Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

BLOC TEMÀTIC 4: SOCIOLOGIA DE LA INFÀNCIA: INFÀNCIA, DRETS DE LA INFÀNCIA…

- - - - CICLE VITAL
        
        És un concepte que no pot determinar-se, exclusivament pels anys o per una sèrie de característiques biològiques
        
        Depenen del context econòmic, polític cultural i social
        
        La definició dels grups d'edat respòn a una realitat demogràfica, laboral, educativa i familiar
        
        Les diferents societats atribueixen significats diferents a les etapes de la vida.
        
        La infància i la institució escolar són productes culturals, històrics, derivats de formes particulars d'organització de la vida col·lectiva.
        
        És una categoria social històricament construïda i reflexa més un conscens social que una realitat objectiva i universal -- És el que cada societat, en un moment detreminat, concep i diu què és la infància.
        
        CRIETRIS que s'han de tenir en compte alhora de delimitar el període vital anomenat Infància
        
        2. La desprotecció i vulnerabilitat de la infància: No són condició suficient per definir un infant. Depenen d'altres ésser huamsn perquè el protegesqui, l'ajudi, el recolzi i l'ensenyi
        
        Aquest criteri no serveix -- Hi ha adults amb certes dicapacitats físiques i mentals
        
        3. Posseir una determinada edat: L'edat delimita la condició de l'infant -- delimita de forma objectiva el grup format per nins
        
        LÍMITS TEMPORALS:
        
        Adolescent: Dels 11-12 als 13-14anys
        
        Jove: Dels 14 als 18 anys
        
        El nin: abans dels 11-12 anys
        
        1. La immaduresa inherent a la infància : - Ésser humà en fase de desenvolupament que encara no ha aconseguit la plenitud física i mental -- Destinats a la seva protecció
        
        Declaració dels drets del nin (1959): airma que el nin per la seva falta de maduresa físca i mental necessita protecció i atenció especial
        
        Però, aquest crietri no ens serveis perquè hi ha éssers que pateixen certes discapacitats , que poden no tenir un grau de desenvolupament físc i mental per a l'ésser humà adult
      - VISIÓ DE LA INFÀNCIA
        
        Ha anat canviant històricament
        
        Antigament es deia que un nin era un adult en miniatura (Edat Mitjana) i un ésser amb necessitat d'ajuda
        
        Avui , en les societats postindustrials, disposen d'una nova concepció d'infància -- Subjecte amb drets
        
        La infància és una edat amb entitat pròpia i subjecta de drets
      - REPRESENTACIONS SOCIALS DE LA INFÀNCIA
        
        Les representacions són compartides en el marc d'un grup social, de dimensió objectiva i no individualment
        
        La producció social de categories de classificació del món és producte de lluites de poder per imposar criteri de visió i ldivisió legítima
        
        Les categories de classificació de les quals representem el món social són culturals (canvien de cultura a cultura) i són històriques (canvien a través del temps)
        
        Són individuals i col·lectives
      - CULTURA INFANTIL
        
        Comprèn els modes de conducte que es desenvolupen en la interacció entre iguals
        
        Les relacions que estableixen els infants entre sí fora del sentorns institucionals més formalitzats de la família i escola
        
        Inclou
- - - - Es posa massa acecent sobre la vulnerabilitat, la mal·leabilitat. la fargilitat i sobre la perillosittat social que resulten exposats determinats ambients i continguts
        
        Tendència de subestimar la maduresa dels nins -- necessitat del control i la subestimació
        
        Consideració del nin com un propietari de la família, posant accent sobre la vulnerabilitat i immaduresa representant-ho en termes de víctima o com un subjecte potencialment perillós
- - - - Prestar atenció a la veu dels menors és una tasca inexcusable
      - Rebutjar versions essencialistes i diagnòstics que parteixen d'una interpretació determinista de les conseqüències de la iinovació tecnològica
      - Línies argumentals dels experts que varem participar a "ENTORN FAMILIAR, MENORS, EDUCACIÓ I TELEVISIÓ"
        
        Organitzat per l'Institut de la ràdio i televisiö (RTVE) i la direcció general de les famílies i la infància
        
        Es va arribar a la conclusió que:
        
        Fariem un millor ús de la televisió si es duguessin a terme en els diferents àmbits (família, escola...) diferents suggeriments:
        
        Des dels poders públics, s'ha d'exercir un control sobre el que s'emet per a la petita pantalla en els horaris d eprotecció
        
        S'haurien d'evitar tots els aquells programes que atemptin contra valors elementals
        
        Els pares han de ser crítics veient la televisió ja que són els principals referents i odels pels nins
        
        Aprendre a apagar la televisió
        
        Recuperació de la franja de programació infantil en cadenes i que es respectin els horaris protegits
        
        Veurem millor la televisió si aprenem a fer la nostra pròpia programació, veient únicament allò que ens interessa
        
        Pares i educadors han de tractar d'aprofitar el potencial dels programes de televisó per tractar amb els fills de detreminats temes o situacions conflictives que hi apareixen
        
