Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ESQUEMA RENAIXEMENT 1450-1600 - Coggle Diagram
ESQUEMA RENAIXEMENT 1450-1600
CONTEXT
POLITICA-ECONOMIA
Societat estamental i jerarquizada
Obertura d'horitzons geográfica com el descobriment d'america
Creació de la imprenta, que facilita a la gent aprender música
Tres grans potències: França, Inglaterra i Espanya amb el regnat de Isabel I
El comptat de Flandes exporta gran quantitat de pintors, músics i artistes, I te com a conseqüència la creación de sestil musical "internacional"
4 generaciones de musics francs-flamencs:
2º (1460- 1490): Ockeghem, Busnoys, etc.
3º (1490- 1520): Josquin, de la Rue, Isaac, Agricola, Mouton, etc.
1º (1420- 1460): Dufay, Binchois, etc.
4º (1520- 1560): Willaert, Gombert, Arcadelt, Richafort, Verdelot,
etc.
ESGLÉSIA
Controlava una porció considerada del poder económic i cultural
Al començament del segle XVI té lloc el truncamente amb Roma de Luter, Calvino i Enric VII.
El 40% de la població europea pasa a ser protestant.
El luteranisme substitueix el cant gregorià.
El calvinisme prohibió la música en les esglèsies.
Escriuen en un dens contrapunt.
ARISTOCRÀCIA
Les hores d'oci dels aristocràtes i els rics ciutadans es plenen amb música, poesia i altres aktivitets intelectuals.
La música és una manifestació de poder i esplendor.
Alguns nobles sienten verdadera pasci per la música. Com per exemple la reina Isabel I d'Anglaterra, aficionada a la dansa i tocava el llaüt i el virginal.
MÚSICS
Els artistes seguixen lluitant per conservar el seu treball.
En alguns llocs les relaciona jerarquices comencen a canviar i apareix la fama i la cotització del poder.
Comencen a haver música que s'abrevien a incloure en els manuscrits o edicions un retrat seu.
MÚSICS DE CAPELLA
CANTORS
es diferencien en 4 registres: tiples, alts, tenors i contrabaixos
ORGANISTES
improvisen polifonia a partir de cant pla, poden impartir classes en el seu temps lliure.
MINISTRILS DE CAPELLA
instrumentistes de les esglèsies del segle XV, encara que poden haver violes de gamba, predominen els minstrels de vent.
Xirimia (soprano i tenor)
Dulcian (sol doblar la veo de baix)
Cromorno (forma de doble llengüeta i cápsula de fusta)
Cornetto (dos meitats de fusta amb boquilla)
Sacabutx (trombó alt, tenor i baix)
MESTRE DE CAPELLA
son els principals I els únics centres de producció, consum, execució, difusió i aprenentatge de la música des de final del segle XV fins al XIX.
Les seues funcions son
Ensenyar cant pla els xiquets I contrapuntal als més avançats. (polifonia homorritmica improvisada)
Programar i adquirir o compondrá les obres a interpretar, sobretot polifonia per a les festivitats o música profana de la cort.
Assajar amb la capella
Mantenir la pau entre altres cantors, encarregar-se dels comptes i fer-se carre des xiquets en algues casos.
Els principals compositors d'questa `poca son mestres de capella en lagun moment, com per exemple Giovanni
MÚSICS DE CORT
MÚSICS DE CAMBRA
cantants i interprèts d'instruments suaus com per exemple l'arpa, el llaüt, la vihuela, la viola de gamba, la lira de braccio, el violinino, la flauta recta, la flauta travessera, el clavicordi, el clavicembal, el virginal...
MÚSICS DE VENT
els mateiros que fan de ministros en l'esglèsia però ace toquen música per a dansa i els banquets, solen tocar varios instruments.
MÚSICS DE CAVALLERIA
simbolizan el poder del sobirà amb el seu so brillant i poderós, formen part del server perosnal del rei o del noble.
MÚSICS DE CIUTAT
les sedes funciona son les mateases que en la corte i quasi sempre toquen instruments de vent
CONSTRUCTORS D'INSTRUMENTS
l'explosió de música instrumental en les capelos i en les corts fa que augmente el nombre de professionals I poden tindre un taller independent.
és una professió gremial que passa de pares a fills.
Son els musics privats de reis I grans nobles.
