Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
PERCEPCIÓ SOCIAL DELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS I CANVI CULTURAL - Coggle…
PERCEPCIÓ SOCIAL DELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS I CANVI CULTURAL
1. Percepció social dels canvis mediambientals
L'opinió pública estableix la qualitat ambiental i l'harmonia ecològica com a prioritats
Protecció del medi ambient com a positiva, desitjable i urgent
Tres dimensions
Disposició d'actuar
declaracions + o - sobre certs comportaments
l'interés pel MA = nous comportaments en diferents àmbits (econòmic, polític, social, etc.)
varia el compromís segons el camp, el temps i l'espai
Significat
imbricació de la protecció del MA amb altres valors
caldria emprar una metodologia qualitativa
trets del nucli central (ni radicals ni contraris a l'ecologisme)
Dislocació
Percepció MA vinculada als processos globalitzadors
Problemes sense fronteres
Sensació de pèrdua de la capacitat d'influir en l'entorn immediat
Contaminació
noves preocupacions heterogències
vinculat a amenaça i a la salut (ser "contaminats")
Culpa
sentir-se responsable del deteriorament social i medi ambiental
som víctimes i còmplices
Preocupació
creences
és greu? és urgent?
Conclusions d'estudiar-la
La majoria es declara preocupada pels problemes mediambientals
Els problemes més coneguts es consideren greus o molt greus
El moviment ecologista acceptat i amb alt grau de credibilitat
2. Consens ambientalista i posició social
Consens transversal a tots els grups socials
variables
Edat
repartició regular
Gènere
es mostra la divisió sexual
coherència ecològica: dones esfera privada - homes esfera pública
Socioeconòmica
noves classes mitjanes + proambientalistes
Més educació
Joves
Urbans
Ocupació
Agents econòmics i dirigents polítics + compromesos en el productivisme
Precarietat laboral = pràctiques medi ambientals + costoses
Educació
nivell = + accés a la info = + opinió favorable a cuidar el MA
no comporta necessàriament que realitzen pràctiques més sostenibles que altres grups
3. Medi ambient en relació amb altres problemes
S'augmenta el nivell de complexitat de l'anàlisi posant en relació la protecció del medi ambient amb qüestions tals com...
Alternatives econòmiques
Grans opcions polítiques
Visions sota la ciència i canvi tecnològic
Necessitats de consum construïdes
Comportament reproductiu
Religions i visions del món
Tres problemes paral·lels a analitzar al País Valencià
Impacte de les noves tecnologies biològiques
Gran indecisió a l'hora d'avaluar els efectes de l'energia nuclear, la ingenieria genètica o les alternatives energètiques
Indecisió fruit de la persistent erosió de la confiança del públic en la ciència i la tecnologia. Sorgeixen dos esquemes:
Positiu
: Acceptació dels resultats ja obtinguts i confiança en les promeses sobre el futur
Negatiu
: Recel front els perills i front al possible mal ús del poder que deriva del coneixement
Sorgeix un context de
secularització de la ciència
: Fruit de la creixent complexitat, impredictibilidad i volatilitat, la frofunditat en augment dels eventuals impactes i de les condicions de participació en les societats democràtiques
Totes aquestes idees es veuen reflexades en la societat valenciana: Mentre que un 60% de la població valenciana considera que hi ha que estalviar petroli per si no es pot substituir, un 58% diu que abans de que s'esgote s'haurà inventat un substitut. Es reflexa completament l'ambivalència.
D'altra banda, sorprèn el desconeixement al respecte d'alguns temes, arrel del concepte de secularització de la ciència: un 28,5% i 26,3% de valencians respectivament no saben o no contesten quan es pregunta al respecte de la ingenieria genètica i els seus problemes i avantatges
Costos del creixement econòmic
Convergència global cap a la protecció del medi ambient, no sols al País Valencià
Incoherència amb el que pot observar-se a les pràctiques socials
Mal plantejament de la qüestió, ja que quan es relaciona creixement a ocupació, aquesta tendència s'equilibra
Així, el 74,3% de la població valenciana diu que és necessari donar prioritat a la protecció del medi ambient, encara que disminuisca el creixement econòmic. No obstant, aquest percentatge es redueix fins al 51% quan en la qüestió s'inclou el factor de la pèrdua de llocs de treball
Consciència col·lectiva arrelada a certa tendència a protegir nous valors essencials front a l'extensa opinió de que estem vorejant els límits
Creixement demogràfic
A la nostra societat percebeix la taxa de natalitat actual com un greu problema
Es veu el rejoveniment com un valor positiu i l'envelliment com negatiu
Problemes relacionats amb aspectes com les pensions, la capacitat de creixement del món, o la taxa natal de reemplaçament
Un 51,3% dels valencians estàn d'acord amb què la taxa de natalitat és un greu problema de la societat valenciana i europea. Així, un 35,5% de la mateixa considera que la població no pot crèixer continuament
4. Fonts del canvi cultural
Quin és l'origen del consens ambientalista i del canvi social que s'està produint pel que fa al comportamen individual, més orientat a una defensa del medi ambient
? Trobem diverses perspectives.
