Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
4-ECONOMIA I SOCIETAT EN LA CORONA D'ARAGÓ - Coggle Diagram
4-ECONOMIA I SOCIETAT EN LA CORONA D'ARAGÓ
En el segle XII i a principis del segle XIV, la Corona d'Aragó va aconseguir una situació econòmica pròspera.
UNA ECONOMIA PRÒSPERA
ARAGÓ
va destacar per la importància de l'agricultura, basada en el cultiu de cereals, i de la ramaderia.
VALÈNCIA
va incentivar l'agricultura de regadiu i la producció d'artesania de luxe.
L'agricultura i el comerç van ser les activitats econòmiques més destacades.
CATALUNYA I
MALLORCA
van destacar les manufactures i el comerç. Entre les ciutats va destacar Barcelona.
L'HEGEMONIA COMERCIAL AL MEDITERRANI
Les rutes pels que circulaven els productes: la del sud de França, la de les illes de Sardenya i Sicília, la del nord d'Àfrica i la del mediterrani oriental.
La Corona d'Aragó també comercialitzava amb el nord d'Europa a través de l'Atlàntic. Aqueta ruta passava per Sevilla i arribava fins a Burges i Malines.
Les principals ciutats costaneres ( València, Palma de Mallorca i Barcelona), eren exclavaments comercials que competien amb les italianes (Gènova, Pisa, Florència i València).
La corona d'Aragó tenia delegacions, anomenades consolats de mar, en els principals ports del Mediterrani per a controlar els interesos comercials i ajudar als mercaders de l'estranger.
La Corona d'Aragó es va convertir en una gran potència comercial.
UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
La societat de la Corona d'Aragó estava dividida en rígids estaments: noblesa, clergat i paguesia.
BURGUESIA: creixia en riquesa i influència.
NOBLES: eren el grup privilegiat.
PAGESIA: estava davall la protecció d'un senyor feudal.
ELS CONSELLS MUNICIPALS
En el segle XIII, el monarca va donar privilegis a alguns municipis de la Corana perquè pogueren crear consells de govern.
Consellers a Barcelona, prohoms a lleida o jurats a Saragossa i València.