
        
        Educació per a la salut
        
        Educació per a la pau
        
        Educació en la sexualitat
        
        Educació ambiental
        
        Educació moral, cívica, política i social
    - - Educació per a la ciutadania i dels drets humans
        
        Aquesta nova assignatura cerca sistematitzar l'educació en valors cívics democràtics
        
        En el document Una educació de qualitat per a tots i entre tots. Propostes per al debat Se'ns dona a entendre que hi hagut un fracàs en el tractament transversals dels valors i que és precís intensificar-la a tarvés d'aquesta assignatura
        
        .
        
        Quina es la finalitat?
        
        Consiteix en oferir a tots els estudiants un espai de reflexió , anàlisi i estudi sobre:
        
        4 more items...
        
        La LOMCE (2013) fa desaparèixer completament l'educació per a la ciutadania , menyspreant la necessitat d'educar la ciutadania en l'anàlisi i reflexió sobre tots aquests temes
- - - - REPUBLICANISME
        
        Entén la ciutadania com una activitat pública participativa , a través de la qual, es contribueix que la vida en comú sigui una vida bona
        
        La llibertat és entesa positivament, com no-dominació , com no interferència arbritaria en la vida dels ciutadans
        
        Exegeix la promoció de tres beneificis
        
        L'absència de necssitat de defrència estratègica enfront dels poderosos
        
        Absència de subordinació social a d'altres
        
        L'absència d'incertesa
      - COMUNITARISME
        
        Entén la ciutadania com una exigència activa en el control de la democràcia i les seves institucions, en particular, a través de l'ecció dels seus representants polítics
        
        La llibertat és entesa en el seu sentit fort i supeditada als llaços que la lliguen amb la tradició de la comunitat de pertinença (llengua, història, cultura...)
      - LIBERALISME
        
        Entén la ciutadania com un estatus que proporciona protecció i seguretat jurídica a tots aquells que ostenten la condició dels ciutadans
        
        La llibertat és entesa negativament. com no interferència, pretenent aconseguir que els ciutadans siguin deixats en pau sense interferències en les seves vides
      - Aquestres tres concepcions polítiques difereixen en el concepte de llibertat que defensen i en el concepte de ciutadà que persegueixen
- - - - Configuren els moviments socials d'alliberament:
        
        Antimilitarisme
        
        ONG'S
        
        Pacifisme
        
        Associacions veïnals
        
        Feminisme
        
        Voluntarietat
        
        Ecologisme
        
        Tot el moviment antisistema
    - - Entenen que les formes polítiques cllàssiques, els partits polítics, els sindicats i les institucions formals de la democràcia tradicional no responen a les seves necessitats en haver-se allunyat dels problems reals de la ciutadania , sinó que preocupant-se dels seus interessos partidistes
      - LLuiten en el món sencer contra:
        
        La globalització neoliberal
        
        La guerra
        
        Les castes
        
        La pobresa
        
        El fanatisme religiós
        
        El patriarcat
        
        Tota forma de discriminació i exclusió
      - Pretenen fer sentir les seves demandes i reinvindicacions socials per noves vies cíviques. No institucionals (Formes polítiques clàssiques)
      - Persegueixen:
        
        Que es respectin els drets humans
        
        Que les democràcies siguin siguin participatives i no sols representatives -- Deliberatives i contestataris
        
        La justícia social
- - - - No pot deixar-se només als polítics, sinó que són els ciutadans des de la seva responsabilitat, els que han de lluitar per ella -- Democràcia com a moral
    - - Tampoc és una responsabilitat que puguin assumir els ciutadans per sí sols, sinó que ha de ser una tasca institucionalitzada en les pròpies estructures administratives, polítiques, jurídiques de l'estat.
        
        La moral ha d'estar institucionalitzada al si del propi aparell estatal
        
        Aquest no tan sols serà de dret, sinó que sobretot de justícia social
        
        Serà un estat ètic, educador en el que posarà els mitjans necessaris per formar adequadament a la ciutadania
        
        L'escola i altres institucions educadores s'encarregaran de formar en els valors ètic i cívics necssaris per a la societat i a la ciutadania
        
        En la actualitat, en el món educacional els humanismes de caràcter social han estat reemplaçats pels antihumanistes individualistes
- - - - Oblidant que la moral personal i social, forma part ineliminable de l'home i que ha de ser formada i educada
- - - - L'enfocament comunicatiu basat en el diàleg i la relació intersubjectiva (Habemas) Aposrta la fonamentació teòrica de les teories educatives crítiques per a la formació cívica de la ciutadania
        
        .
- - - - El compliment i la obligatorietat de la seva satisfacció descansa en el fet de ser un drets que es refereixen a les necessitats bàsiques de les persones -- Es considera que la seva consecuió és indispensable perquè l'home pugui expressar la seva humanitat
    - - 2. DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS: Van ser reinvindicats per grups d'esquerre (Marxisme, socialisme) i pel Moviment obrer en les últimes dècades del segle XIX i al llarg del S. XX
        
        Estan inspirats en un valor moral que els serveis de guía: LA IGUALTAT
      - 3. DRETS AMBIENTALS O DRETS DE LA PAU: Apunta que tota persona té dret a nèixer i viure en un medi ambient sa i en pau. Són una aportació directa dels nou moviments socials d'alliberament a partir de l'últim terç del segle XX
        
        Valors inspirats que serveixen de guía: SOLIDARITAT, ALTRUISME I COOPERACIÓ
      - 1. DRETS CIVILS O DRETS POLÍTICS: Van començar a ser reinvindicats per la burgesia liberal enfront de l'antic règim de caràcter feudal a la fi del segle XIX
        
        Estan inspirats en un valor moral que els serveis de guía: LA LLIBERTAT
    - - - PRIORITARIS: Si entren en conflicte amb els altres drets han de ser protegits d'una manera preferent
      - - INNEGOCIABLES: ja que cap societat ha de negar la protecció d'aquets drets als seus mebres
      - - UNIVERSALS: Perquè se'ls ha de reconèixer a tots els éssers humans , sense excloure a ningú