Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA, Link Title - Coggle Diagram
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA
DEFINICIONS I
Romània: conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí vulgar, és a dir, una llengua romànica.
Llengües romàniques: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.
Romanització: procés d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma en els territoris annexionats a l'Imperi romà. Imposant el llatí com a llengua dominant.
El territori conquerit era tan extens que els romans perden el control.
El llatí es diversifica i, al segle V, rep influència d'altres llengües.
Invasió musulmana: la presència de l'àrab no va tenir la mateixa durada, ni la mateixa intensitat a tots els territoris.
Procés polític i militar al llarg del segle VIII que donarà lloc a la formació de: Al-Àndalus.
Invasió germànica: al segle V, els pobles germànics ocupen els territoris de l'Imperi romà. Els visigots dominen la península Ibèrica entrant pels Pirineus i adoptant el llatí.
Llengua: és el resultat de les influències d'altres llengües. En el cas del català són: substrat, superstrat i adstrat.
EXPANSIÓ DE LA LLENGUA (S. XII-XV)
A finals del segle X, els comtats catalans un procés d'expansió territorial amb el naixement de la Corona d'Aragó.
Amb la derrota a la batalla de Muret, Jaume I entra dins la península cap a terres de possessió musulmana i es fa amb conquestes com: Mallorca, Menorca i Eivissa.
Les terres conquerides varen ser repoblades per gent de la Catalunya Vella.
El català s'implanta als nous territoris.
També conquereix València.
La Cort es castellanitza amb la mort del darrer rei català.
Les dues corones més fortes del moment (Aragó + castella) s'uniran per formar els RRCC.
Ferran: darrer monarca de la dinastia dels Trastàmares.
FORMACIÓ DE LA LLENGUA LITERÀRIA (S. XIII-XIV)
Ramon Llull és el primer autor europeu que utilitza una llengua romànica enfront la tradició d'escriure en llatí. Considerat el creador del català literari.
També s'escriuen en català les quatre cròniques
Sorgeixen autors com: Bernat Metge amb
lo somni
.
La Cancelleria reial va ser un organisme creat per Jaume I on els escrivans s'encarregaven de redactar textos administratius amb registre estàndard. A partir del segle XIV, la llengua predominant és el català.
Durant el segle XV el català viu el seu màxim esplendor amb autors com: Ausiàs Marc. Obres notables són
Tirant lo Blanc
(Joan Martorell) i
Curial i Güelfa
(anònim). Assoleix la llengua la normalització.
DECADÈNCIA (S. XVI- XVII- XVIII)
Els segles XVI i XVII es caracteritzen per l'època d'esplendor castellana.
El català es comença a perdre en la noblesa i els escriptors prefereixen difondre les seves obres en castellà.
Per tant, hi ha un augment notable del castellà als mitjans de comunicació.
Fins que arriba un moment que la classe alta arribava a alternar totes dues llengües depenent de la situació comunicativa.
A poc a poc, el català queda reservada només als àmbits informals.
Al segle XVIII mor sense descendència Carles II. Després d'una guerra dinàstica que va afectar tant a l'interior com a l'exterior de la península, Felip V surt guanyador. Aquest implanta els Decrets de Nova Planta que prohibia el català. Es troba en situació de desaparèixer.
RENAIXENÇA (S. XIX)
És un moviment de recuperació dels àmbits formals del català que s'inicia a l'any 1833 amb la publicació del poema
La Pàtria
de Bonaventura Carles Aribau i, acaba a l'any 1890, quan els autors per excel-lència d'aquest moviment han publicat les seves obres.
Motius del sorgiment:
La il-lustració impulsa l'interès per l'estudi de la llengua amb la invenció de diccionaris. Però, el pirncipal motiu, és perquè el Romanticisme vol recuperar i conèixer l'Edat Mitjana.
Restauració dels Jocs Florals
Era un concurs on es presentaven obres per incentivar la llengua. Hi havia tres temes. pàtria, amor i fe. Guanyar els tres significava convertir-se en Mestre en Gai Saber. Ex: Àngel Guimerà.
