Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Econimia i societat en la Corona d'Aragó - Coggle Diagram
Econimia i societat en la Corona d'Aragó
En el segle XIII i a principis del segle XIV, la Corona d'Aragó va aconseguir una situació econòmica prospera.
Una econimia pròspera
L'agricultura i el comerç van ser les activitats econòmiques més destacades, encara que, ja des del segle XII, en algunes ciutats van florir, més, les manufactures.
Aragó
va destacar por la importancia de l'agricultura.
A
València
la permanència de població musulmana després de la conquesta va incentivar l'agricultura de regadiu i la producció d'artesania de luxe.
A
Catalunya
i
Mallorca
es van desenvolupar importants nuclis urbans.
L'hegemonia comercial al Mediterrani
Després de les conquestes realitzades perl Mediterrani la Corona d'Aragó es va convertir en una gran
potència comercial
Les principals
ciutats costaners
eren: València, Palma de Mallorca i Barcelona
Els productes circulaven a través de rutes més o menys estables, com la del sud de França a les illes de Sandenya i Sicília, la del nord d'Àfrica i la del Mediterrani oriental.
La Corona d'Aragó també comerciava amb el nord d'Europa a través de l'Atlàntic
Entre els productes més
exportats
, destacaven els teixits, el ferro, el cuir, el safrà i l'oli.
La Corona d'Aragó tenia delegacions anomenades
consolats de mar
.
Una societat estamental
La societat de la Corona d'Aragó, igual que la resta d'Europa, estava dividida en rígids estaments.
La
pagesia
, que constituia el grup majoritari de la població, estava davall de la protecció d'un senyor feudal.
Però amb el desenvolupament de les ciutats, la
burgesia
creixia en riquesa i influéncia. Aquest grup social, que es dedicava bàsicament al comerç, l'artesania i la banca, volia implicar-se cada vegada més en el govern de les ciutats.
Els
nobles
eren un grup privilegiat que, juntament amb alguns burgesos rics, controlava realment el govern municipal.
La societat aragonesa presentava una gran diversitat ètnica i religiosa, ja que de la mateixa manera que a Castella hi convivien cristians, ueus i mudèjars.
Els consells municipals
En el segle XIII, el monarca va donar privilegis a alguns municipis de la Corona perquè pogueren crear consells de govern.
La forma d'organitzar-se de la institució va ser diversa, fins i tot va variar el nom que es donava als seus integrants.