Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La península Ibèrica (segles Xl-XV) - Coggle Diagram
La península Ibèrica
(segles Xl-XV)
L'expansió cristiana (1031-1250)
Després de la fragmentació d’Al-Andalus en taifes, els regnes cristians van iniciar un procés d’expansió.
Situació política del 1031 al 1085
Al-Andalus
De les taifes sorgides l’any 1031, les més importants van ser:
Toledo
Sevilla
Badajoz
Saragossa
Regnes cristians hispànics
Per als reis feudals, el regne formava part del seu patrimoni personal. Per això, repartien com a herència els seus territoris Aquesta mentalitat va influir en el desenvolupament dels regnes hispànics, com s’aprecia en l’herència de Sanç III el Gran després de morir el 1035.
-Aragó-
Va ser heretat per Ramir I, un dels fills del monarca va unir al Regne d’Aragó els comtats de SobrarbRibargorça.
-Navarra-
Va estar governada pels reis d’Aragó entre el 1076 i el 1134.
Castella
El Regne de Castella va sorgir quan Sanç III el Gran va llegar el comtat a un dels seus fills, Ferran I, i aquest es va proclamar rei. El Regne de Castella va estar vinculat al Regne de Lleó.
Alfons VI, rei de Castella i Lleó, va prendre Toledo el 1085. Aquesta ciutat tenia un alt valor simbòlic, ja que era centre d’una poderosa taifa i havia sigut la capital del regne visigòtic.
Situació política del 1085 al 1212
Al-Andalus
La seua arribada va detenir l’avanç cristià i va aconseguir la reunificació del territori andalusí fins a començaments del segle XII.
Aragó
Aquest regne va experimentar un creixement fort amb reis com Alfons I (1104-1134). Alfons I d’Aragó i Navarra va conquerir Saragossa, va ocupar part de la vall de l’Ebre i va arribar fins a la Serralada Ibèrica.
Lleó i Castella
Aquesta expansió es va dur a terme durant el regnat d’Alfons VII, encara que a la seua mort, el 1157, aquests regnes van tornar a separar-se.
Portugal
El Regne de Portugal va portar les seues fronteres a la vora del Tajo amb la conquesta, el 1147, de la ciutat de Lisboa.
Situació política del 1212 al 1250
Portugal
Portugal va arribar a les costes del sud de la Península el 1249 amb la conquesta de Faro, cosa que va significar la fi de la seua expansió.
Lleó i Castella
La unió definitiva de Castella i Lleó es va produir amb Ferran III el 1230. Aquest rei va conquerir les dues grans capitals islàmiques, Còrdova (1236) i Sevilla (1248). A més, va dominar Múrcia el 1243.
Lleó i Castella
La unió definitiva de Castella i Lleó es va produir amb Ferran III el 1230. Aquest rei va conquerir les dues grans capitals islàmiques, Còrdova (1236) i Sevilla (1248). A més, va dominar Múrcia el 1243.
Navarra
Navarra es va bolcar cap a França, amb la qual va tenir més relació a partir d’aquest moment. El 1234, una dinastia francesa va passar a ocupar el tron navarrés i va aportar una sèrie de feus situats a França.
Aragó
Aragó va perdre quasi tot el seu patrimoni al Migdia després de la derrota contra els francesos a la batalla de Muret (1213), en la qual va morir Pere II.
El seu successor, Jaume I d’Aragó, va conquerir les illes Balears (1235) i València (1245), que es van integrar com a regnes a la Corona d’Aragó.
Al-Andalus
El 1250 sols quedava un regne andalusí, el Regne de Granada, dirigit per la dinastia nassarita.