Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
CONTEXTUALITZACIÓ BOOKTRAILER. FRANÇA, S. XIX, ESTILOS ARTÍSTICOS, La…
CONTEXTUALITZACIÓ BOOKTRAILER. FRANÇA, S. XIX
Obres del segle XlX
Gustave Eiffel: Tour Eiffel
Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, França): 1832 – 1923
Cronologia: 1887 – 1889
Estil: Arquitectura del ferro
Tipologia: Arquitectura de ferro
Localització: París
La Madeleine
Autor: Pierre Alexandre Vignon (París): 1763 – 1828; continuada per J. Huvé l’any 1829.
Cronologia: 1806 - 1842
Estil: Neoclassicisme
Tipologia: Església (edifici religiós)
Localització: Plaça de la Madeleine, París - també anomenada Temple de la Glòria.
Materials: pedra i bronze
Canova: Eros i Psique
Nom de l’obra: Eros i Psique - Antonio Canova
Estil: neoclàssic
Cronologia: (1787-1793)
Material i tècnica: marbre amb tècnica de la talla
Tipologia: escultura exempta (grup escultòric)
Dimensions: 1,55 X 1,68 m.
Localització: Museu del Louvre (París)
A. Rodin: El pensador
Nom de l’obra: El pensador
Autor: Auguste Rodin
Cronologia: finals del segle XIX (1880 - 1900)
Estil: impressionista
Material i tècnica: bronze i fosa
Forma i tipologia: exempta (sedent)
Localització: Museu Rodin (París)
Guerras Napoleónicas (1799-1814)
Napoleó Bonaparte es va organitzar un poder personal i autoritari coronant-se a ell mateix emperador dels francesos. Va crear l’Imperi Napoleonic a través de les Guerres Napoleòniques. Napoleó va començar una expansió militar per imposar el seu domini a la resta del continent. El seu Imperi va acabar quan va perdre la batalla de Waterloo.
Moviment obrer (1800-1914)
Les revolucions franceses varen donar peu a un moviment obrer on es buscaven canvis econòmics i socials
Colonització d'Àfrica (1800-1880
)
Al començament d'aquest sigle, els europeus ja tenien varis enclavaments a Àfrica, però més tard, varen iniciar l'explotament del comerç. Als europeus els hi interessava Àfrica per la seva gran quantitat de matèries primes, així que, a mesura que avançava el s.XIX els exploradors europeus varen decidir que tenir enclavaments no era suficient per manetjar les riquesses interiors del continent. Es va provocar una lluita entre països europeus per aconsseguir aquests territoris. Aquesta va terminar amb el control d'Àfrica a mans del europeus en menys de 30 anys.
Desastre del 98(1898)
Aquest fet va provocar la desaparició completa de les darreres colònies espanyoles que quedaven a les Amèriques i a Àsia (Cuba, Filipines, Puerto Rico, les illes Carolines i Mariannes, Guam i Palaos). Això va ocurrir perquè existia una diferència clara entre els cubans i els espanyols que s'aprofitaven d'ells i tenien esclaus cubans. Aquesta situació va ferpensar que la solució per acabar amb les injustícies per part d'Espanya era independitzar-se d'ella. Entre 1868 i 1878 es va dur a terme la primera guerra de la independència cubana "Guerra dels 10 anys". No va ser suficient aquesta guerra. Finalment, després de molts més intents i Espanya sense donar-se per vençuda, Estats Units va declarar la guerra a Espanya l'any 1898 en la que va guanyar EUA; amb la fi de les colònies espanyoles a Amèrica.
.
La societat francesa estava dividida en tres estats: Un d'ells estava format pel clergat exercia molta influència sobre la població i fins i tot la política.
El segon per la noblesa dels quals gaudien de grans privilegis i una vida plena d'avantatges.
El tercer per la resta de la població anomenats tercer estat, en el qual s'integraven des dels grans comerciants i banquers fins als camperols i obrers.
ECONOMIA
La revolució francesa no havia aconseguit l'èxit esperat en el pla polític. Era cada vegada més evident la reinstal·lació de el règim monàrquic.