Trencament de la situació de diglòssia
El català va anant recuperant àmbits d'ús formals. En poesia gràcies a Jacint Verdaguer, en teatre amb Àngel Guimerà i, en narrativa, Narcís Oller.
Destacar la revista de L'Avenç que va intentar crear unes normes ortogràfiques i la modernització de la llengua.
Funció duta a terme per Pompeu fabra a posterior.
(S. XX)
I Congrés Internacional
Antoni Maria Alcover veu la necessitat d'una normativització.
Tasca més important: Diccionari català-valencià-balear on reuneix formes dialectals. Mor sense veure-la acabada.
I l'acaba Francesc de Borja Moll.
Recopila les
Rondaies mallorquines
.
Institut d'Estudis catalans
Enric Prat de la Riba, futur president de la Mancomunitat, va crear l'IEC.
Institució que impulsa la normativització de la llengua catalana.
S'interromp el procés de normativització per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Reunions clandestines.
1 more item...
S'interromp una altra vegada amb l'inici del règim franquista (1939 - 1975).
Normativització de Pompeu Fabra
La seva tasca es divideix en tres etapes
Segona: Li dona importància a la gramàtica publicant
Gramàtica catalana
. L'institut d'Estudis Catalans adopta aquesta gramàtica.
Tercera: Es basa a modernitzar-la amb el
Diccionari general de la llengua catalana
.
Primera: Es centra en la creació d'una ortografia. Publica les
Normes ortogràfiques
.
ÚS DE LA LLENGUA
Franquisme (1939-1975)
Un període d'horror per a la llengua, ja que la societat es va castellanitzar. Es varen crear societats clandestines perquè el català va quedar prohibit.
Dècada de 1950
Cert aixecament en activitats culturals i literàries. Es publiquen revistes culturals com
Lluc
a Mallorca. Va ser freqüent l'ús del català en aquestes activitats.
Dècada de 1960
Es va permetre publicar en català com
Les Rondaies mallorquines
. Sorgeix el moviment de la Nova Cançó. L'agrupació d'autors i cantants que expressaven llibertat, una crítica social... Empatitzaven amb els joves. Ex: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach.
1900 fins al 1939
Època on el català era una llengua de menys prestigi que el castellà. Exceptuant l'etapa de Primo de Rivera, amb la Segona República la llengua s'apropa a una normalització fins que arriba el franquisme.
Retorn de la democràcia
Comença després de la mort de Franco a l'any 1975.
La Constitució Espanyola de 1978 estableix el castellà com a llengua oficial de tot el territori.
Les altres llengües ho són també en les seves respectives comunitats i d'acord amb els seus estatuts
1 more item...
ELEMENTS QUE VAREN INFLUIR EN LA SEVA FORMACIÓ
L'element bàsic de la seva formació és el llatí vulgar
Superstrat: és la llengua que, en un determinat territori, s'ha introduït dins l'àrea d'una altra i, sense substituir-la, hi ha deixat elements lingüístics. Dos tipus:
Superstrat germànic. Noms propis com:
Guillem
,
Arnau
.
Superstrat àrab. Amb topònims com:
Alcúdia
,
Valldemossa
. També paraules relacionades amb l'agricultura:
albercoc
,
albergínia
.
Adstrat: la influència entre dos o més llengües per motius de veïnatge geogràfic, de prestigi...
Gal-licismes: predomina la cultura francesa.
Castellanismes: des dels inicis de la Dinastia dels Trastàmares.
Occitanismes: per les relacions entre Catalunya i Occitània + Poesia Trobadoresca.
Italianismes: per l'expansió de la corona d'Aragó a la Mediterrània.
Substrat: és la llengua que, en un determinat territori, ha estat substituïda per una altra a causa d'una conquesta o colonització, però que hi ha deixat una impremta. Els més destacables són:
Substrat grec. Topònims com:
Empúries
.
Substrat fenici. De topònims com:
Eivissa
,
Maó
.
Substrat indoeuropeu. Amb paraules com:
banya
,
llauna
.
Substrat iberobasc. Consta de noms comuns:
pissarra
,
carabassa
.
Link Title