Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT - Coggle Diagram
L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT
MODELS
L'Estat unitari
Neix a França amb la Constitució de 1791
Un únic centre de decisió política (govern) i únic centre per dictar lleis (parlament)
D'aquest centre depenen tots els òrgans de l'Administració i tenen la funció d'executar decisions adoptades pel parlament i govern
Una única Constitució, direcció política i òrgan per dictar lleis
Principis
la unitat
la uniformitat
la centralització
L'Estat federal
Sorgeix a la Constitució d'EEUUA de 1787
És un "Estat d'estats"
El poder polític s'exerceix des de dues instàncies
- la federació
disposa òrgans propis (parlament, president i tribunals)
exerceix les seves funcions sobre tot el territori federal
- estats membres
disposen cadascuna d'una constitució pròpia, d'una organització política pròpia i d'uns poders propis
MODEL TERRITORIAL A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
La CE estableix uns principis per permetre transformar l'Estat unitari i centralista espanyol en un Estat descentralitzat políticament (Estatuts d'autonomia)
Fórmula definidora integrada per:
estableix un únic Estat, una única Constitució, un únic ordenament jurídic i la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans
reconeix i garanteix el dret de l'autonomia de les nacionalitats
COMUNITATS AUTÒNOMES
Gaudeixen de personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa pròpia
17 comunitats autònomes (incluides 2 ciutats autonòmes de Ceuta i Melilla)
Classificació
- L'històric
Ja havien aprovat en el passat els projectes d'estatuts d'autonomia (Catalunya, País Basc, Galícia i Navarra)
- El competencial
Per aconseguir el mateix nivell d'autonomia han d'utilitzar un procediment especial (A.151.1)
- Del procediment d'accés a l'autonomia utilitzat
Per exercic el dret a l'autonomia han de seguir el procediment general d'accés (A.143)
Aquesta lògica va canviar amb el "pacte autonòmic" de 1981
Característiques
Grau d'autonomia és diferent del de les altres entitats territorials
L'autonomia política en l'estatut de cada comunitat autònoma és la seva norma institucional bàsica
Facultats de direcció política, tant governamentals com legislatives
Organització institucional de divisió de poders i al principi de responsabilitat política (A.152)
Gaudeixen d'autonomia financera
Relacions amb l'Estat central no són de competència
Instruments polítics de participació en les instàncies centrals de l'Estat
El dret estatal és supletori al dret autonòmic (A.149.3)
MUNICIPIS
Previsió constitucional més senzilla (A.140 a 142)
Els ajuntaments són òrgans de govern local
Municipi és la unitat local bàsica de l'orgranització territorial
Característiques
- estan representats
Per regidors i presidits per un alcalde
- L'alcalde pot ser elegit directament pels ciutadans (LOREG A.196)
- Tenen potestat d'autoorganització, conten:
1 alcalde, regidors, tinents alcalde, el ple i la comissió especial de comptes
- Els municipis de més de 5000 habitants tenen una comissio de govern
- La legislació de l'Estat, ha reservat:
Ubanisme, trànsit urbà, mercats, cementiris, salubritat, assitència social, enllumenat i neteja
- La llei els reconeix potestats executives i normatives de tipus reglamentari
- Tenen atribuïda la capacitat de finançament
PROVÍNCIES
L'article 141 estableix que la província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, agrupació de municipis limítrofes i que constitueix una divisió territorial
El govern i l'administració s'encarrega les diputacions o altres corporacions corresponen la cordinació i assitència supramunicipal
La LBRL preveu com atribucions essencials de les diputacions:
Coordinació de serveis municipals
Assitència jurídica, econòmica i tècnica
Prestació de serveis intermunicipals
Foment dels interessos de la província
Adopció del pla anual de cooperació a les obres i serveis municipals
COMARQUES
L'article 141.3 preveu la possibilitat de creació de agrupacions de municipis diferents de la província
Habiliten els estatuts d'autonomia per establir agrupacions de municipis
Les competències són de procedència municipal o de la Generalitat
Establir o prestar serveis supramunicipals
Competències atribuïdes de la Generalitat:
Ordenació del territori i urbanisme
Sanitat
Serveis socials
Cultura
Esport
Ensenyament
Salubritat pública
Medi ambient
El govern i l'administració correspon al consell comarcal, constituït per 3 òrgans:
- Ple
Constituït pel president i la resta de consellers comarcals escollits amb caràcter indirecte
President
Comissió especial de comptes
VEGUERIES
Conjunt de comarques (A.90 EA)
Govern intermunicipal de cooperació local i personalitat jurídica pròpia
Divisió territorial adoptada per la Generalitat per organitzar els seus serveis
Nautralesa territorial i gaudeix d'autonomia
Govern i administració autònoma corresponen al Consell de Vegueria, format pel presiden i consellers de vegueria (A.91 EA)
La creació, modificació i supressió són regulats per llei del Parlament
L'alteració dels límits provincials (A.141.1 CE)
Llei 7/1985, 2 abril Reguladora de les Bases de Règim Local (LBRL)