Entre els segles VIII i X, el comtat de Castella, va tindre una economia de subsistència basada en la producció agrícola i ramadera.

No es produïen excedents que permeteren els intercanvis comercials, i la manofactura i el comerç.

Entre els segles XI i XIII, el regne de Castella va experimentar una gran expansió territorial i creixement econòmic.

Va augmentar el rendiment econòmic de l'agricultura. No obstant això, el motor econòmic de Castella va ser la ramaderia de l'ovella merina.

Els ramaders, especialment els nobles, van crear el 1273 l'Honrado Concejo de la Mesta per a defensar els seus interessos i regular la transhumància de les ovelles a través de les canyades.

La llana castellana, d'excel·lent qualitat i bon preu, es va destinar a l'exportació. L'auge de l'activitat comercial va implicar el desenvolupament dels ports càntabres, des d'on la llana era transportada cap als Països Baixos, França i Anglaterra.

Castella venia llana, però importava, i un preu més car, teixits manufacturats i productes de luxe, per la qual cosa l'intercanvi no li era molt beneficiós.

Els productes agraris i ramaders també es van comercialitzar en importants fires.

Les ciutats d'al-Àndalus van mantindre intenses relacions comercials amb el regne de Castella, malgrat els conflictes a la frontera.

La població en el regne de Castella era poc nombrosa i estava desigualment distribuïda. Durant els segles XI al XIII, es va produir un gran increment demogràfic. Les causes van ser l'augment de la natalitat i de l'esperança de vida.

La societat castellana era semblant a la d'altres territoris d'Europa occidental.

La majoria de la població estava formada per camperols que vivien en reduïts nuclis rurals. Podien ser petits propietaris lliures.

A les ciutats vivia un sector de població minoritari, el dels burgesos, dedicats a les activitats artesanals i comercials.

La societat castellana presentava una gran diversitat ètnica i religiosa, doncs a Castella convivien cristians, jueus i mudèjars.