Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Mètodes d’assaig i mesura - Coggle Diagram
Mètodes d’assaig i mesura
Assajos destructius estàtics
Amb aquests assajos es determinen les característiques mecàniques dels materials (el seu comportament front a esforços):
Duresa.
Tracció.
Compressió.
Flexió.
Vinclament.
Torsió.
Tall.
Assajos de materials
Abans de fabricar una peça s’ha de seleccionar el material adequat.
Per determinar les característiques d’un material es realitzen assajos sobre mostres de cada material:
Per saber el seu comportament davant d’esforços.
Per saber la seva estructura interna.
Segons la seva forma d’aplicació tenim:
Assajos destructius: la mostra de material queda inservible.
Assajos no destructius: la peça es manté inalterable. S’utilitzen amb peces acabades que tenen un elevat cost de fabricació com per destruir-les en un assaig.
Assajos de duresa a la ratllada. Martens
Utilitzat en materials metàl·lics.
Mesura l’amplada del solc que provoca una punta de diamant de forma piramidal quan es desplaça sobre el metall.
Es realitza amb força constant i determina una escala de duresa proporcional.
Es realitza amb un aparell anomenat escleròmetre de Martens.
Assajos de duresa a la ratllada. Mohs
Utilitzat inicialment en materials no metàl·lics.
Actualment, es continua utilitzant en mineralogia.
Determina una escala on cada material ratlla a l’anterior i és ratllat pel següent.
Els graus de l’escala no són proporcionals. Per exemple: la diferència de duresa entre el corindó i el diamant (9 i 10) és més gran que la diferència entre el talc i el corindó (1 i 9).
Assajos de duresa per penetració.
Són assajos on el material és pressionat per una punta que penetra en ell.
Són assajos essencials per determinat el grau de maquinabilitat d’un material.
Es realitzen amb un aparell anomenat duròmetre.
En funció de la forma de la punta tenim:
Assaig Brinell.
Assaig Vickers.
Assaig Rockwell.
Assajos de duresa per penetració.
Brinell
La punta del penetrador és una bola d’acer extradur de diàmetre conegut (D).
La càrrega aplicada és sempre la mateixa (F).
Segons la duresa del material, l’empremta deixada tindrà un diàmetre (d) diferent.
No mesura bé la duresa en materials d’espessor inferior a 6 mm o amb duresa superior a 4000 Kg/mm2.
Assajos de duresa per penetració.
Vickers.
El procediment és igual que el mètode Brinell, però la punta del penetrador és una piràmide de diamant.
L’empremta tindrà unes dimensions determinades segons la duresa del material.
Permet mesurar en materials de fins a 2 mm d’espessor i duresa de fins a 1000 Kg/mm2.
Assajos de duresa per penetració.
Rockwell.
La punta del penetrador pot ser indistintament una esfera d’acer (per a materials tous) o una punta cònica de diamant (per a materials durs).
L’assaig es realitza en 3 temps:
S’aplica una càrrega inicial que determina h1.
S’aplica una càrrega addicional que determina h2.
Es torna a la càrrega inicial que determina la profunditat final de l’empremta (e).
Assajos de duresa per penetració.
Rockwell.
Avantatges:
L’empremta és molt petita.
És un mètode ràpid.
El pot realitzar personal no especialitzat.
No cal mesurar òpticament l’empremta, perquè el duròmetre mesura directament la profunditat. En comparació amb els mètodes Brinell i Vickers, que s’havia de mesurar l’empremta amb una imatge ampliada.
Inconvenients:
No és tan precís com el mètode Brinell o Vickers.