ESTILS, FORMES I GÈNERES
CHANSON
estructura AAB en cada estrofa amb textura predominantemente homorrítmica, s'abandonen les formes fines a favor d'una composición més lliure i un des contrapunt.
El tema més habitual és l'amor
LIED
cansa profana en alemany, estructura estròfica i cada estrofa AAB
ANTHEM
himne paralitúrgic del servici religiós anglicà cantat en anglès, equivalent al motel catòlic.
MADRIGAL
el genere profà preferit de les corts aristocràtiques i académies italianes, però també penetra en les classes mitjanes
No hi han formes fixes, no és música estrófica, i musicalment es caracteriza per les sedes texturas contrastadas i les descripcions musicals de paraules concretes.
CHORAL
en les esglèsies o catedral luteranos aluna canta gregoriana son substituíos per himnos en alemany, tienen una estructura AAB
NADALENCA, ROMANÇ, CANÇÓ
3 genéres principals profans en Espanya, es caracteritzen per frases melòdiques clares i una homofonia senzilla
es poden interpretar cantante o tocan les 4 veus o sols cantant la veu superior acompañada d'un instrument polifònic.
CANTS DE LA MISSA
Polifonia en un cicle amb els 5 cants de l'ordinari.
TRES TIPUS PRINCIPALS
1º MISSA DE CANTUS FIRMUS
2º MISSA D'IMITACIÓ
3º MISSA DE COMPOSICIÓ LLIURE
DANSA
solen ajuntar-se una lenta binaria i una ternaria ràpida, construidles pot ser sobre la mateixa melodía.
Tenen un esquema molt clar I repetitiu, amb frases curtes, les principals son la pavana i e passamezzo
la pavana és una dansa majestuosa i les principals temarios són la gallarda i el saltarello
MOTET
segueix sent un gènere religiós ja que s'adapta a moltes situations, cap la possibilitat de ser tocat instrumentalment en l'esglèsia o en algunes situations públiques
Molt frequent que comence en contrapunt imitatie
VARIACIONS
variaciones sobre esquemas melódicos i harmònics coneguts generalmente com danses o àries.
CANTS DE L'OFICI
afegint polifonia als salms i himles del cant pla.
RICERCARE, TIENTO I PRELUDI
fruït de l'emancipació de la música instrumental respecto de la vocal i la dansa.
el ricercare és una obra contrapuntística amb començament imitatiu i un stil similar al dels motets vocals.
el tiento és un genere específic d'espanya, es convertir en una forma musical per a tecla amb caracteristiques comuna amb el ricercare
consta de varies sections desenvolupades en un estío imitatiu a la manera d'un motel vocal
el preludi o toccata és una obra en estilo d'improvisació per a teclas o llaüt.
TRANSMISSIÓ
El principal mode de transmission és la manuscrita, quasi totes les capelles tenen una persona encarregada de copiar música
Els còdex de cant pla i de música polifonica, son objectes de luxe.
els de cant pla es fan cada vegada mes grans
els còdex de polifonia son mes xicotets i en moltes ocasions no porten text en les veus greus
la imprempta suposa un gran impuls per a la difusión de la música, tanto sacra com profana.
els principals centres d'impressió musical s'estableixen en les cuitas mes comercials
qualsevol impresión requerir un privilegio i abans de publicar, es deu enviar una copia del manuscrito per a que el Consell Reial l'aprove.
ESCRIPTURA I INTERPRETACIÓ
la música polifonica no s'escriu en partitura sino en el format llibre de cor
cantus i tenor a la pàgina esquerre, i a la dreta el kontraalt i el bassus.
la primera música polifónica impresa segueix el format del libre de cor però promete es posa de moda el format dels libres de veus separadles, cada vez en el seu propi llibre
hi ha 4 registres diferencias en la polifonia
altus o contratenor
tenor
superius, cantus o discantus
bassus
encara no hi ha indicaciones dinàmiques
en la notació d'aquesta época les figures indiquen la seua duración exacta, no necesiten ser matizades
en aquesta època no s'especifica encara Quin instrument deu tocar cada vez d'una composició polifònica.
en la mayoría dels casos hi ha posibilidad d'interpretar una obra amb veus o be amb ambdues coses a la vegada.
es tracta d'una instrumentación no predeterminada
en aquesta epoca es desenvolupen notacions especials per a instruments polifónics de tecla