Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

la cultura i l'art en l'edat media - Coggle Diagram

- - - - També es feien talles en fusta, fonamentalment del Crist ressuscitat i de la Mare de Déu amb el Jesuset al braç, com si la mateixa Mare de Déu fóra el tron.
      - Als capitells de les columnes, apareixen, al costat dels temes religiosos, dimonis i animals fantàstics d’inspiració oriental, que simbolitzen els mals del pecat.
      - L’escultura quasi sempre anava unida a un edifici, així que s’adaptava a la forma d’aquest.
        A les portalades es representa, principalment, la imatge de Crist com a pantocràtor, governador de l’univers. És freqüent també la visió del juí final, dels quatre evangelistes o els seus símbols (el bou, l’àguila, l’home i el lleó) i dels apòstols. Es localitzen, sobretot, en la part superior de la portalada, que s’anomena timpà.
- - - - Focus destacats de la pintura gòtica europea
        
        En el segle XV, es va desenvolupar un altre focus important a les ciutats flamenques. Allí, autors com Jan van Eyck o Roger van der Weyden van dur a terme un estil amb un realisme significatiu.
        
        En el segle XIV, a les ciutats italianes de Siena i Florència, va sorgir un estil de pintura molt humanitzada, en el qual van destacar pintors com Giotto.
    - - Els temes, encara que similars, es van modificar. Crist ja no es presenta com un Déu totpoderós i per damunt del dolor, sinó com un crucificat que pateix. La Mare de Déu ja no es representa com una senyora feudal, sinó com una mare afectuosa.
        Precisament, els temes relacionats amb Maria són els més emprats en la decoració de les portalades.
      - També es desenvolupa l’escultura funerària. A l’interior dels temples, són freqüents els enterraments de membres de l’alt clergat i de la noblesa i, damunt del sarcòfag, se’ls esculpia com a estàtues jacents.
    - - Un altre element que apareix habitualment són les gàrgoles: adorns escultòrics que representen monstres i animals fantàstics.
      - L’edifici gòtic tendeix a la verticalitat, per la qual cosa se sol rematar amb torres d’agulles afilades i, a més, amb uns elements punxeguts anomenats pinacles.
      - La volta gòtica, per si mateixa més lleugera que la romànica, descarrega el pes en uns contraforts exteriors mitjançant uns arcs denominats arcbotants.
      - L’edifici gòtic busca l’altura i, per a aconseguir-la, s’utilitzen els arcs apuntats o ogivals i la volta de creueria. Aquesta volta, menys pesada que la de canó, es forma per la intersecció de dues voltes amb arcs apuntats i es manifesta en forma de nervis que es creuen.
      - Les catedrals són de grans proporcions i se situen en les ciutats amb seu episcopal.
        La planta de l’edifici és de creu llatina, però, a diferència de la romànica, el braç del creuer —el transsepte— no sobreïx i la capçalera s’eixampla.
      - La volta de creueria, sustentada en el sistema de contraforts i arcbotants, permet que els murs siguen alts i fins i, habitualment, siguen substituïts per grans obertures amb vidrieres. De manera que l’efecte a l’interior produeix molta lluminositat i color. Quan l’obertura de la vidriera té forma redona, es denomina rosetó. Finalment, a causa del braç del creuer, que sobreïx poc, i també a causa de l’eixamplament de la capçalera, s’aconsegueix un espai interior més ampli i compacte que el del romànic.
      - Exemples d'arquitectura gòtica: