Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Estat de dret i de justícia social: societat civil, ciudadania global i…
Estat de dret i de justícia social: societat civil, ciudadania global i integradora i dels drets humans. L'educació moral base de l'educació del futur: l'educació moral, cívica i política per a la convivencia ciutadana
Home, educació i moral
El sistema estructural humà es troba mancat de formes fixes de respostes determinades per herència. Rebut un estímul, les seves estructures somàtiques no en garanteixen la resposta adequada i això obliga a fer la funció d'intel·ligir.
Home
Obert
Indefinit
Animal de realitats i d'irrealitats
Racional, capaç de parlar
Simbòlic
Conscient i sap realitats (realitat)
Imaginant, somiador i boig (irrealitat)
Metanatural, transnatural, encara que ser natural s'hi superposa
Sap que percep i veu, per això és dialògic
Subjecte de l'educació: sistema obert, totalitat unitària
La seva essència consisteix en la vocació
Home es construeix de forma progressiva
Comportament humà es diferencia de l'animal per la complexitat cerebral, home és una estructura psicosomàtica
Cultura
És la clau de la configuració personal de l'home, que s'aconsegueix amb l'aprenentatge
La conducta humana és conducta apresa i apropiada, culturalment
Permet independitzar-se de la primera natura (tarannà) a la segona
Hipercomplexitat: allibera plenamente la capacitat simbòlica que permet una millar elaboración de les dades
Educació
Educar és fomentar una ètica de pensar i d'actuar
És fruit de l'estructura social, política, econòmica vigent
Educar és acostar a l'home a actuar amb rectitud
Procés complex i problemàtic que dura desde que neix fins que mor
Acció ètica
És projectiva i contextual
Ha se perfeccionar la primera natura per millorar en la segona natura de l'hora, en la seva personalitat moral i reflector en la realitat psicobiològica
Activa, relacional, coeducadora. És doble direccional
Hiperformalització: gran plasticitat de l'home possibilita una pluralitat de direccions en el comportament
Llenguatge
Expressió del sentit
Direcció de la nostra vida
Intersubjectivitat: requisit essencial de la capacitat existencial, fa possible l'actuació en comú necesària dels homes
Llibertat
És la ideterminació de l'estructura superior de l'home
Es dóna amb independència que pugui haver-hi qualsevol mena de condicionament, sigui metafísic, biològic, psicològic o sociològic
Sempre està restringida perquè som psicobiològics, per com es desenvolva la vida, pels hàbits
Tot acte humà no és definit, però sempre té repercussions
Vida
Continu
Indivís
Indivisible
Educació moral, teories
Desenvolupament del caràcter o personalitat moral, es fa una assimilació de l'educació moral a un procés de socialització en què tant els fins com els mitjans són donats verticalment de dalt a baix i externament a la voluntat dels implicats morals
Desenvolupament del judici moral es considera que una progressiva educació moral adequada és aquella que proporciona l’ascens d'un estadi del judici moral a un altre estadi superior, fins que el subjecte abasta un estadi de judici sobre allò que ha de fer des de principis morals universals
Aclariment de valors: ha de ser cada persona qui decided per si mateixa quina han de ser els seus deures morals
Filosofia per a infants: els alumnes pensin per ells matrixes a partir dels conceptes i mètodes propis de la filosofia
Valors educates en els temps de crisi
Valors morals: els que entenem que hauria de tenir qualsevol persona
Valors morals bàsics
Igualtat
Igualtat en dignitat, econòmica i en obligar a tenir majors competències
Solidaritat
Adonar-se del que val el valor de la solidaritat
Llibertat
Participació: ciudadans participen activamente en la construcció de la comunitat. Es tracte d'entender la democràcia com a moral i l'Estat de dret i també de justicia social
Autonomia: amo de la pròpia vida
Independència: liberalisme, llibertats bàsiques (llibertat negativa)
Respecte
Respectar totes les posicions
Diàleg
reconèixer que és una dimensió moral que forma part de la vida
Tipus de valors
Instrumentals: mitjans per arribar als finals
Finals: valors que valen per si mateixos (ètics, morals...)