Les condicions on es desenvolupa la vida genera aspiracions i necessitats, i conductes coherents amb aquestes que terminen conectant-se amb determinades idees i valors. Per exemple, una comunitat que aprofita els productes d'un bosc per a la seva subsistència pot així oposar-se a formes de desenvolupament econòmic que comporten la destrucció d'aqell bosc.
El canvi social en el comportament dels individus pel que fa al medi ambient vindria donat pels
efectes d'accions col.lectives desencadenades per condicions materials.
La difusió d'idees i valors ambientalistes és un reflexe més o menys espontani del progrés econòmic de les societats postindustrials.
Inglehart
afirmà que en les societats postmaterialistes, es produeix un canvi en el sistema de valors. Els canvis culturals associats amb la major prosperitat i seguretat d'aquestes societats té una important connexió amb el suport a la protecció del medi ambient.
L'origen de la consciència ecològica estaria en el canvi dels sistemes de valors de les societats postindustrials
Nou paradigma ecològic
(NPE,
Dunlap
): els principis bàsics d'aquest nou paradigma és l'acceptació de la finitut del planeta i de la interconnexió dels èssers humans amb la resta dels èssers vius.
"
Creences primitives
" sobre la relació de la naturalesa i la relació de la humanitat amb aquesta
Fragilitat de l'equilibri ecològic
Rebuig de l'excencionalisme humà
Antiantropocentrisme
Possibilitat d'una crisi ecològica
Realitat dels límits del creixement
L'
origen del canvi
social estaria en la
difusió del coneixement científic
i, en particular, del paper en ell de l'ecologia, on el NPE seria una versió popular.
5. Fragilitat del consens mediambientalista
L'opinió favorable a l'ecologisme va, generalment, per davant de la pràctica conseqüent
Elements psicosocials
a) Diferents
orientacions de valor
influeixen de forma diferent en la configuració de normes que incideixen en els comportaments
b) Les orientacions de valor es relacionen amb les
creences bàsiques del nou paradigma ecològic
, afavorint-les o dificultant-les
c) La consciència de les conseqüències depén en major o menor grau de la
visió del món
d) La
creença de que les accions empreses per un/a mateix/a poden ajudar a reduïr l'amenaça
és important
e) La
constitució de les normes
és l'explicació més directa dels comportaments de suport a l'ecologisme i a altres moviments socials
f) Aquestes normes són la
influència més directa en la difusió social dels comportaments
de suport als objectius de l'ecologisme
Factors explicatius
La tendència a descontar la preocupació
Devaluar un esdeveniment és devaluar-lo respecte al valor que tindria si ocorreguera ara, ací, si ens afectare a nosaltres i si el percebirem amb tots els sentits
El conflicte entre valors-normes de signe contradictori
Es considera desitjable un objectiu però no els mitjans necessaris per a aconseguir-lo
Inadquació d'estructures institucionals
Les condicions institucionals no són adequades per a un comportament més coherent
Punts de vista
Idealista
La difusió de l'ambientalisme en l'esfera de l'opinió
anuncia la seua implantació
pràctica
Materialista
A mesura que l'egoísme característic de la societat de consum de masses es generalitza,
els valors favorables a la sostenibilitat es veuen erosionats
6. Cultura de la suficiència
Principis
d) Els problemes actuals són manifestació d'una
orientació mal dirigida del progrés
, no insuficències d'un progrés autèntic
e)
Rebutjar l'autoritarisme
i valorar la participació i la solidaritat
c) Hi ha que
renunciar als increments del benestar a arrel de la possessió
, i obtindre satisfacció a partir de les funcions útils del medi ambient i els intercanvis no mercantils amb altres persones
f) És necessari un cert grau de
descentralització i diversitat cultural
b) No hi ha que
rebutjar la ciència i la tècnica
, però sí que hi ha que
indagar sobre els seus límits
i reclamar per als projectes tecnològics una escala humana
g)
L'excés i la desmesura
poden ser contraproductius
a) El
nombre d'éssers humans ha d'ajustar-se
de forma tal que no siga necessari esquilmar el capital natural