Enriquir l’entorn, perquè sigui còmode, estable, segur, intuïtiu i estimulant. Ho durem a terme aplicant les estratègies de reestructuració ambiental o sistemes de wayfinding

Enfortir les relacions interpersonals, per evitar situacions de solitud i aïllament, que acostumen a provocar distanciament, desinterès, estat d’ànim baix i desmotivació. En nuclis formatius posteriors tractarem dels programes d’entrenament en habilitats socials.

Mantenir les habilitats cognitives amb la màxima funcionalitat i durant el màxim temps possibles. En aquest nucli estudiarem les tècniques destinades a satisfer aquest objectiu.

Les persones amb discapacitat visual o auditiva. Les necessitats i els recursos que necessiten són molt especialitzats. A més, dependran del grau d’afectació i probablement requeriran la implantació de sistemes augmentatius o alternatius de comunicació.

Les persones amb pèrdua d’agudesa sensorial a causa de l’envelliment o les malalties. Les pèrdues que més afecten l’autonomia de la persona són les de la vista i l’oïda, per això són aquestes les que s’hauran d’atendre prioritàriament.

L’oïda. Es treballa amb la identificació d’estímuls sonors, ja siguin sorolls (per exemple una campana, un motor, una porta), o sons d’animals (gat, gos, cavall, etc.) o d’un altre tipus.

La vista. Hi ha una gran varietat d’activitats: agrupar elements amb característiques similars (formes, colors, mides); reconèixer objectes, personatges o situacions que s’exposen en làmines; identificar errors o diferències en dues imatges iguals; trobar una imatge concreta dins d’una imatge general; etc.

L’olfacte i el gust. Es plantegen activitats de diferenciació d’aromes (perfums, flors, espècies, etc.) i sabors (dolç, salat, amarg, etc.).

El tacte. Es treballa amb activitats de reconeixement de superfícies (llisa, arrugada, punxant, etc.), formes (objectes, figures, etc.), temperatures, densitats (tova o dura), etc.

Orientació a la realitat 24 hores. Consisteix en el fet que totes les persones que estiguin en contacte amb la persona usuària, ja siguin professionals o familiars, aportin claus per estimular sistemàticament els seus records al llarg del dia.

Orientació a la realitat en sessions. És un treball en grup terapèutic (normalment de fins a vuit persones) que es desenvolupa en sessions grupals estructurades, normalment durant una hora diària, realitzades sempre al mateix lloc i a la mateixa hora amb la finalitat d’establir rutines.

Conceptes específics d’orientació: punts cardinals, senyals d’orientació d’un edifici (fletxes de senyalització, recorreguts, etc.), senyals estandarditzats (semàfor, pas de zebra, creu de farmàcia, etc.)…

Conceptes generals relacionats amb l’orientació: a dalt-a baix, davant-darrere, damunt-sota, dreta-esquerra, al mig-al costat, a proplluny, etc.

Punts de referència. Entenem com a tals aquells llocs, objectes, sons, olors o indicadors tàctils significatius per a la persona usuària que li serveixen per orientar-se i que aconsegueix retenir fàcilment en la memòria. Poden ser de diversos tipus: un arbre, un edifici, un monument, una parada d’autobús, una botiga.

Distàncies entre punts. Es tracta de reconèixer mínimament les distàncies entre dos llocs per treballar un recorregut posteriorment. Es pot aprendre a calcular en passos, en metres, en temps, etc.

Havent memoritzat els punts de referència i sabent calcular la distància, es poden treballar recorreguts o itineraris concrets.

Rutines diàries, és a dir, activitats que es repeteixen diàriament de manera habitual: llevar-se, esmorzar, dinar, dur a terme determinades activitats, etc. Les rutines serveixen de referència i proporcionen sentit al temps de la persona i a la seva organització.

Dates significatives per a la persona, per exemple: aniversaris (propi, de la parella, dels fills), festes (Nadal, Festa Major, Setmana Santa), dies d’activitats especials (vacances, excursions, etc.)…

Conceptes generals relacionats amb la cronologia: abans-ara-després, abans-d’ahir-ahir-avui-demà-demà passat, hora-dia-setmana-estació-any, etc.