        Un consum abusiu i descontrolat pot afectar negativament als resultats acadèmics
        
        No ha d'utilitzar-se mai com a premi o càstig i no ha de restar mai temps de diàleg familiar
        
        El nins han de dormir. La televisió no ha d'interferir en els horaris de son
        
        Els pares necessiten el suport de les institucions que els facilitin un major coneixement del fet televisiu
        
        No es pot controlar el temps ni els continguts que veuen els nins si tenen aparells de televisió en els seus dormitoris que faciliten el consum privat i incontrolat
        
        Veure la televisó amb els nostres fills, potenciant valors positius
        
        Els pares han de prendre consciència de la seva responsabilitat i de la seva capacitat de mobilització: cal presrigiar de programes socialment de qualitat, i generar un context crític respecte a altres continguts que no responguin a aquesta qualitat
- - - - PUBLICITAT
        
        No hi ha un desig de desenvolupament educatiu en el plantejament dels seus models
        
        "TELEPORQUERIA" (efectes negatius)
        
        Fama fàcil aconseguida sense esforç ni merit -- Riquesa material per mitjans aparentment directes
        
        Aspecte greu per l'audiència infantil i juvenirl ja que estan en fase de formació -- Són vulnerables
        
        Incompleixen tots els codis ètics i deontològics, fomentant valors considerats, moral i socialment negatius
        
        Tendeixen a dibuixar una societat en què els diners s'aconsegueixen ràpidament -- Venda de les misèries de la vida privada aliena, inclús i pròpia
        
        Acceptació de la violència com a mitjà de solució de conflictes de convivència
        
        Factors de no- culturació i de no- formació
        
        La demagògia
        
        Menys preu a drets fonamentals com l'honor, la intimitat, el respecte,la veracitat, la innocència...
        
        El reduccionisme
        
        LÒGICA DE CONSUM I DE MERCAT
- - - - Influències dels mitjans cap a la societat
        
        HOME MASSA
  - - - La comunicació i el consum de masses s'han establit com a dispositius de configuració de ciutadans i consumidors socialment integrats, sobretot en la població infantil
        
        Ha socialitzat als individus en un paper de passividad i dependència,
        
        Reforcen l'aïllament i redueixen el temps de joc i sociabilitat del nin
        
        Adultisme consumista
        
        Individualisme
        
        Massificació
        
        No límit i no desenvolupament propi
        
        Els factors emocionals tenen una gran importància emocional
    - - Famílies normalitzades de classe mitjana: existència de cert control per part dels pares ja que desconfien d'ells.
      - Als suberbis urbans: Impossibilitat d'un consumisme integrat a causa de le scarències econòmiques
- - - - PARÀMETRES BÀSICS
        
        Els nous infants volen viure en grup: espais d'interacció social, de temps d'oci...
        
        Els nous infants reprodueixen els estereotips de gènere: assumeixen els estereotips i accepten des diferències entre nins i nines, els rols...
        
        Construcció d'identitat: còpia d'identitats dels més joves, suggerides pel frup d'iguals i pels mitjans de comunicació
        
        Els nous infants també tenen valors: valors prosocials -- desitjables però inabastables.
        
        Estandarització del comportament: necessiten ser com la resta, fer el que fan la resta del grup de referència, compartir formes d'´seer i d'estar... - Pantalles
- - - - La condició de nin i d'ésser humà s'adquireix simultàniament - Les comclusions seran diferent quan si es punt com a punt de referència el moment de la concepció o el moment del naixement
        
        Si la infància comença en el moment de la concepció -- El dret íntensec de la vida s'aplicaria des del primer moment
        
        En la pràctica, significaria que
        
        Prohibició de l'avortament
        
        Dret de vida privada o a la salut
        
        DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'INFANT (1959) -- Primer instrument internacional que preveu, de manera específica, la protecció de l'infant abans de nèixer
      - Enfocaments predominats en l'estudi sobre la infància
        
        SOCIOLOGIA DESCONSTRUCTIVA DE LA INFÀNCIA: Està basada en metodlogies postpositives i les seves implicacions (contrusccionistes) per a la ivestigació social
        
        SOCIOLOGIA ESTRUCTURAL DE LA INFÀNCIA: La infància a'observa un element permanent i com una part de l'estructura social
        
        SOCIOLOGIA DELS INFANTS: Es veu l'infant com a agent, participant en la construcció d coneixemnet i experiència diària i s'atorga especial importància a les visions pròpies dels infants
        
        IDEES I ACTITUD ENTORN DELS INFANTS I DE LA INFÀNCIA
        
        La infància com a representació negativa: Necessitat de corregir la maldat o rebel·lia inherent en els infants -- Versió religiosa (Infància que neix amb pecat originalç9
        
        La infànca com a representació ambvivalent i canviant: Nocions per diferenciar un abans iun després: ús de raó, responsabilitat, maduresa, capacitat, competència...
        
        La infància com a representació positiva: Rouuseeau capdavanter d'aquesta perspectiva (innocència, vulnerabilitat i puresa)
  - - - L'EDUCACIÓ ESTIMULARÀ EL DESENVOLUPAMENT INTEGRALDE LA SEVA PERSONALITAT