Tot i que es manté la capacitat per a l’aprenentatge de noves habilitats, es tindran més dificultats amb les més abstractes. Així, l’afectació és més acusada en la intel·ligència fluida o agilitat mental.

És freqüent la pèrdua de memòria, que es presenta de forma gradual. Al principi és gairebé irrellevant (es parla d’oblits benignes), però a la llarga pot afectar les relacions socials (oblidar-se d’una cita) o la salut (passar per alt prendre’s la medicació).

S’acostumen a conservar la comprensió i l’expressió, tot i que són freqüents els errors semàntics i de vocabulari (per exemple en recordar noms), associats a la pèrdua de memòria.

Acostumen a aparèixer limitacions perceptives, com pèrdua visual o auditiva, i de coordinació visuomotriu que afecten l’atenció i la recepció dels estímuls.

Apareixen dificultats d’orientació, tant espacial (no saber la persona el lloc on es troba) com temporal (desconèixer el dia de la setmana o si és al matí o la tarda).

En les fases inicials, les pèrdues es viuen de forma conscient, la qual cosa condiciona poderosament l’estat d’ànim.

La falta de memòria afecta el llenguatge. Es comença perdent paraules, la qual cosa repercuteix en les converses, i s’acaba amb la pèrdua total del llenguatge.

El primer símptoma o el més destacat, almenys inicialment, és la pèrdua de memòria.

Els danys en l’atenció i en la memòria es concreten en el pensament, que es va empobrint.

L’atenció també disminueix i la capacitat de concentració es torna molt pobra.

La malaltia mental afecta el processament de la informació i la capacitat de pensar. Aquestes persones acostumen a tenir dificultats per enllaçar els pensaments d’una manera lògica i aquests es presenten de manera fragmentada i desorganitzada.

acostumen a presentar una exagerada pobresa afectiva, tant a nivell intern com a l’hora d’expressar sentiments.

En determinades malalties com l’esquizofrènia i d’altres de similars, la percepció de la persona pot estar distorsionada per les al·lucinacions, especialment auditives (veus), tot i que també visuals, olfactòries, tàctils, etc.

de les persones amb trastorns de salut mental és, en general, desorganitzat, incoherent i pobre, i això n’afavoreix l’aïllament.

com a conseqüència de les alteracions en la percepció, de manera que la persona no pot mantenir l’atenció en un tema i es distreu fàcilment.