Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Sociologia de la família. La relació família i escola. Comunitat i…
Sociologia de la família. La relació família i escola. Comunitat i desenvolupament comunitari
Estructura del grup familiar
Canvis en la forma de convivencia per
Infants no es perceben com a adults
Drets i responsabilitats dels infants
Significació que la infància ha aquirit
Entrada al món laboral de la dona
Feminització de la societat
Augment de la qualitat de vida en la zona occidental
Influencia dels mitjans de comunicació
Desfamiliarització de la societat (crisi de la institución familiar nuclear)
Família extensa: característica dels àmbits rurals, a on convivien en el mateix habitatge tres generacions, per tal de conservar el seu patrimoni
Nuclearització (pas de família extensa a nuclear): procés d’industrialització i d’urbanització i concidint amb l’èxode rural i la transformació de les estructures econòmiques
Família nuclear: caracteritzat per una economia basada en el sectors secudari i terciari i per la convivència de dues generacions en la mateixa llar
Peculiaritats educatives
Famílies nombroses
Aceptar les realitats
Grup sobre l'individu
Consciencia familiar
Estructura una mica autoritària
Cooperació i esperit d'equip
Certa disciplina
Diferenciació de funciones i rol entre els membres
Major interacció familiar
Menys proteccionisme
Major procés de socialització
Famílias reduïdes
Paternitat intensa
Actitut més cooperativa i una gestió més democràtica
Planificació i projecció
Ambiciós
Pares volen satisfer els fills
Proteccionisme
Major concentración afectiva
Aïllament social
Forta companyia d'adults
Revolució Industrial: va crear la salarització de les persones i canvià la família cap a una unitat de consum
Dona
Accès laboral restringit, però va anar aconseguint superar els rols i incorporar-se en el món laboral
Apareix la figura de la mare que decideix criar els fills sense vincular-se
Canvia el seu rol social, aconseguint la igualtat amb l'home
Tots aquest canvis han crear el maltractement de les dones per la seva parella, la violència de gènere o domèstica
Família postnuclear: es caracteritza per la diversitat familiar (famílies atípiques, desviades o alternatives)
Diversitat
Interfamiliar: diferents estructures socials d'un mateix espai social (adoptives, separades, sense fills, monoparentals...)
Intrafamiliar: diferencia que els membres de la mateixa família presenten
Desinstitucionalització familiar, causes
Desenvolupament del mercat
Evolución de l'Estat
Família actual
Més llarga (coexistència entre més agrents de distanties generacions)
Més estreta (descens del nombre de fills)
Canvi demogràfic
Augment de l'esperança de vida durant el s.XX
Descens de la taxa de natalitat
Intimitat a distància: relacions afectives voluntàries gràcies a la proximitat de residència però amb plena independència d'hàbitat físic
Estils educatius familiars: fills han passat de ser una inversión (família nuclear) a un cost (família postnuclear)
Família com a grup social
Infants: han de construir la seva identitat personal i grupal a partir dels seus contexts socials i culturals (família)
Família
Principal agencia o instancia educadora, que comparteixen un projecte de vida i que és el primer grup de referencia i pertinença
L'humà es desenvolta amb contacte amb la seva família
Primera institució que protegeix i ensenya al nounat
Grups educadors
Primaris
Associació íntima i de cooperació cara a cara
Sentit d'indentitat de grup
Sentit de lleialtat fort
Secundaris
Limitada interacció cara a cara
Identitat personal modesta amb el grup
Vincules febles
Estretègies familiars
Propositives
Col·laboratives
Unitat econòmica o de consum
Responsable de l'atenció i l'educació dels fills
Sistema emocional plurigeneracional
Responsabilitats
Mantenimient físic i cura del membres del grup
Incorporació de nous membres
Socialització dels fills
Control social dels membres
Producció, consum i distribució de béns i serveis
Formació afectiva
Organització familiar
Relacions de parentiu (xarxes de relacions genealògiques)
Per matrimoni
Per filiació
Llaços d'afecte i pertinença: relacione d'afecte i obligaciones múltiples derivades del parentiu de sang
Comportament humà: comportament après en un determinat context social
Contextos socials, ensenyen
Actituds
Valors
Creences
Normes
Funcions desenvolupades del grup familiar
Socialització
Primària: realitzada en la família, la qual s'encarrega de transmetre als infants els valors bàsics
Manera particular
Més que un fenòmen cognitiu
Més important per l'individu
Entitat reflectida
Abast social
Formació de l'altre generació
Estimuls i accions que rep i processa l'individu, posseint els continguts educatius familiars
Caràcter ferme, clar i necessari
Dura tota la vida
Secundària: l'individu és crea com a persona i com a membre de la societat a partir de l'adquisició de coneixements i competències
Metafunció (auxiliar), perseguir la maduració física, personal i social del subjecte
Funcions
Fisiobiològiques: cobrir les necessitats bàsiques (cura, alimentació, reproducció...)
