Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
MODERNISME, Link Title - Coggle Diagram
MODERNISME
DEFINICIÓ
CARACTERÍSTIQUES:
-
-
Són persones bohèmies, és a dir, viuen de la sensibilitat i marginats d'un món materialista.
-
En les seves obres, queda reflectida el descontentament de l'artista i dels enfrontaments amb la burgesia.
Importància de modernitzar la llengua catalana, ja que aquesta havia quedat antiquària.
DUES ETAPES
La primera (1892-1900) fa referència al període de tensió entre l'artista sensible i la societat materialista. entre dues visions: la regionalista i la nacional. Es celebra la primera de les cinc festes modernistes a Sitges. Va ser impulsada per Rusiñol amb l'objectiu de compartir l'art.
-
CORRENTS IDEOLÒGICS
Modernistes regeneracionistes: Per aquest grup, la societat està antiquària i necessita un canvi a través de l'art. L'artista es veu com un messies capaç de guiar als altres.
Modernistes esteticistes: Per aquests altres, la societat s'ha de modernitzar també. Encara que, no a través de l'art. L'art només és reservada per l'art. És a dir, per crear bellesa, expresar emocions, commoure al lector. Ex: Santiago Rusiñol.
És un moviment cultural que comença a l'any 1892 impulsat per Santiago Rusiñol amb la primera festa mdoernista de Sitges i conclou amb la mort de Maragall a l'any 1911.
El Modernisme pretenia renovar la societat i l'art. També europeïtzar-la i transformar-la en una cultura nacional.
NARRATIVA MODERNISTA
La novel-la realista naturalista entra en crisi a Europa a finals del segle XIX. Per tant, es renova la narrativa catalana a la dècada de 1900 a 1911. I es basen amb la figura del superhome, el conflicte entre artista i societat.
Com a autora principal destacam a Victor Català (Caterina Albert). La seva obra Solitud (1905) representa la novel-la simbòlica.
Es fa conèixer amb el seu monòleg teatral La infanticida que obté molt d'èxit als Jocs Florals, però li retiren el premi per ser una dona. A partir d'aquell moment, comença a fer servir un pseudònim.
La seva narrativa pertany dins el subgènere del ruralisme, ja que presenta una visió pessimista del món de la pagesia.
També publica: Drames rurals, Ombrívoles
Solitud: La història gira entorn de Mila, esposa de Maties, que és el nou ermità. Recent casats s'han d'ocupar de l'ermita que hi ha a dalt d'una muntanya. El seu home és un ignorant i un passiu. Mila es troba tota sola i l'únic consol que té és l'amistat amb Gaietà (bondat, saviesa). El pastor mor per un caçador, l'Ànima qui força sexualment a Mila. Ella abandona el seu marit i la muntanya per recuperar la seva llibertat.
Cada un dels divuit capítols té una funció específica per a la construcció i evolució de la protagonista. Encara que, mostren una certa autonomia cada un. A més, els personatges són simbòlics, ja que mostren un significat més profund de l'aparent. També predomina la "llengua mascla". (Presenta característiques del modernisme).
La novel-la simbòlica o rural és el subgènere més representatiu del Modernisme. Les novel-les ens transmeten una visió simbòlica dels enfrontaments entre l'artista modernista i la societat materialista.
Característiques
-
El llenguatge que utilitza és conegut com a "llengua mascla". És a dir, de paraules i expressions col-loquials.
L'argument gira entorn d'un individu sensible que lluita per ser ell mateix, però xoca amb una societat estàtica que no vol progressar.
Succeeix en un entorn rural perillós, desconegut. La natura és l'obstacle principal.
El protagonista representa l'artista modernista. La resta de personatges representen idees negatives que limiten la llibertat del protagonista.
POESIA MODERNISTA
-
Per Joan Maragall la poesia havia de ser sincera i el moment d'escriure un acte d'inspiració divina. Per no perdre la sinceritat, estava prohibit rectificar-la després. Es preocupa pel contingut.
Trobam l'obra poètica Maragallana en cinc llibres. Alguns exemples: Poesies (1895), visions i cants (1900) i Seqüències (1911).
-
TEATRE MODERNISTA
Teatre regeneracionista: Fa referència a una literatura realista. De temes que tenien molt d'impacte social i que transmetien al públic continguts ideològics i morals progressistes. Utilitzar el teatre per canviar la societat.
Teatre simbolista: Utilitza símbols per representar la situació de conflicte entre l'artista sensible i la societat burgesa
Santiago Rusiñol és el màxim represent del teatre simbolista amb la seva obra Cigales i formigues (1901). Veritable model de l'artista modernista, ja que s'enfronta a la societat per canviar-la.
Rusiñol era defensor de l'art per l'art (teatre simbolista o poètic). La societat burgesa és incapaç de valorar l'art i, els artistes, rebutja el materialisme en què viu. Com és el cas de Maragall, Rusiñol renuncia al negoci familiar per centrar-se a l'art.
L'alegria que passa era una obra decadentista i, el seu primer èxit.
Cigales i formigues (1901). Les cigales representen els artistes bohemis i, les formigues, la massa social burgesa. En algun moment donat, Rusiñol aclara que els artistes depenen econòmicament de la burgesia.
L'auca del senyor Esteve fa referència a la reconciliació d'ambdós grups enfrontats. Per una banda, la burgesia fa diners, però no sap gaudir de la vida, ni de l'art. En canvi, l'artista no pot viure sense els diners de la burgesia.
-