LA SOCIETAT I L'ECONOMIA ANDALUSINES
LA SOCIETAT ANDALUSINA ERA MOLT HETEROGÈNIA.
LA SOCIETAT:
LA VARIETAT ÈTNICA I RELIGIOSA VA SER, EN OCASIONS, UNA FONT DE CONFLICTES SOCIALS.
BERBERS: FORMAVEN EL GRUIX DE L'EXÈRCIT ANDALUSÍ.
MULADÍS: ERA LA POBLACIÓ HISPANOVISIGODA COVERTIDA A L'ISLAM.
ÀRABS: CONSTITUÏEN EL GRUP SOCIAL MÉS PODERÓS.
TAMBÉ HI HAVIA POBLACIÓ NO MUSULMANA:
JUEUS: VIVIEN EN BARRIS ANOMENATS JUERIES.
MOSSÀRABS O CRISTIANS: CONSTITUÏEN UN GRUP POC NOMBRÓS. PERSECUCIONS RELIGIOSES.
click to edit
MILITARS,ARTESANS I COMERCIANTS: LA MAJORI EREN BERBERS I MULADÍS.
CAMPEROLS: CONSTITUÏEN LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ. EREN MUSULMANS O MOSSÀRABS.
GOVERNANTS I ARISTÒCRATES: LA MAJORIA ERA D'ORIGEN ÀRAB. OCUPAVEN ELS CÀRRECS POLÍTICS.
ESCLAUS: PROCEDENTS DE L'EUROPA CRISTIANA I D'ÀFRICA, TREBALLAVEN AL SERVEI DE L'ARISTOCRÀCIA I DE L'EXÈRCIT.
LA CONVIVÈNCIA ENTRE MUSULMANS, CRISTIANS I JUEUS
LA CONVIVÈNCIA ENTRE ELS PRACTICANTS D'AQUESTES TRES RELIGIONS VA SER PACÍFICA DURANT LLARGS PERÍODES.
L'ECONOMIA
LES PRINCIPALS ACTIVITATS ECONÒMIQUES D'AÀNDALUS EREN L'AGRICULTURA, LA RAMADERIA, EL COMERÇ I L'ARTESANIA
RAMADERIA: VAN PRACTICAR EL PASTURATGE NÒMADA D'OVELLES I CABRES, DE LES QUALS OBTENIEN LLET, PELLS, LLANA I CARN.
COMERÇ I ARTESANIA: LES CIUTATS ANDALUSINES VAN SER LES QUE VAN ACONSEGUIR MAJOR DESENVOLUPAMENT EN TOT L'OCCIDENT EUROPEU MEDIEVAL.
AGRICULTURA: ELS ANDALUSINS VAN INTRODUIR NOUS SISTEMES DE REG PER AL CULTIU INTENSIU DE L'HORTA.
CÒRDOVA, SEVILLA I TOLEDO, COMERÇ LOCAL.
TAMBÉ VAN PRACTICAR EL COMERÇ INTERNACIONAL. S¡ELABORAVEN PRODUCTES ARTESANLS, CERÀMICA, ORFEBRERIA.
LA MONEDA D'AL-ÀNDALUS ERA ESTABLE I MOLT VALORADA, TANT ENTRE ELS RENES MUSULMANS DEL NORD D'ÀFRICA.