Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

NATURALS T-4 - Coggle Diagram

- - - - Duu la seva acció per tota la superfície terrestre
        
        Es eficaç en absencia de vegetació i on hi ha metrials fins i solts i vents constants com al desert i algunes platges on hi ha dunes
    - - Masses de glaç que es desplaçen des del lloc on s'acumula la neu fins les zones on el glaç es fon
    - - Corren per la superfície després d'una pluja forta
        
        Gran capacitat erosiva en zones amb poca vegetació i pluges torrencials
    - - Cursos permanents d'aigua
        
        Capacitat d'erosió i transport determinada pel cabal i el pendent, que depenen del clima i de la proximitat a zones muntanyoses
    - - Acció erosiva que dissol
        roques solubles del subsól
        Principalment calcàries i guixos
    - - Es duu a terme a les costes i la capacitat erosiva es manifesta majoritariament als penya-segats
  - - - Retirada de materials del seu lloc d'origen.
    - - Tots els agents geólogics tenen la capacitat de transportar clasts, però, ho fan de maneres diferents
        
        Transport pel fons
        
        Te lloc quan l'onatge o una correvt d'aigua, d'aire o de glaç produeix el movuiment dels clasts pel sòl, ja sigui arrossegant-los o fent-los rodar
        
        Transport en suspensió
        
        Els clasts són transportats sense tocar el terra, o bé hi cauen i són aixecats de nou (saltació)
    - - Té lloc quan un agent geológic diposita definitivament els clasts en un lloc, després de perdre la capacitat per continuar el transport.
- - - - Escut
        
        Són volcans pes extensos i altsi arriben a assolir milers metres d'alçada
      - Estratovolcà
        
        Són més alts que extensos, amb una forma de con molt apreciable
      - Dom
        
        Són volcans en forma de muntanya escarpada i estreta, tot i que no gaire alta
  - - - Parts
        
        Hipocentre
        
        On es produeix el trencament
        
        Epicentre
        
        Punt on el terratrémol es precep en primer lloc
      - Ones Sísmiques
        
        Ones produïdes en l'hipocentre i que es tranmeten per l'interior de la Terra
      - Inensitat
        
        Mesura subjectiva dels efectes dels terratrémols
        
        Escala de Mercali
        
        MSK
      - Magnitud
        
        Mesura objectiva de l'energia que allibera un terratrèmol
        
        Richter
- - - - Cadenes de muntanyes que poden ser, o no, d'origen volcànic
    - - Valls profundes excavades per un riu o pel trencament o de l'escorça continental
    - - Part d'un continent que es troba sota el mar
    - - Valls excavades en la plataforma del talús continental, relacionades amb un riu antic o actual
    - - Grans esxtensionspràcticament horitzontals
    - - Son turons o relleus escalonats produïts per l'erosió
    - - Pendents més o menys proniunciats que van des de la vora de la plataforma continental fins al fons abissal format per l'escorça oceànica
  - - - Arxipelags d'origen volcànic, com el Japó i les Filipines, que presenten una forma linial
    - - Ocupen la major part dels fons oceànics. La mitjana de profunditat es de 4000 metres
    - - Depressions estretes i molt profundes.
    - - Antics volcans insactius que tenen el cim pla i que se troben a gran profunditat
    - - Enormes edificis volcànics que arriben a sobresortir de l'aigua
    - - Serralades submergides de milers de quilometres de longitud. Situades a les zones on les plaques litosfériques se separen
- - - - La superfície terrestre
      - l'interior de l'escorça terrestre
  - - - Formades per acumulació de capes de sediments que amb el pes es transformen en roques
        
        Es formen gràcies a tres factors
        
        Gran pressió
        
        Causada pel pes dels materials que s'acumulen a sobre seu
        
        Temperatura elevada
        
        Provocada per la calor interna de la Terra
        
        Circulació de l'aigua
        
        Continguda als sediments, que dissol alguns minerals i en fa cristal·litzar unes altres
      - Exemples
        
        Calcària
        
        Argila
        
        Gres
        
        Conglomerat
        
        Guix
    - - Formades pel refredament de magmes
        
        Es poden classificar en dos grups
        
        Roques plutóniques
        
        Procedents d'un refredament lent del magma dins l'escorça
        
        Granit
        
        Gabre
        
        Sienita
        
        Pegmatita
        
        Roques volcàniques
        
        Produïdes pel refredament ràpid de la lava a la superfície terrestre
        
        Basalt
        
        Pumicita
        
        Obsidiana
        
        Escoria volcanica
    - - Les roques de l'interior de l'escoça estan sotmeses a altes pressions i temperatures que provoquen canvis en la textura dels minerals, sense que hi hagi fusió
        
        Tipus de roques metamòrfiques
        
        Gneis
        
        Quarsita
        
        Esquist
        
        Marbre
        
        Pissarra
- - - - Capa externa de la Terra que estava constituida majoritariament per silicats
      - Fragmentada per plaques litosferiques
        
        Hi ha diferents tipus de plaques litosfériques
        
        Plaques oceàniques
        
        Compostes únicament per litosfera oceànica, formada basicament per bassalt
        
        Plaques continentals
        
        Compostes únicament per litosfera continental i tenen escorça granítica
        
        Plaques mixtes
        
        Contenen litosfera oceànica i continental
        
        Moviments
        
        Rift
        
        Cuand dues plaques se separen, entre totes duessurt a la superfícieel material fos del mantell, i es produeix un vulcanusme intens
        
        Subducció
        
        Si dues plaques col·lideixen l'una ontra l'altra, la mes densa i pesant s'esfonsa sota la més lleugera
        
        Sismicitat Elevada
        
        Si dues plaques llisquen lateralment l'una contra l'altra, provoquen sacsejades
      - Volcans, terratrémols i les vores de les plaques
        
        Com a coseqüencia dels moviments de les plaques tenen lloc diversos processos geològics
        
        Sismicitat
        
        A les zones on dues plaques col·lideixen o llisquen l'una al costat de l'altra
        
        Vulcanisme
        
        Tanta a les zones de rift com a les zones de subducció
        
        Subducció de la litosfera
        
        Això fa disminuir l'extensió de l'oceà la vora del qual està subduint, com passa a l'oceà Pacífic
        
        Formació de nova litosfera oceànica a les zones de rift
        
        Cosa que fa augmentar l'extensió de l'oceà on hi ha el rift, Això passa, per exemple, a l'oceà Atlàntic
        
        Deformacions de les roques de la litosfera i formció de relleus
        
        A causa de les co·lisions i les grans pressions que exerceixen unes plaques sobre unes altres
        
        Les plaques de la superfície poden trencar-se o doblegar-se a causa d'aquestes forçes