Categoria de persona i subjecte, la diferencia és l'existència o no de continguts materials, comunitaris, crítics i reflexius
Crisi en els valors humans (drets humans)
Acció pedagògica
Basada en la racionalista pràctica
Permet una analisi de la viabilità prudencial o eticomoral dels valors en la presa de decisions
Aconseguir que les postres acciones siguen eficaces i eficiente
Teoria de la llibertat i de la justícia
Pensaments
Comunitarisme
Llibertat positiva, és a dir, màxima intervenció damunt la vida privada i pública dels ciutadans
Estat màxim, total (totalitari), i la democràcia es converteix en una dictadura. Hi ha educació cívica amb continguts morals, adoctrinant
Ciutadà no és un estatus, sinó que cada individu l’ha de conquerir a través de la participació activa
Republicanisme
Ciutadà és aquell que participa i que col·labora en el bé comú
Estat deixa que els ciutadans que compleixin en les seves obligacions.
Llibertat interferència no arbitrària, l’Estat pot intervenir sobre les vides públiques dels ciutadans de forma justificada. L'educació cívica és imprescindible
Liberalisme
La llibertat negativa significa que l’Estat intervindrà el mínim possible sobre els ciutadans
Estat és neutral, només intervindrà en els ciutadans de forma molt limitada. L'educació cívica serà mínima.
Ciutadà és aquell que, pel simple fet de néixer a un determinat indret, ja té un estat jurídic de ciutadà i uns drets i obligacions
Ciutadania
Estatus que proporciona uns drets supeditats a uns deures que s'exerciten en relació amb la resta per promoure millores contextuals al seu voltant.
Dimensions
Assumpció d'unes responsabilitats
Relació amb el medi-context
Possessió d'uns drets
Esperit de canvi positiu
Moviments socials d'allibrament
Postmodernitat: desmoralizació creixent de la ciudadania. Per recuperar la il·lusió, ús del diàleg
Actitud dialògica: procés pràctic que requereix aprenentatges socials per no caure en el reletivisme
Segles
XX: época d'ideologies i d'esperances en la revolució
Final XX, princpi XXI: moviments socials d'alliberament (gent voluntària)
Moviments socials d'alliberament:
Fer front a les noves demandes socials, polítiques, culturals i econòmiques que emergeixen dins la societat civil, ja que fins als anys 70 l’esfera pública es centrava en el sistema polític i deixava de banda la societat civil.
Nou rol de la societat: expressar identitats col·lectives amb continguts culturals i simbòlics
Gran repte
Globalització: ha provocar crisi, conflictes i catàstrofes
Mundalització
Regenerar la societat a partir dels ciutadants i les solodaritats
Voluntariat
Agent substitutori-compensatori
Serveis com a via de prestació
Ampliació de voluntaris suposaria un canvi per la inclusió dels valors solidarias i de respecte
Escola
Institució amb capacitat per connectar amb els interessos educatius de la societat civil
AMPA: escola concebida com un nexo entre Estat i societat cívil
Temes transversals i educació per a la ciutadania
Educació
És el desenvolupament ple de la personalitat dels alumnes. Ha d'afavorir l'adquisició d'hàbits de convivència i de respecte mutu i desenvolupar en els alumnes actituds solidàries
Dimensions
Desenvolupar els valors que afavoreixen la maduració dels alumnes com a persones íntegres
Potenciar l'educació en aquells valors socials que permetin als joves la participació activa en la societat democràtica
Projecte educatiu del centre ha d'afavorint que els alumnes aprenguin per si mateixos a conviure com a ciutadans crítics, lliures, justos i solidaris
Nova assigantura, Educació per a la Ciutadania: sistematització de l'educació en valors cívica democràtics
LOE
Respecte dels drets i lliberatats fonamentals
Tolerancia i llibertat
Desenvolupament de la personalitat i capacitat dels alumnes
Responsabilitat individual i esforç personal
Pau
Capacitat dels alumnes a regular els seus aprenentatges
Respecte de la pluralité lingüística i cultural
Capacitat per a comunicar-se en la llengua oficial i cooficial
Participació activa de la ciudadania en la vida econòmica, social i cultural
Elements importants en la formació dels joves
Família
Escola
Mitjans de comunicació
LOGSE
Objectiu primer i fonamental de l'educació és proporcionar una formació plena que permeti als alumnes formar la seva pròpia i essencial identitat, així com construir una concepció de la realitat que integri alhora el coneixement i la valoració ètica i moral.