Desenvolupament personal: procés d'individualització, maduració personal, desenvolupament de la personalitat, desenvolupament d'autoconcepcions, responsabilitats, reptes i conflictes
Socialització (dimensió socioiològica i sociocultural): personalització i socialització
Condicions que faciliten el desenvolupament educacional
L'acció exercida per la família
Convivència familiar
Relacions familiars
Aval social del qual gaudeix la família
Factors de la concreció i modulació
Experiència i consells de la generación anterior
Personalitat pròpia dels pares i infants
Estil educatiu mantigut pels pares
Valors i metes educatives dels pares
Influencia que exerceix sobre l'individu la classe social
L'univers simbòlic d'una cultura
Tipus de família segons l'estil educatiu i la disciplina
Família permissiva: renuncien a utilizar la disciplina com a eina educativa
Família estatutària: control disciplinari sobre els filas i no li donen valor a l'expressió d'afecte
Família negligent: renuncien a fer de pares
Família proteccionista: combinen el control disciplinar amb les mostres d'afecte
Desenvolupament de l'educació
Teoria rousseauniana: infants com a innocent i pur
Teoria ambientalista: importància de les experiencias educatives per adquirir coneixements
Teoria nurturista: importància a l'aliment i a la salut per un desenvolupament físic i psíquic correcta de l'infant
Teoria innatista: infant com l'hereu del pecat original i, per això, se l'havia de vigilar
Teoria homunculista: infant era considerate com un adult en miniatura
Teoria voluntarista: esser humà té voluntat i pot amb l'esforç controlar l'èxit i el fracàs
Teoria constructivista: paper protagonista a l'infant com a constructor del seu desenvolupament
Educació vincular amb el nivell profesional
Pares que han assolit un nivell educativoprofessional mitjà o alt: teoria ambientalista i constructivista
Pares que han assolit un menor nivell educativoprofessional: teoria innatista i nuturista
Mites
L'excés d'afecte
Autoestima retòica
Por a la frustració
Pare amic
Col·laboració entre família i escola
Persona com una realitat psicobiològica
Fer-se a si mateix
Fer-se membre de la societat i de la cultura d'aqeusta
Escola i família es necesiten mutuamente per un procés de socialització correcte i s'ha d'eliminar el clima de falta de confiança que tenen
Socialització
Aculturació: interiorització de valors i pautes culturals
Assimilació peculiar de l'entorn com a mitjà de configurar la pròpia identitat
Responsabilitats educatives de la família i l'escola
Escola s'ocupa de la transmissió de coneixements acadèmics, tècnics i professionals
Família i escola comparteixen el desenvolupament de l'autoconcepte, competencia social, habilitas socials, moral, psicomotricitat, creativitat, habilitas cognitives I transmission cultural
Família desenvolva la identitat de gènere, sexe, llenguatge oral i control emocional i corporal
Col·laboració
Socialització conjunta
Desenvolupament comunitari
LOE (2006)
Finalitat de fer efectiva la corresponsabilitat entre el professorat i les famílies en l'educació dels seus fills, les administraciones educatives han d'adoptar mesures que promoguijn i incentivos la col·laboració efectiva entre la família i l'escola
Famílies han de col·laborar amb els docents. Els docents han de crear entrorns rics, motivadors i exigents
Fí comú: formació de futurs citadins responsables, madurs i capaços d'absorbir
Per aconseguir-ho
Intervenir des dels mitjans de comunicació social per a promover estils educatius
Idear fórmules adequades perquè les famílies col·laborin amb els centres
Incorporar altres perfils professionals als centres educatius
Trobar experiencias de participació i col·laboració familiar
Desenvolupar decididamente politiqueo de suport a la família i a la infància
Dificultats
Actitudinals
Problemas de logística
Filosòfiques
Habilitas deficients
Comunitat: grup d'humans que comparteixen elements en comú, una identitat comuna
Tipus d'implicació
Comunicació
Voluntariat
Exercir com a pares
Aprenetatge a casa
Presa de decisions
Colaborar amb la comunitat
Capital social: recursos amb què compta una persona, grup o comunitat, amb una función productiva i que permite intercedió amb la comunitat
Compartir la tasca educativa
Voluntariat
Biblioteques
Recursos informàtics
ONG de l'entorn
Asociación de veïns
Participació d'empreses
Ajuntaments
Centres com a punt de trovada de diferents agents educatius per:
Millorar la integració dels pares d'alumnes al centre
Afavorir la formació com a apres
Potenciar la capacitar dels pares per autoorganitzar-se
Atenció als pares per planificar la dinàmica
Experiència per socializar i preparar l'infant
Potenciar relació entre pares i professors
Models d'escola
Escola utilitària: baix nivell tant d'inplicació al territori com d'identificació
Escola barri: bona implicati territorial però amb un bais nivell d'identificació
Escola identitària: forta identitat però no es plantegen la seva vinculació amb el territori
Escola comunitat: forta implantació al territori i per una activa acceptació de la diversitat social
Enfocament comunitari, educació a partir de comunitats saludables
Discurs de provisió de serveis: suport als infants i famílies per tenir una comunitat més social i econòmica
Discurs de desenvolupament de la comunitat. Escola forma part d'una xarxa de serveis de la comunitat
Desenvolupament comunitari, experiències
Ciutats educadores: aconseguir reflexionar en profunditat sobre les relacions existents entre els processos educativos i la ciutat abordant temes rellevants com la sostenibilitat
Comunitats d'aprenentatge: intent d'aconseguir que l'escola arriba a ser una part molt important d'una comunitat en que el paper educador hagi estat assumit per la majoria de membres d'una col·lectivitat
Programes de desenvolupament escolar: dedicació als ambients més conflicitus, per la visie dels problemen de l'escola com un fenomen comunitari i per la seva intención de que cada jove arriba als seus màxims
Preescolar a casa: prevenció del fracàs escolar d'infants que no assisteixen a l'escola infantil. Va en contra de la comoditat i inhibició dels pares i el dels qui no creen en les seves capacitats educadores i positives