Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Persones amb malaltia mental - Coggle Diagram
Persones amb malaltia mental
DEFINICIÓ DE MALALTIA MENTAL
La malaltia mental implica l’alteració dels processos cognitius, emocionals i/o del comportament que causa un deteriorament del funcionament personal i social.
malaltia mental es persistent en els temps i provoca en la persona que el pateix i en els que l’envolten una disminució important de la qualitat de vida (pèrdua de l’autonomia, de benestar, d’autoestima, i d’integració familiar, social i laboral).
Els problemes de salut mental es caracteritzen perquè sempre produeixen patiment i discapacitat en major o menor grau.
OBJECTIUS A ACONSEGUIR AMB LES PERSONES QUE PATEIXEN MALALTIES MENTALS
Tot sovint les malalties mentals tenen tractament efectiu,
per últim, també es poden abordar mitjançant altres tècniques com diversos tipus de psicoteràpies;
finalment hi ha d’haver recursos que facilitin la integració de la persona a la societat.
desprès medicar (si cal)
primer s’han de diagnosticar,
Els objectius són:
Qualitat de vida .
Inclusió social.
Autonomia.
TIPUS DE TRASTORNS MENTALS DSM-IV
Trastorns de personalitat:
paranoide
histriónic
Trastorns del control d’impulsos:
ludòpata.
Trastorns de la conducta alimentària.
anorèxia
bulímia
Trastorns sexuals
anorgasmia
Trastorns d’ansietat
agorafòbia
fòbia
trastorn obsessiu compulsiu
estrès posttraumàtic
ansietat generalitzada.
Trastorns del son:
Insomni.
Trastorns de l’estat d’ànim
bipolar
depressiu
Trastorns somatomorfos
somatització
hipocondríac
Trastorns cognitius:
delirium
demència
amnèsics
Trastorn relacionats amb substàncies.
Trastorns psicòtics
esquizofrènia
trastorn delirants.
Trastorns adaptatius en funció del context/situació (dol).
EXAMEN
Lúcid: què comprèn clarament les coses, el què se li diu...
Orientat en l’espai i el temps, on sóc?, quin moment del dia és?...
Conscient de si mateix, qui és, com és diu, edat...
PRINCIPALS TRASTORNS MENTALS: els de l’estat d’ànim LA DEPRESSIÓ
equival a tristesa, però des de el punt de vista sanitari, és un trastorn de l’estat d’ànim seriós.
Símptomes més habituals:
Gran sentiment de tristesa.
Pèrdua d’interès i incapacitat per gaudir.
Pèrdua de l’autoestima, sentiment de culpa (la persona es creu culpable del què li passa).
Dificultat per concentrar-se.
Falta d’esperança en la recuperació.
Pensaments negatius.
Falta d’energia, apatia.
De vegades irritabilitat.
Trastorn de la son i de la gana.
LA NATURALESA MULTIFACTORIAL DEL TRANSTORN DEPRESSIU
l'herència bilògica
antecedents familiars,
sexe
circumstàncies ambientals
mort d'un ser estimat
malaltia greu
La personalitat
capacitat per enfrontar l'estrés i la frustració
TRASTONS DE L’ESTAT D’ÀNIM : EL TRASTORN BIPOLAR
Abans era conegut com un trastorn maniacodepressiu i consisteix en un problema depressiu que va acompanyat d’episodis d’exaltació exagerada, d'eufòria immensa que es denomina mania (darrera d’un brot maníac ve un episodi depressiu).
símptomes
Ideacions desmesurades: grans projectes, que mai es porten a terme.
Imatge fantasiosa de si mateix: és creu irresistible.
Enorme hiperactivitat: pot arribar a tenir una energia mol alt, no dorm.
Conductes de risc: poca consciencia de perill.
Irritació i agressivitat: la seva conducta xoca amb l’entorn.
Altres manifestacions: fuga d’idees, llenguatge ràpid, alteració del pensament.
Hi ha un component hereditari, és menys freqüent que el trastorn depressiu i produeix un gran perill per ell mateix i una gran desadaptació familiar, laboral i social.
TRASTORN MENTAL PSICÒTIC: L’ESQUIZOFRÈNIA
És un trastorn mental que pot arribar a ser greu i incapacitant i que afecta al pensament, a les emocions i al comportament de la persona que el pateix. Les manifestacions de l’esquizofrènia poden aparèixer també en persones amb altres problemes diferents: drogoaddicció...
El més important és que es perd el sentit de la realitat i molt sovint no hi ha consciencia de malaltia.
Hi ha dos tipus de símptomes els positius i els negatius.
Símptomes positius:
Al·lucinacions: percepcions falses, poden ser auditives, visuals i tàctils.
Deliris: creure en coses que no existeixen, són freqüents els deliris paranoics i de robatori de pensament.
Pensament confús, discurs incoherent...
Diàlegs amb persones inexistents.
Postures i moviments estranys
Símptomes negatius:
Abandó de ell mateix ( higiene, alimentació...).