Promoure el reconeixement de les persones properes, especialment la seva família (de la més propera a la més llunyana), les seves amistats, etc., identificant-les amb el seu nom.

Afavorir el record de la seva vida passada (reminiscència): preguntar-li sobre el seu lloc de naixement, fets familiars rellevants, esdeveniments del seu passat personal, etc.

Enfortir el reconeixement de la seva identitat per part de la persona: preguntar-li el nom, l’edat, etc.

Mantenir la connexió amb la realitat, com per exemple repassant la premsa o mirant la televisió, treballant aspectes com la comprensió de la situació política, els problemes de la comunitat, els esdeveniments més destacats, etc.

Es pot començar amb uns minuts de relaxació, per desconnectar de les rutines anteriors i crear les condicions òptimes d’atenció i concentració que la sessió requereix.

La sessió la inicia el o la professional, presentant-se, i explicant breument que és el que es farà a la sessió del dia.

La sessió es pot acabar amb un record de les activitats realitzades i els resultats obtinguts. Després, abans de concloure-la, es convoca les persones per a la propera sessió.

Suport sonor. Per exemple, discos antics o melodies conegudes.

Objectes personals, com un ventall, unes ulleres, una joia, records familiars, etc.

Suport gràfic. Especialment fotos de la seva infància, del seu casament, de la seva família. També es poden utilitzar fotos de personatges cèlebres, diaris vells, postals…

El control respiratori. Es duu a terme mitjançant els moviments alternatius d’inspiració i expiració. Més endavant, quan parlem de tècniques de respiració, treballarem unes quantes activitats per promoure el control respiratori.

L’estructuració de l’espai. Fa referència a la percepció de l’espai extern i al mateix posicionament en aquest. És bàsica per facilitar l’orientació.

El control postural. S’entén com a tal la manera habitual de mantenir la postura i l’equilibri. La postura és la posició que adopta el cos, i l’equilibri és la manera en què es manté la postura, ja sigui estàticament o quan s’està en moviment.

L’estructuració del temps. Consisteix a establir uns ritmes que afavoreixin la interiorització dels aspectes temporals. En la pràctica psicomotriu, es treballarà especialment la interiorització de ritmes, ja sigui com a resposta a estímuls

La lateralització. Fa referència al domini d’una part del cos respecte de l’altra (dreta o esquerra). Tenir control en aquest àmbit facilita la representació de l’esquema corporal i afavoreix l’orientació espacial.

L’esquema corporal. Es refereix al coneixement i la consciència que la persona té de si mateixa quant a ésser corporal, respecte a les seves possibilitats de moviment i les seves limitacions.

Psicomotricitat fina. Està relacionada amb l’execució de moviments més precisos, generalment els que es fan amb la mà i els dits (agafar, subjectar, traçar, empènyer, etc.), i la coordinació oculomanual.

Psicomotricitat global. Fa referència al control del propi cos (caminar, pujar escales, aixecar-se, tombar-se al llit, etc.) i a la manipulació d’objectes més grans.

La utilització de la música com a instrument d’evocació i record (reminiscència).

L’ús de la música com a nucli d’una activitat memorística: endevinar cançons, relacionar cançons i intèrprets, recordar la lletra d’una música, cantar tornades, etc.

La millora de les conductes motrius: moviments de marxa, coordinació, lateralitat, equilibri, esquema lateral, etc.

La recuperació de la seguretat psicològica, l’estabilitat emocional i l’autoestima.

L’adquisició de destreses instrumentals i pràxies mitjançant la manipulació d’instruments.

El desenvolupament de l’atenció i la percepció auditiva, tàctil i cinestèsica.

L’estímul de la interacció, de la relació interpersonal i, en definitiva, de la socialització.

L’atracció de la interactivitat, i l’ús d’algorismes informàtics que guien l’evolució de les persones usuàries segons els seus assoliments i informen immediatament dels resultats, han convertit els programes i aplicacions informàtics en instruments d’intervenció molt útils.