Els grans conflictes contemporanis del món com la violència, les desigualtats, l'escassetat de valors ètics, el malbaratament, la degradació del medi ambient o hàbits que atempten contra la salut, no poden passar desapercebuts per al sistema educatiu.
Ensenyament transversal d'educació moral, cívica i política, l'educació per a la pau, per a la salut, per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes, l'educació ambiental, l'educació sexual, l'educació del consumidor i l'educació vial. Fracàs
Reials decrets s'incorpora la competència social i ciutadana com una de les vuit competències bàsiques que han d'adquirir els alumnes, i s'inclou l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans dins les matèries obligatòries d'aquestes etapes
Teoria crítica de la societat
És el punt de suport per qüestionar i criticar el que se'ns dóna com quelcom acabat, estàtic, cosificat i sense possibilitats reals de canvi
Primera generació de l'escola com a punt de partida dels nous enfocaments crítics cap a la societat
Punt més important de la crítica es va centrar en el qüestionament del valor de la tecnologia en relació amb el progrés de la societat i dels homes
Desigualtats de la societat de consum
Tipus
Alineació
Autoritarisme
Es volia caviar l'ordre establert per retornar als valors illustrates (raó, justícia i igualtat)
Persona és capaç de generar accions per a la seva pròpia transformació. El canvi social, per tant, es realitza a partir de l'acte comunicatiu i de la capacitat discursiva de les persones
Diàleg
Acte comunicacional els dos que mantenen el diàleg ho fan participant i validant els seus arguments i les seves posicions
Diàleg ha de ser en condiciones d'igualtat
Espai dialògic els participants exposen o manifesten les seves pròpies conviccions o creences
Educació ha de crear situacions ideals perquè el diàleg intersubjectiu hi tengui lloc
3 generacions de drets humans
Drets Humans d'Espanya
Innegociables: cap societat ha de negar la protecció dels drets als seus membres
Universals: s'han de reconèixer a tots els éssers humans
Prioritaris: han de ser protegits quan entren en conflicte amb altres drets
Tres generacions
Segona generació: drets econòmics, socials i culturals, reivindicats sobretot pels grups d'esquerra (marxisme, socialisme) i el moviment obrer al llarg dels últims segles i recollits dins la carta dels drets humans de 1948. Tenen a veure amb la IGUALTAT.
Tercera generació: tota persona té dret a néixer i viure en un medi ambient sa, no contaminat de pol·lució i de soroll, i també el dret a néixer i viure en una societat en pau. Aquests drets no han estat recollits encara en una declaració internacional. Tenen a veure amb la SOLIDARITAT
Primera generació: drets civils i polítics, que van començar a ser reivindicats per la burgesia enfront de l'Antic Règim a partir del segle XVI i es varen recollir dins la carta dels drets humans de 1948. Tenen a veure amb la LLIBERTAT
Educació
Per a la pau i la no-violència
Per a la igualtat entre sexes
Intercultural i multicultural
Per al desplegasen sostenible
Moral, cívica i política i valors educates en els temps de crisi