Passivitat, embotiment mental, indiferència, inactivitat.
Aïllament, absència de motivació.
Dificultat per mantenir una conversa.
L'esquizofrènia té una gravetat i un curs molt variable: en algunes persones s’aconsegueix la recuperació quasi complerta i en altres no o solen quedar seqüeles (esquizofrènia residual en la que encara que no hi ha els símptomes positius, hi són els negatius).
És important:
la medicació
el recolzament familiar
la detecció precoç
Té un component hereditari, sol aparèixer en forma de brots al final de l’adolescència o al principi de la joventut. També poden influir algunes circumstàncies: situacions extremes, prendre drogues ...
El tractament té tres dimensions:
rehabilitació psicològica
i social.
antipsicòtics
ELS TRASTORNS D’ANSIETAT
Els trastorns per ansietat es caracteritzen perquè apareix l’ansietat com element comú a tots ells. L’ansietat és un sentiment difús de temor, d’inseguretat, d’opressió que sense interferir en la capacitat de raonament ni en la percepció de la realitat produeix patiment a la persona i dificulta la seva vida diària.
Principals tipus d’ansietat:
Estrés posttraumàtic:
ansietat desprès d’un esdeveniment molt greu.
Trastorn obsessiu compulsiu:
Són pensaments o imatges que venen a la ment i no es poden allunyar, són producte del pensament
Crisis d’ansietat.
L’ansietat es manifesta com a crisi amb palpitacions o sensació d’ofegament i l’idea de mort incipient.
Fòbies:
por exagerada a una situació u objecte. Es solen fer conductes d’evitació que empobreixen molt la vida i produeixen patiment.
Ansietat generalitzada:
preocupacions excessives que es manté en el temps i alteren la son, la capacitat de concentració. No hi ha una causa concreta.
LAS DEMÈNCIES
La demència és un síndrome d’origen orgànic que bàsicament es manifesta mitjançant un deteriorament progressiu de les funcions intel·lectuals. Va acompanyats de canvis emocionals, de vegades tristesa, de vegades mania o desconfiança, i del comportament. Sol tenir un caràcter progressiu, com la malaltia d’Alzheimer i que es el tipus més freqüent de demència. Segons sigui la causa de la demència serà el seu curs: reversible o irreversible.
Algunes causes de la demència són:
Degeneració cerebral.
Infeccions.
Problemes de circulació.
Tòxics.
tumors
NECESSITATS PSICOSOCIALS DE LES PERSONES AMB MALALTIA MENTAL
La salut mental es veu condicionada per factors ambientals estressants ( és a dir, els que provenen de fora, de les circumstàncies, del que ens envolta).
No totes les persones tenen la mateixa resistència als problemes de la vida algunes els afecta d’una manera impossible d’assumir , produint sentiments d'indefensió, frustració, aïllament.... Tot això afecta a la salut mental.
L’objectiu de la feina del cuidador professional es que aconsegueixen una vida el més plena possible. S’ha d’enfocar la malaltia amb un enfocament comunitari ( salut pública), les principals necessitats del col·lectiu són el procés de recuperació i la sensibilització davant l’estigma de la malaltia mental.
El efecte acumulatiu de diversos factors de risc, la seva interacció, sumat a la falta de mesures de protecció posa a la persona en situació de vulnerabilitat, cosa que augmenta la possibilitat de que aparegui un trastorn mental.
FACTORS DE VULNERABILITAT
Característiques individuals ( predisposició)
Problemes familiars
Consum de substàncies
Atur de llarga durada
Problemes de salut
Pobresa
Exclusió social
Falta de vivenda
Absència de relacions personals
Discapacitat
Envelliment
NECESSITATS PSICOSOCIALS
Com a tècnic s’ha de intentar facilitar l’adquisició o aprenentatge de determinats hàbits i habilitats:
En el camp de les activitats bàsiques de la vida diària
En el de les activitats instrumentals
En el emocional: control d’impulsos, expressió de sentiments
En el de l’auto reconeixement : autoestima, assumpció de responsabilitats.
En les habilitats socials: asertivitat, habilitats de comunicació.
Per últim es treballarà per donar informació i formació a la família, així com sobre la necessitat de recolzament i comprensió per part de l’entorn.
EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ
Principis bàsics de la recuperació:
La persona ha de veure que el problema mental no ho és tot a la seva vida
Necessitarà acostumar-se a conviure amb el seu problema mental, a prevenir crisis
Ha de confiar en que tota situació és susceptible de millora; l’esperança és fonamental
Ha de ser conscient de que ha d’aconseguir una certa autonomia i haurà d'assumir les seves responsabilitats
És necessari l’adquisició d’habilitats psicosocials
La recuperació no pot donar-se de forma aïllada sinó en el marc de l' integració i el recolzament familiar i comunitari.
Aquest procés ha de ser diferent en cada individu.
Es necessita el recolzament professional
Els professionals mantindran una relació de confiança, d’escolta, d’ ànim.