Entre 1829 i 1834, els parisencs van obligar a fugir a l'últim rei Borbó, Carles X, en l'anomenada Revolució de Juliol.
Els sectors liberals moderats, van aconseguir coronar a Lluís Felip d'Orleans, qui va governar com a monarca constitucional. Els seus poders estaven limitats per una assemblea, els membres eren triats per vot restringit. Al principi la política econòmica va ser eficaç però en l'últim temps va suportar una greu crisi.
En 1848, una nova rebel·lió armada, encapçalada per grups liberals radicals, recolzats pels obrers de París, amb idees socialistes, va posar fi a la monarquia, constituint-se la II República, on es va establir el vot universal masculí.
En les eleccions presidencials de desembre de 1848 va resultar triomfant Carlos Luis Napoleó, nebot de l'emperador Napoleó Bonaparte i en l'Assemblea Legislativa.
L'últim aixecament revolucionari es va produir al juliol de 1849, una altra vegada per part de la vila de París, que no compartia les idees de la resta de la població de França, però va ser sufocat.
En 1851 acabava el mandat constitucional de Lluís Napoleó i no hi havia legalment possibilitat de reelecció. Va produir un cop d'estat i aquest imperi es va estendre fins a 1870 quan va patir la derrota entre 1870 i 1871, enfront de l'exèrcit prusiano.
El 4 de setembre de 1870, es va proclamar la III República, sent Adolfo Thiersquien va assumir com a president el 31 d'agost de 1871, després d'enderrocar a la comuna de París. La Tercera República a partir de 1870 va ser el règim més durador de França en gairebé un segle i mig.
MÁRQUEZ ESPEJO, Sergio
MOHAMED BEKOUR, Rania
VIDAL GENOVART,
Elena
ESTILOS ARTÍSTICOS
Romanticisme
: Pinta retrats a l'estil sentimental de la nova època. Els pintors més destacats són Pierre Proudhon (1758-1823) i Théodore Géricault (1791-1824)
Neoclassicisme
: Encarna els ideals de la Il·lustració i es converteix en l'art de la Revolució francesa primer i de l'Imperi Napoleònic després. L'artista més destacat és Jacques-Louis David (1748-1825)
Realisme
: Des de 1831 s'aprecia una evolució cap al realisme, amb obres que reflecteixen un paisatge realista, també són realistes els paisatgistes de l'Escola de Barbizon. El realisme testimonial, que reflecteix la vida quotidiana de la vila, alguns dels pintors més destacats són Jean-François Millet (1814-1875), Gustave Courbet (1819-1877) i Honoré Daumier (1808-1879)
Postimpressionisme
: Amb aquest nom es coneix un grup heterogeni d'artistes que pinten entre l'última exposició impressionista i el sorgiment de l'cubisme. Els artistes més destacats van ser: Paul Gauguin (1848-1903), Henri Rousseau i Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901).
La revolució industrial a França es va produir més tard que la del Regne Unit, a causa d'una sèrie de factors que van incidir en el lent creixement de la indústria en el segle XIX just entre [1835-1840.]
-Una gran part de la classe camperola té drets absoluts sobre la terra.
-El lent creixement de la població.
Això va alentir el ritme de la revolució industrial francesa a causa de la baixa taxa de natalitat i la disminució de la demanda mundial, el que va provocar un lent desenvolupament industrial.
L'agricultura segueix exercint un paper important en la producció de país, dominada per les zones rurals, amb la població urbana que representa només el 25% i el 75% restant són agricultors.
Falta de matèries primeres.
NOUS INVENTS
La revolució francesa porta amb si la producció de "invents":
la guillotina
La sembradora i trilladora
El teler mecànic
La locomotora i el ferrocarril
El vaixell de vapor
En la indústria química: blanquejadors, detergents, tintures i altres productes sorgits per les combinacions d'elements minerals.
El teler mecànic.
En la indústria metal·lúrgica i siderúrgica, van ser impulsades per l'aparició de el ferrocarril i el Vaixell de vapor el que va augmentar extraordinàriament la demanda d'el ferro.
ESDEVEDIMENTS
POLÍTICA
SOCIETAT
