Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les classes mitjanes i baixes - Coggle Diagram
Les classes mitjanes i baixes
Les classes mitjanes
Al final del segle XIX, als països més industrialitzats va aparèixer una àmplia classe mitjana o petita burgesia.
Cada vegada era més nombrosa.
Nivell educatiu superior a la classe baixa, i inferiors a l'alta burgesia i l'aristocràcia.
La seva forma de vida ostenosa era el model que els burgesos intentaven imitar.
La classe mitjana era un grup heterogeni format per;
Artesans.
Propietaris.
Llocs intermedis de l'administració i de l'exèrcit.
Metges rurals.
Petits comercials.
Professors, etc.
Els valors de la classe mitjana.
Entre els seus valors detacava la importància que donaven a la feina i a l'estalvi per aconseguir reunir un patrimoni.
Apreciaven l'educació: enviaven els fills a centres educatius de qualitat perquè poguessin ascendir socialment.
Solien tenir opinions polítiques moderades
Disposaven de poc temps d'oci i el dedicaven al cafè, el casino o el club en el cas dels homes.
Les classes baixes
Malgrat la industrialització, en el segle XIX la majoria de la població era pagesa.
La seva situació variava d'unes regions a unes altres.
Al nord i l'oest d'Europa hi abundaven els pagesos propietaris.
En el sud del continent eren nombrosos els jornalers.
Que feien feina a latifundis poc mecanitzats.
Cobraven un sou o jornal baix.
Al centre i l'est d'Europa, els pagesos varen continuar sent
serfs
fins a mitjan segle XIX
Serf
: Persona que no és de condició lliure, subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona.
La revolució industrial va donar lloc a l'aparició del proletariat, integrat per aquells que només tenien la seva força de feina i la <<venien>> a canvi d'un salari.
Els obrers que requerien poca qualificació i cobraven salaris molt baixos, que just els permetien sobreviure.
Les seves llargues jornades laborals solien superar les dotxe hores.
Els nins deixaven l'escola molt aviat perquè la seva feina era necessària per mantenir la família.
Dificultava la millora social.
També pertenyia a les classes populars el servei domèstic.
Els criats cobraven un salari molt baix, vivien a les golfes dels habitatges en què estaven llogats i feien feina.
Treballaven més de dotze hores diàries, amb un únic capvespre lliure per setmana.