Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SOCIOLINGÜÍSTICA - Coggle Diagram
SOCIOLINGÜÍSTICA
DEFINICIONS I
Sociolingüística: és la disciplina que estudia les interaccions entre llengua i societat als aspectes externs.
Diglòssia: Concepte creat per FERGUSON que fa referència a l'existència de dues varietats d'una mateixa llengua. FISHMAN diu que són dos llengües diferents: una llengua per als àmbits formals i una altra pels àmbits informals.
Llengua dominant: aquella llengua que ocupa els àmbits d'ús d'una altra llengua. Ex: castellà, anglès.
Llengua minoritzada: llengua autòctona que pateix la pressió d'una llengua dominant que s'ha introduit dins el seu territori ocupant els seus àmbits d'ús. Ex: català, gallec.
Conflicte linguístic: Situació en què dues llengües competeixen dins els àmbits d'ús d'una comunitat. Presenta dues solucions: la substitució; que implica la desaparició de la llengua minoritzada i, la normalització; que implica la recuperació d'àmbits d'ús de la llengua.
-
Bilingüista: persona que defensa el bilingüisme, però practica el monolingüisme.
-
-
LLENGUA
Prejudicis lingüístics
Un prejudici lingüístic és un judici d'opinió sobre la llengua o sobre els seus parlants per la ignorància o la mala intenció.
Entre els prejudicis hi ha: els que comparen una llengua amb altres o els que relacionen la llengua amb diferents dialectes.
En aquest darrer grup tenim: la creença de no tractar per igual a la llengua i els dialectes, la importància de la llengua sobre el dialecte, per l'existència d'un dialecte que predomina sobre els altres i necessita convertir-se en una llengua nova i el menyspreu de la llengua.
Realitat plurilingüe
La situació d'Espanya plurilingüe es basa en què la llengua oficial és l'espanyol. Però, la Constitució Espanyola de 1978 reconeix a les altres llengües oficials en les seves respectives comunitats i d'acord amb els seus estatuts.
Les llengües reconegudes són: el basc (País Basc i part de Navarra), el gallec (Galícia) i el català (Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana).
-
Models de planificació
Autonomia lingüística: model on tenim una llengua oficial de tot l'Estat i d'altres de cooficials reconegudes en algunes Comunitats Autònomes d'acord amb els seus estatuts.
-
Protecció de minories lingüístiques: model de planificació on conviuen una llengua oficial i d'altres minories reconegudes i protegides.
-
Monolingüisme: model on en un país hi ha una llengua oficial i les altres pateixen una situació de diglòssia.
CAS ESPECIAL: hebreu. Llengua que només s'utilitzava com a llengua sagrada, però es torna a recuperar.
-
-
DIVERSITAT
-
Monolingüisme: situació en què es parla una única llengua. Ex: Islàndia, Portugal.
Bilingüisme:
És la situació en què en un territori es parlen dues llengües que tenen la mateixa importància i possibilitats d'ús.
TERRITORIAL: tipus de bilingüisme on els territoris estan dividits en dues zones amb llengües diferents. Ex: Bèlgica. Flandes (flamenc com a llengua oficial) i Valònia té el francès.
SOCIAL: tipus de bilingüisme que utilitza dues llengües: aquella d'àmbit familiar i aquella que es fa servir pel fet de viure en societat. La prohibició de la llengua pròpia pot crear un conflicte lingüístic o, fins i tot, una situació de diglòssia.
INDIVIDUAL: tipus de bilingüisme que fa referència a individus de famílies bilingües que han après dues llengües.
Definicions II
Blaverisme: fa referència als parlants que mostren una actitud d'autoodi cap a la llengua catalana fins al punt d'abandonar-la per passar a la castellana. Moviment que pertany a la Comunitat Valenciana.
Catalunya Nord: territori on el català es troba en una situació de minorització per la seva cessió a França al segle XII.
Estatut: marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat. El de Balears va ser creat a l'any 1983.
Gonellisme: moviment que pertany a les Illes Balears. Fa referència als parlants que mostren una actitud d'autoodi cap a la llengua catalana fins al punt d'abandonar-la per passar a la castellana.
Autoodi: rebuig dels parlants cap a la seva pròpia llengua. Ex: blaverisme, gonellisme.
Secessionisme: és una de les conseqüències de la dialectalització caracteritzada per la negació de la llengua catalana. Els polítics han negat el català a la Comunitat Valenciana transformant-la amb el nom de: valencià.
Federalisme lingüístic: model de planificació en què l'estat està dividit en regions segons la llengua de la població de cada una d'elles. Ex: Bèlgica.
CONFLICTE LINGÜÍSTIC
Presenta dues solucions:
Processos de substitució: solució negativa en una situació de conflicte lingüístic, ja que suposa la desaparició de la llengua minoritzada.
El primer pas és la interferència de la llengua dominant cap a la llengua minoritzada que comença a afectar a nivell lèxic, fonètica i sintaxi.
A continuació la fragmentació del territori, ja que el territori lingüístic es troba dividit. L'aplicació de polítiques lingüístiques poden ser contràries a la unitat de la llengua. Ex: Comunitat Valenciana.
Després la dialectalització, un dels processos, que consisteix a remarcar les diferències entre dialectes fins al punt de negar la mateixa llengua conduïda per una actitud de secessionisme com és el cas del sorgiment del "valencià". I cal destacar que, la separació de dialectes de la llengua mare, fa que aquesta es dibiliti i mori.
-
La immigració és el problema més important a causa de la manca integració de la gent nouvinguda. Ex: llocs com Son Gotleo on predomina el castellà, impossibilita el català.
La pèrdua d'àmbits d'ús és freqüent a l'àmbit oral. En cas de no fer-se servir, té el perill de convertir-se en una llengua morta com el llatí.
-
-